"Si us plau!, una mica més", demana un ancià carregat amb una bossa de pols de color mentre allarga la mà untada de pintura fins el rostre d'una dona ja coberta de pigments a la sortida del temple del déu Krishna en Vrindavan, el cor del festival més descucau de l'Índia.

Avui, com cada any, milions de devots de la conservadora societat del país asiàtic perden el pudor en la festa més alegre de l'hinduisme, Holi, i es llancen als carrers de les ciutats i pobles en una aventura de gresca per cobrir-se amb quilos de pols i tintures de colors, i venerar Krishna, el déu de l'amor, en el dia de l'equinocci de primavera.

Una de les històries més compartides sobre l'origen de la celebració, que esdevé amb l'arribada de la lluna plena de març, parla sobre l'entremaliat déu Krishna i el seu immortal amor per Radha, a qui va aplicar colors a la cara per enfosquir-la, ja que era més clara de pell que ell.

A l'Índia, aquests dies no hi ha manera d'escapar de Holi: les colles de nois, dones, homes, o gent gran van amb les mans plenes de gulal pels carrers prestant atenció a qualsevol que estigui tractant de mantenir-se al marge.

I resistir-se al color només provoca l'emboscada d'un grup encara més gran de gent que en veure reticència s'atenen a l'anomenat implícit per descarregar encara més pintura.

Els entremaliats s'aprofiten del trànsit i es colen en les línies de vehicles encallats als carrers per obrir les lones que cobreixen les cabines dels rickshaw, els populars tricicles de motor que serveixen de taxi a l'Índia, i pintar als passatgers sense escatimar en la quantitat de pintura.

Les barreres imaginàries de classe, castes i gènere que mantenen circumspecta a la societat índia durant tot l'any queden dissoltes en l'eufòria de les mans que van i ve amb pols, pistoles d'aigua i pots de pintura.