La Mediterrània està vivint aquest estiu un ampli repertori de inusuals fenòmens climàtics que evidencien el canvi que està patint el planeta: pujades sobtades de el nivell de la mar (com va passar a Alacant fa pocs dies), onades de calor, pluges calents i l'augment de temperatura de la mar.

En concret, aquest mes d'agost les aigües d'aquest mar han arribat als 27,4ºC, molt similars a les del Carib. Es tracta de la segona temperatura més elevada des que van començar a recollir-se les dades en 1982, segons el Centre d'Estudis Ambientals la Mediterrània (CEAM).

L'escalfament de la mar és un factor que s'ha convertit en una de les manifestacions negatives més destacades del panorama climàtic a la Comunitat Valenciana, perquè aquest augment tèrmic és el responsable de la violència de les gotes fredes, que solen produir-se a la tardor, així com de les nits tropicals i equatorials.

Jorge Olcina, director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant, alerta que «encara veurem com la temperatura de la mar segueix pujant i arribarà als 28 graus».

De moment, la Mediterrània presenta, aquest mes d'agost, unes característiques força semblants a les de la Mar Carib, amb l'aigua inusualment calenta. Aquest és un factor determinant per alimentar la gota freda de la tardor, quan es produeixen pluges torrencials, episodis que aquest any podrien arribar abans i ser més intensos.

Des de 1980, la temperatura mitjana de la Mediterrània ha augmentat 0,8 graus, segons els regristros oficials, i aquest escalfament és directament responsable de les nits tropicals, és a dir, aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 graus.

Pluges càlides a l'agost

La Mediterrània està vivint un agost molt variat en el pla meteorològic, i fins i tot aquesta setmana també s'han produït les anomenades pluges càlides.

«No hi ha una gran massa d'aire freda, però quan hi ha molta calor en superfície, el contrast entre aquest calor intensa en superfície i l'aire menys càlid a les capes mitjanes de l'atmosfera fa que es generin núvols baixos, estratocúmulus, que són les que descarreguen pluges», afirma Jorge Olcina. «Poca quantitat d'aigua i en forma de ruixat. Són les anomenades pluges càlides que es donen sobretot a la franja litoral. En els últims anys s'estan formant aquest tipus de precipitacions, que s'originen també per la calor acumulada a la Mediterrània», afegeix.

L'Agència Estatal de Meteorologia defineix aquesta pluges com les que es generen en capes baixes de la troposfera amb temperatures superiors a 0 ºC i en què, per tant, no intervenen els processos de fase de gel. Es caracteritzen per estar compostes principalment per gotes molt petites. Això fa que, observades pel radar, presentin reflectividades baixes, el que pot dificultar la seva detecció.

Malgrat això, de vegades es tracta de precipitacions molt eficients, que poden donar lloc a acumulacions considerables en intervals curts de temps. Les pluges càlides se solen donar més sovint sobre mars i oceans càlids i en les seves zones costaneres. Segons Francisco Martin Leon, de Meteored, perquè es generi la pluja càlida, les temperatures a tot el núvol, on es genera la precipitació, han d'estar per sobre dels zero graus, de manera que les partícules de gel estan gairebé absents.

D'altra banda, l'onada de calor va provocar que la ciutat d'Alacant hagi batut el seu rècord històric de sensació tèrmica i amb ell, el de la província, després de registrar el diumenge, a més, la segona temperatura més alta de la història de la ciutat amb 39,5 graus, a 1,9 graus de l'rècord de l'onada de calor de juliol de 1994 (41,4 graus), segons les dades de l'Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant.

Diumenge va ser el dia més vergonyós de la història de la província ja que a les 14 hores el termòmetre va marcar 38 graus a Alacant amb un 45% d'humitat, de manera que la sensació tèrmica va ser la més alta de la històrica climàtica a l'ésser similar a 46 graus a l'ombra, segons explica el climatòleg Jordi Olcina.