Un dia després que els líders polítics de Finlàndia <strong/>recolzessin de forma entusiasta l’entrada del seu país a l’OTAN, Suècia ha fet un pas més per seguir l’estela dels seus veïns finlandesos. L’informe encarregat pel Govern socialdemòcrata suec per avaluar les conseqüències que tindria l’adhesió a l’Aliança Atlàntica ha conclòs que la seguretat del país escandinau es veurà reforçada, mentre disminueix el risc a un nou conflicte militar a Europa. Aquestes conclusions aplanen el camí per a la candidatura d’Estocolm que, segons el tabloide local ‘Expressen’, es formalitzarà públicament dilluns que ve. El que no vol dir que el seu camí estigui totalment lliure d’obstacles, com demostren les objeccions llançades aquest divendres per Turquia a la integració dels dos països a l’Aliança.
Fa setmanes que la premsa sueca especula sobre la posició que adoptaran la trentena de membres de l’OTAN a la seva potencial candidatura, ja que tots han de recolzar de forma unànime la integració de nous països a l’organigrama de l’Aliança. Hongria, Turquia, Croàcia i Espanya són els aliats que més incògnites generen, en el cas espanyol, per les crítiques de Podem a l’OTAN i la influència que podria tenir en la decisió última de Pedro Sánchez. Fins ara, no obstant, l’única capital que s’ha expressat en contra de l’ampliació és Ankara. «Estem seguint el desenvolupament dels esdeveniments a Suècia i Finlàndia, però no veiem [la seva adhesió a l’OTAN] amb bons ulls», va dir divendres a la premsa el president turc, Recep Tayyip Erdogan, informa Adrià Rocha Cutiller.
«L’OTAN ja va cometre un error acceptant Grècia com a membre en el passat. Turquia no vol que es repeteixin errors similars. A més, els països escandinaus són llocs segurs per a grups terroristes», ha afegit Erdogan en al·lusió als militants del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla kurdoturca que porta dècades lluitat per la independència del Kurdistan. La postura turca està en qualsevol cas lluny de ser definitiva, ja que hi ha negociacions entre bastidors per evitar sorpreses d’última hora entre els membres de l’OTAN. També costa pensar que els Estats Units i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, hagin aclamat les intencions de suecs i finlandesos sense tenir un mínim de garanties que el procés d’adhesió arribarà a bon port.
Debat intern del Partit Socialdemòcrata
Tot se sabrà ben aviat. Està previst que Finlàndia sigui la primera a anunciar la seva decisió definitiva aquest diumenge. El mateix dia es tancarà el debat intern en el Partit Socialdemòcrata suec, que governa el país en solitari i s’ha oposat històricament a l’entrada a l’OTAN. A Estocolm es dona per fet que la formació d’Olof Palme canviarà la seva postura, un camí aplanat per l’informe governamental presentat aquest divendres. L’anàlisi afirma que la invasió russa d’Ucraïna ha «deteriorat estructuralment i de forma duradora el clima de seguretat a Europa», sense que l’actual política de no-alineament sueca garanteixi que el país rep l’ajuda que necessita en cas de ser atacat.
«La pertinença de Suècia a l’OTAN augmentaria el llindar dels conflictes militars i tindria, per tant, un efecte dissuasori al nord d’Europa», afirma el document, que no arriba a recomanar explícitament quina decisió han d’adoptar les autoritats. Si no es coneix diumenge, el veredicte arribarà probablement dilluns, quan el Parlament suec acabi d’abordar la qüestió. Dos dies després arribarà a Estocolm en visita d’Estat el president finlandès, Sauli Niinistö, una visita que podria servir per formalitzar la candidatura simultània dels dos països per entrar a l’OTAN.
A partir d’aquí començaria el període més crític de tot el procés, ja que passaran mesos fins que els dos països puguin quedar protegits pel paraigua militar de l’Aliança. Tant Hèlsinki com Estocolm preveuen atacs híbrids per part de Rússia mentre s’acaba de tramitar la seva adhesió. De moment, Moscou ha anunciat que tallarà el subministrament d’electricitat a Finlàndia a partir de dissabte.
