Parlem, via Messenger, amb Samiulah Bakht just poc abans que Kabul, on viu, caigui en mans dels talibans, i així tot l'Afganistan. Ell és el delegat de l'ONG Fabricants de Futur de l'Escala. Creu en ferm que l'educacio és la clau per avançar en el camí de la pau i no perd l'esperança
Quina és la situació ara a la capital, Kabul?
Perillosa, la gent està extremadament amoïnada.
I a la resta del país? Els arriben notícies des de fora?
A la resta del meu país la situació és pitjor. Cada persona té la intenció de fugir a un refugi segur. Sí, els talibans han controlat més districtes i fins i tot algunes províncies. Tenen intenció de controlar-les totes. Quan es troben a la zona, aquesta entra en situació de guerra. La majoria de la nostra gent utilitza les xarxes socials i Facebook, on registren l’incident in situ. Els incidents són la majoria de les notícies que s’emeten des dels canals de televisió.
Kabul s’estava preparant per a un setge. Ha viscut res semblant?
Ara, les fronteres per cada costat estan tancades. La gent només intenta marxar per avió. Per a ells no hi ha cap altra manera de fugir, tot i que l’Estat regional no ha donat permís a la gent. Ara, la majoria de la gent viatja des de totes les províncies per trobar la manera de fugir del país. En aquests moments, als carrers de Kabul, les multituds estan augmentant a causa de la guerra. La majoria de la gent és de províncies capturades pels talibans i que han marxat de casa seva. Ara viuen al carrer i als parcs de Kabul. Ahir mateix (dimarts 10), el Govern va anunciar a les persones desplaçades i que arriben a Kabul que poden viure a les mesquites.
A Kabul disposen de prou menjar i aigua? Tenen electricitat?
Els residents a Kabul s’enfronten a la manca de menjar i els preus han augmentat. Les persones pobres no poden pagar preus alts. El mateix passa en el cas de l’aigua. La gent no té accés a aigua neta. Aquest és un gran problema. El sistema elèctric també es troba en les pitjors condicions. La majoria de les vegades no tenim electricitat perquè les torres que subministren han estat bombardejades pels senyors de la guerra. No ens permeten tenir electricitat. En 24 hores només tindrem un màxim de 5 hores d’electricitat.
Tenen por? Es queden a casa o van encara a la feina?
La gent de Kabul sent por. La majoria de la gent va a treballar, però té por. Viuen en tensió i por i temen que si surten de casa per anar al seu lloc de treball, la seva família no sàpiga si tornarà o no a casa seva. Ara, a Kabul, la mort de blancs ha augmentat. Venen persones desconegudes que disparen a algú que està fent la seva feina i, després de disparar-les, s’escapen. La gent està preocupada per aquest tipus d’atacs.
Quin és el sentiment dels ciutadans de Kabul? Pensen a fugir?
Els sentiments dels ciutadans estan en tensió i immersos en la por. No tenen confiança per al demà. No sé què passarà: si serem morts o vius. Tothom està en tensió per abandonar el país, però no té la manera adequada de fugir.
Vostè té possibilitats de fugir a un lloc segur amb la seva família?
No vull sortir del país. Crec que no és una bona manera de sortir d’un país on vaig néixer. Vaig créixer aquí i aquí moriré. Sí, tinc la possibilitat de fugir, però mai no fugiré. Treballaré per al país i la meva gent fins al darrer alè de la meva vida.
Ha viscut tota la vida en una situació de guerra, però ara creu que és el pitjor moment de tots?
Vaig néixer en guerra, he estudiat en guerra, encara estem en guerra. No hem gaudit de la pau, que és el dret de tots els humans. Mai no havia vist una situació tan pitjor com ara, a l’Afganistan. Ara la situació està plena de perill i risc.
Pot veure el final d’aquest malson? Com pot aturar-se?
És massa difícil perquè la situació és massa arriscada i perillosa. Ningú pot estar segur en aquesta situació. Totes les persones que viuen a Kabul s’enfronten a la mateixa situació. Però esperem que aquest malson s’aturi. Si les negociacions de pau tenen èxit, acabarà aquesta perillosa situació.
Quin missatge enviaria a la comunitat internacional?
Necessitem pau, volem pau, tot ésser humà té dret a viure en pau. La comunitat internacional hauria de treballar seriosament per implementar-la a l’Afganistan. Haurien de salvar la situació mitjançant la reconciliació i solucions diplomàtiques a la guerra d’Afganistan. Volem que Joe Biden exerceixi pressió sobre ambdues parts per acordar i posar fi a aquesta guerra. Volem també de les Nacions Unides, la UE i la Comunitat Internacional que facin un esforç honest en qüestions de l’Afganistan i trobin una solució.
Què necessiten els afganesos?
Pau, educació, accés gratuït als mitjans de comunicació, llibertat d’expressió, llibertat de drets, ajuda financera i una vida sense guerra i sang. Necessiten viure en un lloc on poder respirar, com els ciutadans d’altres països. Volen que els seus fills vagin a l’escola, volen una casa on viure i on puguin sentir el so de la llibertat.
L’ONG Fabricants de Futur, nascuda a l’Escala, treballa per canviar el futur. Ho veu possible?
Ho espero. La visió de Fabricants de Futur és una estructura social cohesionada i sostenible dins de la societat afganesa i més enllà. El seu objectiu és mantenir un recurs i suport constant per als educadors dins i fora de l’Afganistan i crear una relació mútuament beneficiosa amb educadors de tot el món.
Creu que Fabricants de Futur podrà seguir amb els seus reptes?
La missió de Fabricants de Futur és compartir tota la nostra experiència combinada en educació amb els educadors d’Afganistan i del món. Estem fermament al costat dels afganesos i treballarem per la pau.
Vol afegir alguna cosa més?
No em traslladis a un lloc segur, fes que la meva llar sigui segura. Fa 40 anys que estem en guerra. Arreu es parla de sol·licitants d’asil, refugiats i joves i nens que encara estan perduts. Vull que la meva terra tingui llibertat, com a ésser humà. Els afganesos també tenen dret a respirar en l’aire de pau.
Escenes de pànic i desesperació entre els afganesos
Quan l’entrevista al delegat de l’ONG Fabricants de Futur ja estava escrita, arribaven diumenge les preocupants imatges de la caiguda fulminant de Kabul, la capital afganesa, i, de retruc, tot el país. El moviment de desplaçats s’incrementava i milers de persones intentaven fugir a la desesperada fos amb vehicles o a peu per algun pas fronterer o s’atansaven a l’aeroport –on s’han vist escenes de pànic– amb la vana esperança d’agafar alguns dels avions que encara s’enlairaven, reservats als contingents americans o d’altres països que evacuaven a correcuita el seu personal. Imatges de tres persones amagades en els pneumàtics d’un avió americà caient al buit esdevenien aquest dilluns passat sinònim de la desesperació d’un poble abandonat a la seva sort, després de l’anunci de Trump, malgrat les crítiques internacionals que arriben d’arreu del planeta.
Des de la marxa del president Ashraf Ghani, aquells que més temen ara per la seva seguretat, amb perill de ser torturats i morts, són els afganesos que han treballat per l’OTAN o ONG’s per avançar el país. Les dones afganeses també temen que tots els seus esforços per aconseguir estudiar i treballar, quedaran en un no res. Al diari The Guardian, una representant del col·lectiu de dones periodistes explicava: «He treballat molts anys per alçar la veu dels afganesos, sobretot de les dones, però ara la nostra identitat està essent destruïda i res no s’ha fet per merèixer-ho».
