La justícia dels Estats Units ha fet que l’execució de presos innocents sigui més probable. Aquest dilluns, el Tribunal Suprem del país, compost per una majoria dretana, va eliminar les proteccions constitucionals que donen empara legal als presos perquè puguin recórrer sentències injustes. Aquest salvavides els permetia presentar noves proves per poder demostrar la seva innocència fins i tot després de ser sentenciats a penes de presó o a mort. El cop judicial suprimeix aquest dret.

La decisió del Tribunal estableix que, després de ser condemnats, els presos ja no podran recórrer la seva sentència als jutges tot i que al·leguin que la seva condemna va ser injusta perquè els seus advocats no van defensar el seu cas correctament. A la pràctica, es negarà als presos el dret a presentar noves proves que impugnin la sentència original, tot i que aquesta sigui errònia. Així, els tribunals federals tindran prohibit escoltar les al·legacions dels presos, per molt que demostrin la seva innocència.

És el cas al·legat per Barry Jones, condemnat el 1994 per violar i matar la filla de la seva nòvia, de 4 anys. Aquest home va ser condemnat perquè havia estat amb la nena el dia abans de la seva mort, però llavors no es va realitzar cap autòpsia que pogués provar-ne la culpabilitat. El 2017, experts mèdics van revisar el cas i van concloure que les ferides que van causar la mort de la menor no s’havien produït el dia abans, cosa que anul·lava l’acusació amb què s’havia sentenciat el pres 23 anys abans.

Després d’anys de disputa legal entre advocats i fiscalia, el Suprem ha decidit que Jones no té dret a presentar noves evidències que puguin exonerar-lo, cosa que el força a seguir al corredor de la mort. La sentència del TS causa jurisprudència, cosa que significa que la seva decisió per a aquest cas concret passa a ser una màxima aplicable a tots els reus del país.

«Decisió perversa»

«Aquesta decisió és perversa. És il·lògica», ha denunciat la jutge Sonia Sotomayor, un dels tres membres progressistes del Tribunal Suprem. «La decisió del Tribunal redueix així a runa el dret de molts peticionaris d’habeas corpus a l’assistència efectiva d’un advocat». Els altres dos, els jutges Stephen Breyer i Elena Kagan, també han carregat contra aquest canvi.

Aprovada per sis vots a tres, la decisió ha sigut possible gràcies a la majoria conservadora que controla el més alt tribunal dels EUA, una majoria apuntalada no sense polèmica durant el mandat de Donald Trump amb la ratificació de jutges com Brett Kavanaugh, acusat per múltiples abusos sexuals. Aquesta mateixa majoria és la que posarà fi al dret a <strong>l’avortament</strong>.