El fotògraf suís René Robert (Friburg, 1936) va morir per una hipotèrmia el 19 de gener passat als 84 anys després de caure a terra en un carrer cèntric de París i no ser ajudat per cap transeünt, segons ha informat el cercle de l'artista en la premsa local. L'Institut Cervantes de París, amb el qual Robert va treballar en diverses ocasions, va lamentar aquest dijous la notícia de la seva pèrdua que va rebre «amb gran dolor i tristesa». «El fotògraf va desenvolupar una tasca testimonial de l'art flamenc del segle XX irreemplaçable. Mogut pel seu amor i la seva profunda comprensió de la tradició hispana, va ser un fidel col·laborador d'aquest centre», van indicar fonts del Cervantes, col·laborador del Festival de Cine Espanyol de Nantes en el marc del qual es va celebrar el 2019 l'exposició 'La cámara a ritmo de flamenco'.

Denúncia a les xarxes

En aquesta, va ser el mateix Robert qui va seleccionar les seves obres més emblemàtiques «amb gran generositat, entrega i amor al treball». «La seva mirada es perpetua ara en la seva obra i la seva absència no pot deixar-nos indiferents sense qüestionar-nos a nosaltres mateixos», indica el Cervantes en un comunicat a Efe. El periodista i amic del fotògraf Michel Mompontet va avançar a la cadena BFM TV que Robert havia sigut «assassinat per la indiferència» després d'estar nou hores a terra, ja que no podia aixecar-se fins que un rodamón va trucar als serveis d'emergència.

El fotògraf va ser traslladat a l'hospital, però els serveis sanitaris no van poder fer res per salvar-li la vida, apunten els mitjans locals.

Va retratar artistes del flamenc

Robert era un gran coneixedor del flamenc i va retratar artistes com Paco de Lucía, Camarón de la Isla, Sara Baras, Vicente Amigo, Eva Yerbabuena, Marina Heredia o Estrella Morente. Al llarg de la seva vida, Robert va exposar en nombroses exposicions en ciutats com París, Roma, Luxemburg i Nîmes. «L'art flamenc sorgeix del fons de l'artista. Bé a través del cant, base d'aquest art, la guitarra o la dansa, ens porta moments d'alegria, de gràcia, de dolor resignat o de ràbia, però també d'elegància, de sensualitat i sovint de gran profunditat», va declarar l'artista en una ocasió sobre aquest art.