28 de novembre de 2018
28.11.2018
Patrimoni

Les parets de pedra seca ja són Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco

La candidatura de vuit països, entre els quals hi havia Espanya amb la part de Catalunya, ha estat aprovada a la Convenció d'Illa Maurici

28.11.2018 | 18:55
Els participants en el recent Congrés de pedra seca a la Garriga.

L'art de construir murs en pedra seca, tradicional en zones rurals de Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, l'Estat espanyol i Suïssa, ha estat inscrit per la Unesco en la seva llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Comitè de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco considera que "els murs de pedra seca tenen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus". Una candidatura que per part d'Espanya inclou a nou comunitats autònomes en què aquest art està present: Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Catalunya, Extremadura, Galícia i València.

La Convenció de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) ha anunciat la decisió en la reunió de Port Luis (República de Maurici), on examina aquesta setmana diverses candidatures per a la citada llista.

Els murs i les barrques de pedra seca són molt presents a l'Alt Empordà, on recentment s'ha celebrat un congrés internacional sobre la matèria organitzat per Adrinoc i que va tenir com a escenari l'auditori dels Caputxins de Figueres i la zona de la Garriga d'Empordà.

La Garriga d'Empordà
L'espai anomenat la Garriga és una zona poc coneguda allà on la plana de l'Empordà es comença a fer muntanya. El seu relleu és suau, ondulat i de poc pendent, l'alçada màxima del qual supera lleugerament els 200 m. La seva superfície aproximada és de 1.245 ha i es troba repartit entre els termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins.

Es tracta d'un paratge típicament mediterrani amb un excepcional patrimoni d'arquitectura de pedra seca que inclou feixes, parets, recs i barraques, construït i utilitzat pels habitants de la zona d'antuvi, però que ha arribat als nostres dies força abandonat i que requereix d'un esforç per conservar-lo i recuperar-lo. Tot i el seu aspecte aspre i inhòspit, és un indret que amaga molta vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook