La primera ministra britànica, Theresa May, ha anunciat aquest dimecres que el Regne Unit no presidirà el Consell Europeu, tal com li corresponia fer a partir del juny de l'any que ve. Aquesta és la primera acció concreta que el govern britànic pren en relació amb el 'Brexit' i s'ha materialitzat hores abans que May faci el seu primer viatge oficial a Berlín per reunir-se amb la cancellera alemanya, Angela Merkel.

May traslladarà a Merkel la seva voluntat de mantenir les relacions comercials amb la UE i no aplicar l'article 50, que ha de formalitzar el 'Brexit', abans de finals d'any. Dijous, la 'premier' britànica es reunirà amb el president francès, François Hollande.

May considera que les reunions d'aquesta setmana amb Merkel i Hollande "seran una oportunitat per forjar unes relacions fortes" que espera que es puguin estendre "a d'altres líders de la UE". "Vull deixar molt clar que donem una gran importància a les relacions bilaterals amb els nostres socis europeus; no només ara, sinó també quan deixem la UE", ha subratllat la 'premier' britànica, que pronostica que "aquestes relacions, vitals en el passat, també ho seran en el futur", ja que "caldrà continuar treballant plegats per garantir la seguretat dels ciutadans i el creixement econòmic".

Pel que fa a l'activació de l'article número 50 del tractat de Lisboa, que ha de formalitzar el 'Brexit', May insisteix que no esperar invocar-lo fins abans de final d'any, ja que abans haurà de dissenyar una estratègia conjunta amb els governs d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Un pla de sortida que haurà de tenir en compte també la visió de "la indústria, el món dels negocis i els accionistes".

La resposta de la UE

Si bé el govern britànic "no té cap pressa" en formalitzar el 'Brexit', nombrosos líders europeus ja han demanat que la sortida del Regne Unit de la UE no s'allargui innecessàriament. Una posició que comparteix el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que ahir va reiterar en un tuit la seva aposta per un 'Brexit' “tranquil i ordenat”, que va comparar amb un “divorci de vellut”.

Pel que fa la presidència que deixarà vacant el Regne Unit, fonts diplomàtiques han explicat que una de les propostes per cobrir-la és accelerar un semestre el calendari en el seu ordre normal, de manera que Estònia, a qui li tocaria entre el gener i el juny del 2018, assumeixi la presidència sis mesos abans, el juliol del 2017, quan li hagués tocat a Londres. Al final del calendari actual, l’any 2020, es cediria la presidència a Croàcia, el darrer membre en entrar al club. La proposta, però, encara no s’ha votat.