«Aquí tothom riu». Una professora de la Universitat Estatal de Moscou Lomonósov (MGU, per les seves sigles en rus), una de les institucions acadèmiques més prestigioses de Rússia, que prefereix no revelar la seva identitat, ha optat per prendre’s de broma els esdeveniments dels últims mesos al campus. Al maig, una jove de 30 anys anomenada Katerina Tíkhonova, que diverses investigacions periodístiques han identificat com la filla petita del president Vladímir Putin, va pronunciar la defensa de la seva tesina a la Facultat de Mecànica i es va convertir oficialment en candidata a doctora en una sessió envoltada de secretisme.
Només es podia entrar a l’edifici amb un passi especial i, això sí, sense càmeres; de fet, les úniques imatges que hi ha de l’esdeveniment van ser filmades de manera clandestina per un assistent anònim. La dissertació es va prolongar durant mitja hora i, en acabar, es va plantejar una única pregunta especificatòria, però cap crítica o esmena, ni tan sols parcial.
El professor Guivi Gorguiladze, l’únic acadèmic que, pel que sembla, tenia intenció de presentar qüestionaments de fons –l’aparell vestibular de l’ésser humà, compost per l’oïda interna i el cervell, objecte d’estudi del treball científic de l’aspirant, també és part de la seva especialitat– finalment no va poder accedir a l’edifici. «Primer em van dir que no era a la llista de convidats; després que la sala era molt plena», explica a EL PERIÓDICO tot rient.
«El que més vergonya em va fer era veure que allà hi havia present l’elit científica del país sense que ningú s’atrevís a dir res; en un moment de la presentació, algú va cridar: ‘¡hem superat Amèrica!’; era tot molt ridícul», continua Gorguiladze, abans de descartar que una dona llicenciada en llengua japonesa com Tíkhonova pugui acabar doctorant-se en ciències.
La doctoranda Tíkhonova
Ningú dubta a la MGU que la presumpta filla de Putin serà finalment doctora, títol acadèmic que en el seu excepcional cas no precedirà, sinó que seguirà una brillant carrera en el món de la ciència russa. De fet, és la directora d’Innopraktika, una fundació no governamental dedicada al "creixement del capital humà nacional", segons diu la seva pàgina web, que a més en la seva cartera de donants compta amb les principals empreses del país, tant privades com públiques: la petroliera Rosneft; Gazprombank, el banc de l’empresa gasística més gran del món, o Rosatom, la corporació estatal sobre l’energia nuclear, entre d’altres.
Més encara. Se sap ja que la prestigiosa aspirant està destinada a convertir-se en el futur en un referent del món científic rus, ja que la seva fundació s’encarrega en aquests moments d’aixecar un ampli parc tecnològic al campus de l’MGU, un intent de reeditar el Silicon Valley nord-americà a la capital russa, en un dels plans expansius més ambiciosos mai empresos per la prestigiosa institució acadèmica. El projecte està valorat en 1.700 milions de dòlars i està sent desenvolupat pel germà petit de l’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin.
El nepotisme i els escandalosos tractes de favor que reben no només els familiars de Putin i de membres del Govern, sinó també d’alts funcionaris i d’amics pròxims, gangrenen Rússia, distorsionen el mercat laboral i impulsen la fuga de cervells, valoren els experts. En un estudi conclòs el 2015 per Dinara Safina, de l’Institut per a l’Administració, les Finances i l’Economia de la ciutat de Kazan, aquesta acadèmica ja va advertir de les «amenaçadores proporcions» del fenomen, que «posen en perill el desenvolupament social i econòmic del país». «Departaments sencers estan copats per familiars», continua Safina, «cosa que degrada l’efectivitat organitzadora» en les institucions i «empeny» els talents a buscar-se la vida a l’estranger.
Una jove de 26 anys, vicedirectora d’un museu
Vasily Lébedev és un músic que va treballar durant diverses etapes per alMuseu de la Victoria, una respectada institució dedicada a glorificar la victòria del país durant la segona guerra mundial i en què s’exposen tancs, armes o avions tant pertanyents a l’Exèrcit Roig com al de l’Alemanya nazi. A més, organitza esdeveniments amb veterans de la contesa, unes de les figures que més simpaties populars susciten a la Rússia actual.
No obstant, la seva sort va canviar el 2016, quan l’anterior director va morir i es va fer càrrec de la direcció un nou equip en què figurava com a vicedirectora, amb un sou pròxim als 6.000 euros mensuals, Kristina Trubínova, una jove de 26 anys amb estudis d’Arquitectura –tot i que ningú sabia si els va arribar a finalitzar– i la mare o familiar pròxim de la qual, segons certs indicis, podria ser Tatyana Trubínova, assessora al’Administració Presidencial. Kristina «tractava molt malament la gent; els generals retirats preferien acomiadar-se abans que debatre amb ella», diu Vasily. Com a part del programa per impulsar les visites es «va reduir a un 20%» l’espai dedicat a l’exposició, i «es van reconvertir» les sales d’actes on es reunien els antics combatents en cines que exposen sense cap pudor pel·lícules comercials, comenta, preguntant-se alhora per la destinació dels diners del lloguer.
Després de presentar la seva renúncia, al cap de pocs mesos de l’arribada de Trubínova, Vasily ara evita el sector estatal i viu del seu treball privat com a músic. Però encara li queda un regust amarg del seu període al museu, una humiliant sensació d’haver sigut tractat com un ésser inferior. «Aquesta elit es dirigeix a nosaltres [als ciutadans corrents] com escombraries», afirma.
