La mort de Fidel referma el poder de Raúl Castro i l'aparell del Partit Comunista cubà; els canvis trigaran a arribar als carrers de l'illa, encara que el model socialista s'obri irremeiablement al mercat

"Fins a la victòria, sempre". Així va acabar Raúl Castro Ruz el solemne anunci de la mort del seu germà, el company Fidel, fundador de la Revolució Cubana que amb 57 anys a l'esquena lluny de retrocedir, cobra nou impuls amb la desaparició del comandant en cap.

El desastrós sistema econòmic cubà anirà obrint-se en la mesura en què el Govern necessiti oxigen però els canvis trigaran a arribar als carrers de Cuba, on seixanta anys de comunisme han soscavat la iniciativa de la població i l'han acostumat a viure amb patriòtica resignació .

L'arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units tampoc ajudarà a aprofundir en les concessions fetes per Obama al castrisme, en aquest cas, al postcastrisme encarnat en Raúl. Els que li atribueixen un caràcter més dialogant que el del seu difunt germà, s'equivoquen. Raúl hereta ara l'Illa que Fidel va construir a la seva imatge i semblança. Els joves i els que ja no ho són tant, reclamen llibertat per poder expressar les seves idees i tenir a l'abast de la mà coses tan bàsiques com accés a internet.

Un país no pot transformar-se sense un sistema democràtic de llibertats. Raúl ho sap, per això haurà de tenir cura a l'hora de donar concessions que puguin posar en perill la supremacia del partit únic. Se'n va Fidel però queden les idees, les que com ell mateix deia en una de les seves últimes aparicions, el sobreviuran ara. La història encara té temps per pensar si l'absoldrà -com ell va vaticinar en el seu cèlebre al·legat de defensa el 1953, després de l'assalt al Cuartel Moncada, o si per contra el sotmetrà a un llarg judici.