Els goril·les mascle es colpegen el pit com a indicador acústic de la seva grandària corporal i la seva capacitat competitiva davant rivals i femelles, segons ha revelat un estudi internacional en el qual ha participat el professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Galbany.

L'estudi, que publica avui la revista 'Scientific Reports', ha revelat el significat ocult dels icònics cops al pit dels goril·les de muntanya, els exemplars de la qual més grans i competitius emeten freqüències sonores més baixes, és a dir, sons més greus, amb el que la grandària del goril·la queda codificada en el missatge sonor.

En la recerca, dirigida per Edward Wright i Martha Robbins, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, han participat, a més de Galvany, experts de la Fundació Dian Fossey, la Universitat George Washington i la Universitat Goethe de Frankfurt.

Els investigadors han descobert una correlació entre la grandària corporal dels goril·les i la freqüència dels sons característics dels seus cops al tòrax.

Segons l'estudi, aquest senyal visual i acústic indica de manera fiable les dimensions corporals dels goril·les al seu grup social -mascles i femelles-, i també a d'altres goril·les de grups veïns.

El treball ha estudiat una desena de grups socials de goril·les de muntanya al Parc Nacional dels Volcans de Rwanda, un hàbitat reduït i molt conegut gràcies a la primatòloga nord-americana Dian Fossey.

El goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei) és un dels grans simis africans que habita als vessants volcànics de la falla Albertina, subespècie en perill d'extinció de la qual només queden menys de 1.000 exemplars al Parc Nacional de la Selva Impenetrable de Bwindi (Uganda) i les muntanyes Virunga, entre la República Democràtica del Congo, Uganda i Rwanda.

Fins ara, es pensava que els cops s'associaven a la competència entre mascles i al procés d'elecció de grup per part de les femelles, però encara es desconeixia el tipus d'informació comunicada.

El treball ha constatat que l'estratègia dels cops al tòrax és un indicador fiable de la grandària corporal dels goril·les i revela la seva capacitat competitiva respecte als membres tant del seu grup social com d'altres.

Segons els investigadors, l'anatomia propera a la laringe dels mascles més grans redueix la freqüència del so que produeixen aquests simis mentre es copegen el pit.

Així, els mascles rivals podrien sentir-se intimidats pel so d'aquests cops -que arriba a sentir-se a un quilòmetre de distància- i optarien per evitar lluites amb el mascle emissor, mentre que les femelles podrien emprar la informació per triar company.

"El comportament del cop al pit és típic dels goril·les mascles adults i sempre s'havia descrit com una demostració de força relacionada amb l'estatus social i amb conductes d'amenaça", ha explicat el professor de Psicobiologia de la UB Jordi Galbany.

"Aquest comportament -afegeix- és el clímax d'una demostració: el goril·la comença a fer vocalitzacions similars a udols curts, es posa dempeus i corre sobre les cames mentre es copeja fortament el pit amb els palmells de les dues mans alternativament, produint un so impressionant, com el redoblament d'un tambor".

"Els goril·les mascle es copegen el pit una vegada cada vint hores d'observació, però poden fer-ho cada pocs minuts quan interactuen entre dos grups", ha detallat Galbany.

Els investigadors també han comprovat que aquest comportament és més freqüent els dies en què hi ha alguna femella en zel.

L'equip va registrar els cops de pit dels goril·les per analitzar diversos paràmetres sonors (durada, nombre de cops, freqüència d'emissió) i va estudiar l'ample de l'esquena de cada animal a partir de tècniques fotogramètriques no invasives, labor en la qual va participar directament Galbany durant quatre anys de treball de camp al Parc Nacional dels Volcans.

"Altres espècies de grans simis també poden arribar a comunicar-se a distància mitjançant senyals acústics no vocals, com els ximpanzés, que usen els contraforts dels arbres com a tambor i emeten un gran ventall de senyals comunicatius amb durades i característiques diferents", ha apuntat Galbany.