11 de novembre de 2018
11.11.2018

Jutges, fiscals, secretaris i treballadors dels jutjats inicien jornades de mobilitzacions i vagues

Demanen millors condicions laborals, més independència de la justícia i modernització del funcionament de l'administració

11.11.2018 | 11:59

Aquest proper dilluns comença una setmana de mobilitzacions, manifestacions, aturades i vagues a l'administració de justícia. En una situació gens habitual, jutges i magistrats, fiscals, lletrats de l'administració de justícia i treballadors i funcionaris dels jutjats protestaran gairebé de forma simultània per fer sentir les seves reivindicacions ja històriques: millorar les condicions laborals i modernitzar el funcionament de l'administració de justícia. Volen aturar o impulsar canvis legislatius, segons el col·lectiu, augmentar les plantilles i incrementar els salaris, entre altres peticions.

Els primers en mobilitzar-se i els més nombrosos seran els treballadors i funcionaris dels jutjats. Aquest dilluns i fins dijous convoquen concentracions de mitja a les portes dels principals edificis judicials cada matí. Divendres faran vaga i es manifestaran davant de la Delegació del govern espanyol a Catalunya i de les subdelegacions a les altres tres demarcacions. A Madrid també es concentraran davant les seus d'alguns partits polítics i acabaran la manifestació davant del Senat.

Durant aquest mes de novembre es tramita al Senat la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), aprovada ja al Congrés dels Diputats, que conté, segons els quatre sindicats convocants, "els greuges més durs a tot el personal de l'Administració de Justícia que s'han produït en la història". Així, es queixen que s'unifiquin tots els centres de destinació de cada municipi, encara que estiguin en zones diferents, cosa que suposa "aprovar la mobilitat forçosa a qualsevol lloc de treball de la mateixa localitat, a criteri del gestor corresponent". També lamenten que es "prohibeixi" incrementar la plantilla i l'assignació de més mitjans materials quan es designin jutges de reforç. En cas d'absència que no suposi vacant, la seva substitució transitòria només es produirà si es tracta d'absència de personal titular, però no si l'absència és de personal interí. Per últim, el personal interí de reforç serà cessat en el termini màxim de sis mesos.

A la pràctica, l'administració podrà determinar com vulgui quin serà, dins del municipi, el lloc de treball dels funcionaris de Justícia en cada moment, alhora que es "reduirà dràsticament" el nomenament de personal interí, deixant llocs sense cobrir i sobrecarregant de treball a la resta del personal i generant, a més, "incertesa" en la percepció de retribucions complementàries i en l'assignació de funcions i tasques.

L'assignació "forçosa" de llocs de treball suposa, segons els sindicats, "una intromissió encoberta del poder polític en l'Administració de Justícia", ja que "serà el ministeri o les comunitats autònomes amb competències qui decidirà on i quan s'apliquen més mitjans humans". "Algú pensa que destinaran més personal per investigar la corrupció, o faran precisament el contrari?", es pregunten.

Per frenar aquesta "agressió i atac sense precedents", els sindicats CSIF, STAJ, CCOO i UGT convoquen mobilitzacions com a suport a la pressió que els sindicats estan exercint davant del Ministeri de Justícia i davant els partits polítics que han subscrit aquesta reforma perquè aturin aquest atac a les seves condicions de treball i al servei públic de l'Administració de Justícia.

Lletrats de l'administració de justícia

El dimarts 13 els secretaris judicials, actualment anomenats lletrats de l'administració de justícia (laj), faran una aturada parcial de dues hores al matí, convocada també per totes les organitzacions representatives com el Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia, la Unió Progressista, el Sindicat i l'Associació Independent. Al juny ja van fer una aturada parcial i ara no descarten fer-ne més i més llargues.

En concret, reclamen que s'actualitzi el seu sou, després que des del 2010 tinguin més funcions que anteriorment, cosa que no ha passat. L'any 2009 la llei va atorgar més funcions i responsabilitats als laj, es van delimitar les funcions i responsabilitats de jutges i secretaris judicials, donant més competències a aquests últims per tal de dirigir les oficines judicials i treure tota la feina no jurisdiccional als jutges. Així, van assumir funcions com l'admissió de demandes, l'impuls dels procediments i l'execució de les sentències. Però la millora salarial es va posposar a l'espera d'un millor escenari pressupostari, i fins ara no ha arribat cap augment retributiu. Els lletrats recorden que han assumit les noves funcions amb "solvència professional i sense decebre la confiança dipositada pel legislador".

Consideren que la justícia de la reclamació és "palmària" i volen que s'incrementi el seu salari per "suprimir o reduir la discriminació salarial respecte altres funcionaris de l'Administració de Justícia del mateix grup de titulació A1". Actualment un secretari que accedeixi a la professió cobra 1.400 euros mensuals.

D'altra banda, també reclamen una "urgent modernització" del funcionament dels jutjats per aconseguir una resposta eficaç i adequada als temps actuals, continuant amb la implantació de la nova oficina judicial, de la qual són els directors, rectificant les disfuncions advertides, establir un Registre Civil públic, modern i gratuït a càrrec dels laj, que es facin compatibles els diferents sistemes de gestió processal a tot l'estat, i que augmenti la implantació i millora de l'expedient judicial electrònic.

Jutges i fiscals

Per la seva banda, jutges i fiscals han convocat una jornada de vaga pel dilluns 19, com a seguiment a la realitzada el 22 de maig. Les quatre associacions judicials i les tres de fiscals recorden que van oferir a la nova ministra de Justícia, Dolores Delgado, fiscal de professió, col·laboració i lleialtat, però alhora també van advertir que això no era una "carta blanca" i que mantenien les seves peticions. Ara han constatat que "tot continua igual" malgrat el canvi de govern. "La justícia segueix maltractada", s'han queixat les entitats, que han remarcat que en el projecte de pressupostos per al 2019 no observen cap augment de les partides per a justícia i per a salaris de jutges i fiscals.

Les associacions critiquen que la constitució de la Mesa de Retribucions s'ha intentat convertir en un "organisme burocràtic buit de contingut, amb una clara finalitat obstructiva i gens pràctica". Per tot plegat, anuncien que reprenen el camí de les protestes i convoquen aquesta vaga, que serà la segona aquest any després de la del mes de maig passat.

A més, alerten que si aquell dia encara no hi ha "respostes adequades" per part del govern, es podran convocar noves mesures de pressió. Secunden aquesta convocatòria l'Associació Professional de la Magistratura, l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, el Fòrum Judicial Independent, l'Associació de Fiscals, la Unió Progressista de Fiscals i l'Associació Professional Independent de Fiscals.

En la reunió de dimecres passat, que continuarà aquest dilluns per concretar els serveis mínims, Delgado va refermar la voluntat de derogar els terminis màxims de divuit mesos que tenen actualment les instruccions judicials, que en principi tindrà lloc aquest proper dimarts al Congrés. Sobre la digitalització de la justícia, la ministra va dir que no volen paralitzar, però sí "alentir" la implantació del nou sistema per aconseguir un funcionament correcte. També va dir que es revisaria la implantació de la nova oficina judicial i de les càrregues de treball dels jutges, i que la Mesa de Retribucions se seguirà reunint amb més agilitat. Per últim, va anunciar la convocatòria de 300 places més d'oposició per jutges i fiscals, la intenció d'incrementar la plantilla de la fiscalia en 80 places i crear 75 òrgans judicials nous.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook