Els ucraïnesos residents a Girona viuen el conflicte amb angoixa i preocupació

A molts dels ucraïnesos que viuen a Girona, l’atac de Rússia no els va agafar per sorpresa. «Ja es veia a venir. Vam començar amb Crimea, i el que ha passat era inevitable», assenyala Cristina Lavriv, ucraïnesa que porta dues dècades vivint a Girona. El seu compatriota Evdokim Perevalsky, que també porta més de 25 anys vivint a Girona, també s’ho veia a venir, ja que Ucraïna té un «veí boig com en Putin». Perevalsky defensa que, en els darrers anys, «Ucraïna ha lluitat amb dignitat per la seva llibertat i la seva democràcia» sense atacar ningú, mentre que Rússia «sempre ha portat les guerres als seus territoris veïns». En canvi, per a l’Alex Halimov, que viu a Girona però que ha passat els últims tres anys al seu país natal, l’esclat del conflicte l’ha agafat per sorpresa: «Encara no em puc creure que tot això estigui passant de debò», admet. «Sabia que hi havia un conflicte, però no m’esperava que pogués esclatar i convertir-se en això», afegeix.

Preocupació per la família

Evdokim Perevalsky té bona part de la seva família a Ucraïna, i concretament a la capital, Kiev. El primer que va fer ahir, quan es va llevar i va començar a rebre missatges, va ser contactar amb els seus pares, de 83 i 75 anys i amb una salut delicada. «Em van explicar que no havien pogut dormir en tota la nit, que havien estat seguint les notícies amb tot de gent angoixada, i que havien sentit com els míssils passaven per sobre de casa seva», va recordar. La seva família es trobava bé, tot i que els seus amics li van explicar que molta gent havia «entrat en pànic» i havia començat a comprar de tot al supermercat, així com intentar fugir de Kiev per buscar refugi.

Quelcom similar va explicar la mare de la Cristina Lavriv, que malgrat viure a Catalunya s’ha trobat amb què el conflicte l’ha enxampat en un viatge per veure la família a Ucraïna. «De moment estan tranquils perquè es troben en una zona allunyada de la primera línia del conflicte. Diu que no ha vist escenes de pànic als supermercats, però sí que hi ha cues per aconseguir benzina», explica Lavriv. Mentrestant, els amics d’Alex Halimov també transmeten el nerviosisme que es viu al país: «M’expliquen que la frontera està plena de gent que vol marxar», assenyala.

Evdokim Perevalsky admet que durant els últims dies havia estat «molt nerviós» per la situació, però ahir l’inundaven «una ràbia i una tristesa profundes». «Fa patir molt no poder fer res d’aquí, és horrorós», admetia, tot confiant que els països occidentals donin suport a Ucraïna i els ajudin a sortir de la situació. En canvi, Cristina Lavriv i Alex Halimov no es mostraven gaire confiats en el suport internacional. «Hauríem d’anar tots junts a la guerra, però Europa no té prou armament ni poder per lluitar contra Rússia», adverteix Lavriv. «Jo confio que, almenys sí, que hi haurà ajudes econòmiques», afegeix Halimov.

Gironins a Ucraïna

A l’extrem contrari es troben els gironins que, per alguna raó o altra, s’han trobat enmig del conflicte. Aquest és el cas de l’exdavanter del Girona Marc Gual, que va canviar en el darrer mercat d’hivern l’Alcorcón pel Dnipro d’Ucraïna. Ara, amb el conflicte bèl·lic amb Rússia iniciat, tant ell com la resta de futbolistes i tècnics estrangers «busquem una forma segura de sortir d’aquí».

Gual va aparèixer en una entrevista al programa de La Sexta Al rojo vivo al costat de l’assistent de l’entrenador Izan Martín. El futbolista va indicar que «fins fa dos dies estàvem de pretemporada a Turquia i tot just ara que hem tornat ha esclatat això. Estem a l’espera del que pugui passar, buscant la manera de sortir d’aquí de forma segura». Els jugadors també estan en contacte amb l’ambaixada espanyola per trobar una solució.

Dnipro és una de les ciutats atacades, tot i que Gual ha dit que estan tranquils a la zona on es troben. La lliga ucraïnesa ha quedat ajornada a conseqüència de la situació.