Científics han descobert ossos fòssils d'Homo Sapiens de fa uns 300.000 anys a Jebel Irhoud, el Marroc, que representen l'evidència fòssil més antiga datada amb certesa de la nostra espècie.
La datació és 100.000 anys prèvia als fòssils d''Homo sapiens' més antics coneguts fins ara. Els descobriments --detallats en dos articles que es publiquen en l'edició d'aquest dijous de la revista 'Nature' - revelen una complexa història evolutiva de la humanitat que probablement va involucrar tot el continent africà.
La troballa correspon a un equip d'investigació internacional dirigit per Jean-Jacques Hublin, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, a Leipzig, Alemanya, i Abdelouahed Ben-ncer, de l'Institut Nacional d'Arqueologia i Patrimoni (INSAP), a Rabat.
Tant les dades genètiques dels éssers humans actuals com les restes fòssils apunten a un origen africà de l''Homo sapiens'. Anteriorment, els fòssils d'aquesta espècie més antics i amb datació segura eren coneguts del lloc de Omo Kibish, a Etiòpia, datat en fa 195.000 anys. En Herto, també a Etiòpia, un fòssil 'Homo sapiens' està datat fa 160.000 anys.
L'Homo Sàpiens es va estendre per Àfrica fa 200.000 anys
Fins ara, la majoria dels investigadors creien que tots els éssers humans que vivien avui descendien d'una població que vivia a l'Àfrica Oriental fa uns 200.000 anys. "Solíem pensar que hi havia un bressol de la humanitat fa 200.000 anys a l'est d'Àfrica, però les nostres noves dades revelen que l' 'Homo sapiens' es va estendre per tot el continent africà fa uns 300.000 anys. Molt abans de la dispersió fora d'Àfrica del 'Homo sapiens', hi va haver dispersió dins d'Àfrica ", diu el paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin.
El lloc marroquí de Jebel Irhoud ha estat ben conegut des de la dècada de 1960 pels seus fòssils humans i pels seus artefactes de l'Edat Mitjana de l'Edat de Pedra. No obstant això, la interpretació dels homínids de Irhoud ha estat complicada per les persistents incerteses que envolten la seva edat geològica. El nou projecte d'excavació, que va començar el 2004, va donar lloc al descobriment in situ de nous fòssils d''Homo sapiens', augmentant el seu nombre de sis a 22.
Mètode de datació per termoluminiscència
Aquestes troballes confirmen la importància de Jebel Irhoud com el lloc més antic i més ric d'homínids de l'Edat Mitjana de l'Edat de Pedra a l'Àfrica, una etapa primerenca de la nostra espècie. Les restes fòssils de Jebel Irhoud comprenen cranis, dents i ossos llargs d'almenys cinc individus. Per proporcionar una cronologia precisa d'aquestes troballes, els investigadors van utilitzar el mètode de datació per termoluminescència sobre pedrenyals escalfats trobats en els mateixos dipòsits. Aquests pedrenyals eren d'aproximadament fa 300.000 anys i, per tant, empenyen cap enrere els orígens de la nostra espècie en 100.000 anys.
"Els llocs ben datats d'aquesta època són excepcionalment rars a l'Àfrica, però vam tenir la sort que molts dels artefactes de pedra foguera de Jebel Irhoud havien estat escalfats en el passat", diu l'expert en geocronologia Daniel Richter, de l'Institut Max Planck a Leipzig (Alemanya). "Això ens va permetre aplicar mètodes de datació de termoluminiscència sobre els artefactes de pedra foguera i establir una cronologia consistent per als nous fòssils d'homínids i les capes sobre ells", explica Richter.
A més, l'equip va poder recarregar una edat directa de la mandíbula Jebel Irhoud 3 trobada en els anys 60, que havia estat prèviament datada en fa 160.000 anys enrere per un mètode especial de datació per ressonància de spin d'electrons. Utilitzant noves mesures de radioactivitat dels sediments de Jebel Irhoud i com a resultat de millores metodològiques, la nova edat calculada d'aquest fòssil està d'acord amb les edats termoluminiscents i molt més antigues del que s'havia fet anteriorment. "Fem servir mètodes de datació d'avantguarda i adoptem els enfocaments més conservadors per determinar amb precisió l'edat de Irhoud", afegeix Richter.
El crani dels éssers humans moderns que viuen avui es caracteritza per una combinació de trets que ens distingeixen dels nostres parents fòssils i avantpassats: una cara petita i una caixa del crani globular. Els fòssils de Jebel Irhoud exhibeixen una cara i dents d'aparença moderna i una cuirassa gran, però d'aparença més arcaica. Hublin i el seu equip van utilitzar exploracions micro tomogràfiques computeritzades d'última generació i anàlisi de forma estadística basats en centenars de mesures 3D per mostrar que la forma facial dels fòssils de Jebel Irhoud és gairebé indistingible de la dels éssers humans moderns que viuen avui.
No obstant això, en contrast amb la seva morfologia facial moderna, la cria de Jebel Irhoud conserva una forma arcaica.
