Una legió de mestres desafien diàriament les amenaces dels talibans impartint classes en la clandestinitat per a les nenes de secundària, en una forma de resistència contra l'anunci de fa gairebé tres mesos dels islamistes que aquestes joves no tornarien a les escoles fins a nou avís.
En una d'aquestes aules clandestines, situada en un barri residencial de Kabul, una desena d'estudiants escolten la lliçó de Karima Kohistani, una mestra que va decidir habilitar una habitació de casa perquè aquestes nenes poguessin continuar la seva formació.
Va ser una decisió arriscada, però la mestra diu que no tenia cap altra opció pels reclams constants de les alumnes, inclosa la seva filla de 17 anys, que preguntaven per la reobertura de les classes. Algunes, fins i tot van plantar-se davant de la seva porta suplicant ajuda .
"Com a mare, com a mestra, no podia veure la meva filla i les meves alumnes desil·lusionades. Per això vaig decidir obrir l'escola, sobretot per a aquelles nenes sense recursos les famílies de qui no es poden permetre classes privades o els seus pares analfabets no poden ensenyar-los", ha explicat a l'agència Efe Kohistani.
L'escola ja té entre 30 i 40 estudiants, que acudeixen a diferents hores del dia segons el seu nivell, i sense importar el fred, que combaten abrigades de cap a peus, i també amb el temor de la possible visita dels talibans.
I és que com explica a Efe una altra mestra, Dakia, fins i tot durant aquestes classes clandestines de vegades no tenen "pau", perquè alguns islamistes les van descobrir i ara "vénen de vegades" i els diuen que no poden ensenyar, que "les noies no tenen permís; i si no van a l'escola, tampoc no poden venir a aquest curs”.
"Tenim molta por als talibans, però venim d'amagat a diferents hores del dia", diu somrient Dakia, que afegeix que "de vegades al matí, altres a la tarda, de manera que els talibans no puguin saber que seguim venint".
Reforços
Una nova professora s'acaba d'unir al grup: Feroza. És el seu primer dia a l'escola clandestina i està decidida a començar a fer classes d'anglès. Necessiten el seu suport perquè cada vegada "menys mestres tenen el coratge de venir per culpa dels talibans".
Feroza ensenyava en un col·legi privat a nenes petites, en principi permès dins de l'estret marge imposat pels islamistes el 18 de setembre passat, quan es van reobrir les aules per als nens de totes les edats i les nenes de primària. Al seu centre, però, li van demanar que no tornés.
Una de les estudiants de l'aula clandestina, Atfa, de 17 anys i filla de Kohistani, es mostra combativa com la seva mare i diu que no és just que no puguin estudiar.
"Els talibans només permeten als nens anar a l'escola, però no a les nenes. Diuen que les nenes simplement s'han de quedar assegudes a casa, mentre els nens poden anar a treballar, treballar i anar a escola", denuncia.
Aquest nou règim islamista al poder des del 15 d'agost passat manté lluny de les escoles prop d'1,1 milions d'afganeses, a l'espera que redactin una suposada guia d'actuació que els ho permeti dins dels límits de la xaria o llei islàmica.
Davant d'aquesta situació, la missió de l'ONU a l'Afganistan (UNAMA) ha denunciat aquesta setmana que "les dones i les nenes en particular han assistit a una erosió dels seus drets" sota el règim talibà, i ha subratllat que "els principis d'igualtat i no discriminació són fonamentals per al respecte dels drets humans per tots”.
Els talibans es defensen
Un dels principals líders talibans, en una trobada informal amb Efe, ha assegurat que les nenes de secundària ja estan anant a l'escola a 22 de les 34 províncies afganeses -una dada que rebutgen les professores quan se'ls ha preguntat-, i que necessiten recursos per poder enviar totes les joves a l'escola.
"No hem dit mai que no els permetríem anar a l'escola, potser ho vam dir alguna vegada?", subratlla al seu despatx en un ministeri de Kabul, sense cap dona a la vista.
Tampoc no ho van dir durant l'anterior règim talibà entre 1996 i 2001, prometent amb freqüència que "aviat" es reobririen les escoles femenines quan finalitzessin certs preparatius, però durant aquests cinc anys les nenes es van veure privades d'educació.
Kohistani puntualitza, però, en una concessió a l'actual règim, que per sort aquests islamistes no són els mateixos que els de llavors, que “tenien unes regles molt estrictes, i fins i tot una dona no podia sortir de la casa (sense la companyia de un home, cosa que ara sí que es permet), i a les noies no se'ls permetia alçar la veu perquè podria ser escoltada per un home, un crim llavors".
"En aquella època tenia 18 anys i una vegada al dia solia sortir de casa a comprar quelcom. En una ocasió, en veure que no portava mitjons i tenia els peus al descobert, em van fuetejar molt. No ens permetien ni treure les mans fora del xador. Si ho fèiem, ens fuetejaven", recorda la mestra.
