L'infermer alemany Niels Hogel, condemnat ja a cadena perpètua el 2015 per dos assassinats i tres intents d'assassinats, es va confessar culpable de la mort de fins a 100 pacients en el procés obert avui contra ell per l'Audiència d'Oldenburg (centre d'Alemanya).

L'imputat, de 41 anys, va respondre amb un "sí" a la pregunta de si es reconeix culpable dels càrrecs que li imputa la Fiscalia en la vista d'aquest nou judici per presumpte assassinat múltiple.

Els crims de Hogel, considerat el major assassí en sèrie de la història criminal alemanya des de la Segona Guerra Mundial, van sortir a la llum a l'estiu de 2005, després de ser sorprès per una companya de feina quan enverinava a un pacient.

Arran d'aquí es van obrir diligències contra ell, en el curs de les quals es van revelar altres morts en circumstàncies sospitoses que van derivar en un judici, on va confessar que entre 2003 i 2005 havia injectat dosis de diversos medicaments a uns 90 pacients.

Després de ser condemnat a cadena perpètua es va decidir prosseguir les investigacions cap d'aquests altres presumptes assassinats, fins obrir-se una nova acusació formal per fins a 106 assassinats, dels quals s'han arribat a donar per provats un centenar.

Les investigacions policials i de la fiscalia van arribar a relacionar l'infermer amb la mort de gairebé 70 pacients de la clínica d'Delmeshorst, on treballava, que presumiblement van rebre sobredosi de medicaments com Ajmalin, Sotalol i Lidocain.

Així mateix se li va relacionar amb altres morts d'una altra trentena de pacients, d'entre 34 i 96 anys d'edat, en una de clínica d'Oldenburg on havia exercit anteriorment.

Va ser necessari fer les exhumacions d'aquests pacients, alguns dels quals havien estat enterrats a Turquia, per poder determinar la presència d'aquestes substàncies i la seva possible mort per sobredosi.

En l'anterior judici, Hogel va explicar que havia injectat a fins a 90 pacients sobredosi de fàrmacs que els causaven alteracions serioses de la circulació i el ritme cardíac.

L'acusat va descriure així mateix amb detall la tensió que vivia davant del que podia succeir quan s'injectava als pacients el medicament, el bé que se sentia quan aconseguia reanimar i el deprimit que li deixaven els morts.

Quan un pacient moria es prometia a si mateix no provocar més casos mortals, però els seus bons propòsits "s'esvaïen amb el temps", va explicar, després d'admetre que va actuar per avorriment i per demostrar la seva vàlua davant els seus col·legues.