Dona, jueva, bisexual i antifeixista. Podria ser la víctima més odiada dels supremacistes blancs, però Talia Lavin va decidir convertir-se en el seu malson. Durant gairebé un any la periodista nord-americana es va infiltrar en les comunitats digitals on neonazis i antisemites diversos comparteixen els seus somnis humits de desencadenar una guerra racial als Estats Units que desemboqui en un nou Holocaust.

Després de mirar directament als ulls aquest infern ari, Lavin ha retratat el seu periple a 'La cultura del odio' (Capitán Swing), un llibre àmpliament aplaudit per la crítica per la seva capacitat per investigar i retratar amb fúria, barra i fins i tot humor les persones que s’amaguen sota aquest submon de violència ultradretana.

- Què et va portar a infiltrar-te entre supremacistes?

Vaig començar a veure que no era un problema abstracte quan vaig treballar en una agència jueva de notícies i vaig veure com la majoria del trànsit ens arribava de webs neonazis. Després de la manifestació supremacista de Charlottesville del 2017 vaig escriure el meu primer article i vaig rebre tota mena d’insults. Em van dir que l’Holocaust no existia però que n’haurien de fer un per a gent com jo. Si algú mira d’espantar-te pots fugir, però jo vaig doblar l’aposta i vaig decidir que la millor manera de combatre’l era fer que la gent conegui i entengui aquests grups.

- Quines conclusions treus del teu temps allà?

Penso molt en dues coses. La primera és que tot i que la gent cregui que els supremacistes són perdedors sense feina ni vida, són gent totalment normal que podries trobar-te al súper o a l’escola del teu fill. Cap de nosaltres és immune a la propaganda i com més ens aferrem als estereotips menys entenem el problema.

L’altra és que el seu odi es construeix sobre històries. Hi ha gent que gaudeix amb la crueltat, però la majoria odien perquè es repeteixen una història per justificar les seves accions. Creuen honestament que la raça blanca és víctima d’un atac dels jueus i els negres i que les seves accions serviran per garantir el seu futur.

- Assenyales que l’odi al jueu és inseparable del supremacisme blanc. Fins a quin punt la conspiranoia antisemita fonamenta l’ADN dels EUA?

L’antisemitisme és en gran part la nostra herència colonial d'Europa, arrosseguem els estereotips que es van crear allà fa segles. L’odi no és una illa, tot està connectat i el jueu és el boc expiatori definitiu. Així, poden creure que el moviment pels drets dels afroamericans és obra d’elits jueves que busquen acollir immigrants per barrejar les races i perpetrar així un genocidi blanc. Per als supremacistes tot és una gran conspiració per a la dominació jueva.

- Com estan aprofitant la pandèmia de la covid per popularitzar les seves consignes?

Durant la pesta negra (s. XIV) es va culpar els jueus d’haver iniciat la plaga i això va portar a pogroms amb milers d’assassinats. Aquesta mateixa història es recicla cada vegada que hi ha una època de crisi. La pandèmia ha causat una gran agitació, paranoia i por. I, tancats a casa, molts han trobat un camí cap a conspiracions que diuen que les vacunes són per matar-nos. Quan la teva vida està en risc és natural buscar un culpable i els jueus han ocupat aquesta posició en l’imaginari occidental.

Els supremacistes han vist en la covid un pla del govern jueu per domesticar la societat. A l'infiltrar-se entre els antivacunes han fet que aquests s’acostin als seus postulats. La por és per a ells un avantatge per reclutar gent.

- Fins a quin punt la retòrica xenòfoba i nacionalista de Trump va alimentar els supremacistes?

Els supremacistes van aprofitar l’arribada de Trump per popularitzar-se. Trump ha facilitat que diferents tipus d'extremistes s'infiltrin en el Partit Republicà. Hi ha membres del Congrés alineats amb la insurrecció, d’altres amb els supremacistes i d’altres que estan prohibint que a les escoles hi hagi llibres sobre educació sexual. Això és producte de Trump.

- El seu suport a la insurrecció contra el Capitoli va millorar la seva percepció?

Molts supremacistes pensen que la insurrecció va ser fluixa perquè no van acabar la feina assassinant els congressistes. Al principi van pensar que Trump els deixaria fer els pogroms tranquils, però després el van convertir en un esclau dels jueus perquè va posar Jared Kushner a la Casa Blanca i es va aliar amb el sionisme d'Israel.

- Veuen les eleccions del 2024 com una oportunitat per mirar de subvertir el sistema?

Hi ha moltes visions diferents. La decepció amb Trump va portar uns quants a rebutjar la política i a abraçar el terrorisme. D’altres han vist una oportunitat per centrar-se en eleccions locals i estatals. Allà és on estan arribant a prendre decisions que impacten en la societat.

- El supremacisme ha trobat en la comunitat ‘incel’ (cèlibes involuntaris) una font de captació per a la seva causa?

Totalment. Ens imaginem els 'incels' com joves lletjos i rebutjats que mai trobaran l’amor, però realment creuen que les dones que no volen tenir sexe amb ells mereixen morir. Aquest extremisme antifeminista ha inspirat molts terroristes. També és una comunitat molt nihilista i on es parla molt de suïcidar-se. Amb tot això, s’han convertit en un pont perquè els supremacistes els reclutin.

- Internet ha sigut clau en l'apogeu de l'alt-right. Quina importància comunicativa tenen els mems, la ironia, la burla i la humiliació de les víctimes en la propagació del seu discurs?

L’humor està en el centre de la seva estratègia digital. Té una doble funció: els serveix per atraure homes joves i com a mecanisme de defensa quan se’ls acusa. Juguen a burlar-se de la violència, tot i que sigui de vídeos d’afroamericans sent assassinats, i a fer que semblin bromes quan estan propagant un discurs d’odi clar.

- També s’han aprofitat del model digital per monetitzar la seva propaganda...

Ja en els anys 80 els supremacistes van utilitzar internet per radicalitzar gent sense exposar-se i actuar en cèl·lules terroristes. És un grup molt adaptat a la tecnologia i ara que els estan prohibint utilitzar mètodes de pagament tradicionals estan passant al bitcoin. Les xarxes socials saben el que passa a les seves plataformes, però els importen més els beneficis que protegir les víctimes. No tenen excusa.

- Dius que exposar-te a grups tan violents i deshumanitzants t’ha «deformat l’ànima»…

Escriure el llibre va ser com prendre àcid cada dia, quan t’aixeques i a l’anar al llit. T’afecta perquè es tracta d’humans complexos com nosaltres, però això no els absol perquè han triat dedicar la seva vida a fer que la dels altres sigui pitjor, així que m’ho vaig prendre molt personalment. N’hi ha que diuen que els supremacistes tenen dret a manifestar-se tot i que el seu objectiu sigui la violència. A mi m’importa més la por de les seves víctimes.

- Em va sorprendre trobar que a la primera pàgina cites a Dolores Ibárruri, la Pasionaria. Què t’atrau de la seva figura?

La Guerra Civil espanyola és vista com un model de la solidaritat antifeixista. El ‘No passaran’ és un gran lema per recordar-nos que no hem de cedir ni un mil·límetre als feixistes.