Europa no només és l'epicentre de la pandèmia del coronavirus, sinó que també ho és de la paralització mundial del tràfic aeri. Al vell continent la reducció dels vols ja és superior al 75% pel tancament de fronteres i restriccions de moviments, un panorama cada cop més similar a la resta del món. L'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA, per les seves sigles en anglès) preveu que el sector tingui unes pèrdues d'uns 252.000 milions de dòlars d'ingressos aquest any i reclama 200.000 milions d'euros dels governs per "sobreviure a la crisi de liquiditat". "Necessitem diners desesperadament", defensa el seu director general Alexandre de Juniac, remarcant que les companyies europees són les més exposades a una fallida ara mateix.

El sector tem principalment una crisi de liquiditat perquè els seus ingressos han caigut "en picat" les darreres setmanes. Segons l'economista d'IATA Brian Pearce, una companyia aèria mitjana compta ara mateix amb dos mesos de liquiditat i algunes ja s'estan quedant sense. Més enllà de les 30 majors companyies mundials, la resta estan força endeutades.

"Sense una ajuda financera, les aerolínies es declararan en fallida i això podria passar en massa", alerta IATA

Preveient que les restriccions de vol duraran com a molt tres mesos i que la recuperació econòmica sigui gradual, la indústria aèria augura una caiguda del 38% de la demanda anual i, en conseqüència, unes pèrdues d'uns 252.000 milions de dòlars d'ingressos a escala mundial el 2020. L'Àsia (88.000 milions de dòlars) i Europa (76.000 milions de dòlars) seran les regions més afectades en termes de pèrdues.

"La indústria del transport aeri afronta la seva pitjor crisi de la història", alerta IATA, recordant que la seva fallida no només tindria un impacte per als 2,7 milions de persones que treballen en el sector, sinó que tindria repercussions en altres sectors vinculats i afectaria la recuperació global un cop s'acabin els confinaments.

Per la seva banda, el Consell Internacional d'Aeroports (ACI) calcula que la pandèmia comportarà una pèrdua de 700 milions de passatgers a Europa, un 28% menys que l'any passat, suposant que les prohibicions s'acabin a finals d'abril. Els aeroports estimen que això significarà per a ells pèrdues de 14 milions d'euros només en territori europeu.

Europa paralitzada

Des de la segona setmana de març la disminució de vols a l'espai aeri europeu s'ha anat incrementat a mesura que els estats europeus han aplicat més restriccions de moviments o han desaconsellat als seus ciutadans viatjar. Els principals aeroports europeus tenen un 75% menys d'activitat en comparació amb l'any passat, segons les darreres dades de l'Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria, Eurocontrol.

Si fa un any, per exemple, operaven al voltant d'uns 30.000 vols diaris a tota Europa, ara mateix només n'hi ha uns 7.000, segons apunta el director general d'Eurocontrol, Eamonn Brennan.

A països com Itàlia, Àustria o Malta la reducció del tràfic aeri ha sigut de més del 90%, mentre que a Espanya ha sigut entorn el 80% de moment. Els aeroports de Milà, Roma i Malta són els més afectats per aquesta crisi de moment. Alguns fins i tot, han hagut de tancar com el de Charleroi, a Bèlgica. D'altres com el de Barcelona, que té un 85% menys d'activitat, han tancat alguna terminal.

Sector global aturat

Fora d'Europa, Àsia i Amèrica són els continents més afectats per les restriccions de moviments. Això significa que els tres mercats més importants pel sector aeri estan gairebé paralitzats. Les aerlolínies asseguren que ara mateix allà on poden operar vols de passatgers pràcticament només estan fent repatriacions.

Ajudes estatals

Les aerolínies reclamen 200.000 milions d'euros dels governs de tot el món per "sobreviure a la crisi de liquiditat". El director general d'IATA Alexandre de Juniac exigeix una "acció massiva" dels governs per frenar la caiguda lliure del sector.

"Els governs han d'actuar ràpidament amb ajudes financeres", avisa. Proposa un suport en forma d'ajudes financeres directes, préstecs, garanties o reduccions fiscals.

Si no es prenen mesures, de Juniac preveu la fallida d'algunes aerolínies o la fusió d'empreses. "Les companyies europees són les que corren més risc en aquests moments", apunta, remarcant que Europa és ara mateix la regió més paralitzada.

Des d'ACI exigeixen que les ajudes també vagin a parar als aeroports. Aquesta associació d'operadors d'aeroports reclama que les mesures de suport "no beneficiïn a un actor a costa d'un altre".Reacció de Brussel·les i els governs

A proposta de la Comissió Europea, els estats de la Unió Europea van acordar el 20 de març la suspensió temporal de la normativa que obliga les aerolínies a operar un 80% de vols per conservar una franja horària determinada. Una mesura que encara ha d'obtenir el vistiplau de l'Eurocambra el dijous.

A part d'aquesta exempció, Brussel·les ha donat flexibilitat als governs europeus per donar ajudes d'estat als sectors més vulnerables com el de l'aviació. Per exemple, Suècia, Dinamarca o Noruega han proporcionat garanties valorades en centenars de milions d'euros a les aerolínies escandinaves SAS i Norwegian. Aquesta última ha cancel·lat el 85% dels seus vols i ha acomiadat temporalment al 90% de la seva plantilla.

Per la seva banda Itàlia ha decidit renacionalitzar l'aerolínia Alitalia, que es troba en concurs de creditors des del 2017. Segons apunten els mitjans italians, el decret preveu crear "una nova companyia controlada completament pel ministeri d'Economia i Finances, o controlada per una companyia predominantment pública i de participació pública indirecta".

Al Regne Unit el govern de Boris Johnson ja contempla injectar diners públics a British Airways i, fins i tot, s'ha plantejat la seva nacionalització, segons apunten alguns mitjans britànics.

De moment, el govern espanyol no ha adoptat cap mesura per ajudar a les aerolínies.

La companyia Vueling va presentar dilluns un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per a 3.800 treballadors a l'Estat per als pròxims tres mesos per la caiguda d'activitat arran del coronavirus. Es tracta de la pràctica totalitat de la plantilla, ja que l'empresa dona feina a unes 4.000 persones.