La croada conservadora contra l’avortament als Estats Units és més a prop que mai en les últimes cinc dècades d’aconseguir el seu objectiu i es veu al caire de l’abisme un dret reconegut com a constitucional al país des de la sentència Roe v. Wade el 1973 i ratificat el 1992 per Planned Parenthood v. Casey.
La probabilitat d’un canvi en la legislació i en la vida de milions de dones nord-americanes s’ha evidenciat aquest dimecres, quan el Tribunal Suprem, de sòlida majoria <strong>conservadora </strong>després de la instal·lació de tres jutges nomenats per <strong>Donald Trump</strong>, ha mantingut durant 90 minuts una vista d’arguments sobre una restrictiva llei de Mississipí.
Aquesta norma, aprovada el 2018 però que mai va arribar a entrar en vigor pels reptes legals i decisions de tribunals inferiors, prohibeix pràcticament totes les <strong>interrupcions </strong>de l’<strong>embaràs</strong> després de 15 setmanes. És molt abans que les prop de 24 setmanes de gestació durant les quals estava emparat fins ara l’avortament als EUA al considerar-se que fins aquell moment el fetus no és «viable», com es denomina a quan és capaç de mantenir vida fora de l’úter.
Un cop gairebé garantit
En la sessió d’aquest dimecres, que s’ha seguit amb protestes i manifestacions a les portes del Suprem a Washington que han acabat amb 33 detinguts, els sis jutges conservadors dels nou que componen el tribunal han donat amb les seves preguntes i comentaris indicis clars que recolzaran la llei de Mississipí. Alguns s’han mostrat disposats a anar més enllà i trencar amb els precedents i acabar totalment amb Roe. I tot i que han quedat oberts interrogants i possibilitats de fins on arribaran, el cop al dret a l’avortament es dona gairebé per garantit.
La decisió s’espera en principi a finals de juny o principis de juliol de l’any que ve, però podria arribar també abans de l’estiu. Promet convertir l’avortament en un tema central de cara a les eleccions legislatives del 2022. I permet també augurar un terratrèmol no només polític sinó també social molt més enllà del Mississipí, i obre la perspectiva d’un país on gairebé la meitat d’estats restringeixin també el dret, o l’eliminin totalment si arribés a anul·lar-se Roe.
«Els efectes en el món real d’anul·lar Roe i Casey serien severs i ràpids», ha advertit a la vista Elizabeth Prelogar, advocada que ha representat l’Administració. Gairebé la meitat d’estats del país tenen preparades lleis que després d’una potencial anul·lació de Roe al Suprem prohibirien o restringirien els avortaments després de les 15 setmanes, incloent-hi 12 estats que ho farien gairebé de forma automàtica. Segons una anàlisi de Planned Parenthood, això podria deixar prop de 36 milions de dones, la meitat de les que es troben en edat reproductiva en aquests estats, sense accés a l’avortament. I aquest impuls normatiu en estats governats pels republicans contrasta amb l’opinió social majoritària als EUA, on segons els sondejos un 60% de la població recolza que es garanteixi el dret a l’avortament.
Opcions i politització del Suprem
Aquesta garantia no està protegida ni regulada per cap llei federal i fins ara els estats han estat governant l’avortament acotats pels precedents marcats pel Suprem, i aquest dimecres almenys quatre dels jutges conservadors (Clarence Thomas, Samuel Alito, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barrett) han donat pistes d’estar disposats a anul·lar aquests precedents.
Aquests magistrats necessitarien per fer-ho sumar Neil Gorsuch i John Roberts, president de l’Alt Tribunal, que han semblat deixar la porta oberta a mantenir la protecció constitucional de Roe però permetre als estats que, com fa la llei de Mississipí, escurcin el termini en què la dona pot avortar.
Els tres magistrats progressistes, per la seva banda, han mostrat ferma oposició a la llei de Mississipí i a canvis en els precedents. I també han sonat la veu d’alarma sobre el «dany irreparable» que es podria provocar a la institució del Suprem amb una decisió que consideren polititzada.
Stephen Breyer, per exemple, ha remarcat que «és particularment important mostrar que el que fem a l’anul·lar un cas està basat en principis i no en pressió social» i ha augurat que la gent «estarà preparada per dir que som simplement polítics». En la mateixa línia ha anat Elena Kagan, que ha recomanat no actuar de manera que provoqui la gent pensar que el Suprem és «una institució política que va d’un costat a un altre depenent de quina part de la ciutadania crida més fort o de canvis en els membres de la cort». I Sonia Sotomayor ha plantejat: «¿Sobreviurà aquesta institució la fetor que això crea en la percepció pública que la Constitució i les seves lectures són només actes polítics? No veig com això seria possible», ha contestat ella mateixa.
Aquest tuf del qual parla Sotomayor és inevitable fins i tot abans de la decisió que adopti el Suprem i fa temps que els índexs de confiança en la independència del Tribunal ja cauen.
