Un mico amb ulleres blanques, un tritó amb banyes de diable i un bambú resistent a l’escassetat d’aigua són part de les 224 noves espècies de fauna i flora trobades a la regió del Gran Mekong, segons va revelar aquest dimecres el Fons Mundial per a la Natura (WWF).

En el seu informe anual, que va suspendre l’any passat a causa de la pandèmia, el grup ecologista ressalta la troballa d’un nou mamífer, 35 rèptils, 17 amfibis, 16 peixos i 155 plantes i t’arboris en aquesta zona de gran biodiversitat que inclou Birmània, Cambodja, Laos, Tailàndia i Vietnam.

«La regió del Gran Mekong està encara en primera línia per al descobriment [d’espècies], però aquestes troballes ressalten que estem perdent i destruint l’hàbitat natural, i un comerç insostenible d’espècies salvatges», remarca WWF a l’apuntar que 3.000 noves espècies han sigut trobades a la regió des de 1997.

Algunes d’aquestes espècies ja podrien trobar amenaçada la seva supervivència, entre les quals l’esmentada nova espècie de mico trobada a la planícia central de Birmània, de la qual podrien quedar entre 200-250 exemplars repartits en quatre remotes localitzacions, segons apunten els ecologistes.

Amenaçat per la caça

Aquest mamífer, batejat com a Popa langur , amb referència al volcà extint de la muntanya Popa, també es veu amenaçat per la caça i la desforestació per part de la indústria fustera i per ampliar els cultius agrícoles.

La primera evidència d’aquesta espècie de mamífer no va ser trobada en llibertat, sinó entre els ossos recollits fa més d’un segle i que es troben al Museu d’Història Natural de la Gran Bretanya.

L’anàlisi genètica per comparar els ossos recollits recentment amb els espècimens del museu van indicar que les dues mostres coincideixen.

Dues principals característiques distintives d’aquest nou exemplar, captat gràcies a càmeres trampa col·locades el 2018, són les àmplies anelles blanques al voltant dels ulls i els bigotis que apuntaven cap al front.

«Hem de treballar de manera conjunta i ràpida per conservar la vida salvatge i l’hàbitat que fa que aquesta regió sigui única, per assegurar que noves espècies continuen sent descobertes», assenyala el grup ecologista.