Si ja són relativament pocs els conclaves que s'han fet en els vint segles d'història de l'Església catòlica, menys ho són encara amb el Papa en vida, en concret 22, tot i que només cinc o sis van ser renúncies fetes amb total llibertat. El conclave cardenalici per buscar substitut a Benet XVI comença aquest dimarts, després de diversos dies d'espera durant els quals més de 200 cardenals s'han reunit vàries vegades per preparar i debatre sobre la transcendental decisió. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, titular de la basílica de Sant Sebastià de les Catacumbes, serà present a l'assemblea, en què es preveu tenir nou Papa abans del cap de setmana.
L'ara ja Papa Emèrit Benet XVI va establir just abans de fer-se efectiva la seva renúncia un període màxim de 20 dies fins que els cardenals electors es tanquessin a la Capella Sixtina. En el seu 'Motu proprio', el pontífex flexibilitzava els períodes i permetia que s'avancés la trobada a porta tancada a la famosa sala pintada per Michaelangelo.
Però fins que dijous no van arribar els 115 cardenals electors no es va poder fixar la data. Mentrestant, la Congregació General de cardenals, que inclou els 90 que ja han complert 80 anys i que, per tant, no poden participar al conclave, s'han reunit en diverses ocasions per planificar l'elecció del nou pontífex.
Les trobades han servit també per parlar tant del possible origen -s'especula que serà italià o no europeu,- com sobre el perfil que hauria de tenir el nou Papa de cara a afrontar els reptes de futur de l'Església catòlica. Uns reptes de futur que passen per mantenir l'equilibri entre tradició i canvi. Aquest mateix equilibri és el que hi haurà en el conclave, ja que es mantenen tradicions centenàries i hi haurà algunes innovacions.
Es preveu que el conclave duri entre dos i tres dies, com a molt quatre o cinc, que és la mitjana de les últimes eleccions de Papa. A partir d'avui els cardenals s'allotjaran a la Casa Santa Marta, que el papa Joan Pau II va fer adaptar a les necessitats dels purpurats. Antigament els conclaves eren especialment incòmodes per tal d'accelerar les eleccions, però ara les condicions s'han tornat més confortables.
El procediment
En contra de la creença general, l'elecció del Papa no es regeix pel Codi de Dret Canònic, sinó per normes específiques que tracten sobre l'elecció del bisbe de Roma, el càrrec pel qual és elegit originàriament el pontífex. De fet, durant els primers segles de cristiandat, cada bisbe era elegit pels sacerdots de la seva diòcesi, posteriorment aclamat pels feligresos i finalment confirmat per l'arquebisbe.
Aquesta tradició no s'ha mantingut pràcticament enlloc, excepte, amb certs canvis, a Roma. Els electors, en aquest cas, serien els sacerdots de la diòcesi de Roma que, actualment, són els cardenals. Els cardenals poden ser bisbes d'altres diòcesis, sacerdots o diaques, però en tot cas estan adscrits simbòlicament a una parròquia romana. Un exemple és el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
La fórmula actual d'elecció prové de l'Edat Mitjana i és el resultat de la modificació del 1996 aprovada pel papa Joan Pau II i matisada per Benet XVI.
El Conclave del col·legi cardenalici no té els mateixos poders que el propi Papa i no pot decidir sobre qüestions que són competència exclusiva del pontífex, com lleis, doctrina o patrimoni de l'Església. Tampoc pot canviar les normes d'elecció del sant pare. Només un concili ecumènic té el mateix poder que el Papa i només quan està reunit. Els cardenals, mentre la seu està vacant, només poden decidir sobre qüestions organitzatives i d'urgència.
Aquest matí es farà una missa d'inici del conclave i a la tarda serà quan els 115 cardenals electors es tancaran a la Capella Sixtina per iniciar les votacions. Se'n faran dues al matí i dues a la tarda, però les paperetes només es cremaran un cop al matí i un cop a la tarda, en cas que no hi hagi acord.
La votació, secreta i per escrit
El vot és secret i l'escriu cada cardenal a mà i en una lletra poc reconeixible en un paper que doblega en dos. Quan se'l cridi pel nom, s'aixecarà del seu lloc i anirà fins la urna, damunt de la qual hi haurà una safata. Allà dipositarà la butlleta, que farà caure dins la urna. Els cardenals que per motius de salut no puguin ser a la Capella Sixtina, votaran des de les seves habitacions de la Casa de Santa Marta, garantint el secret del seu vot.
Quan hagin votat tots, tres cardenals escrutadors aniran llegint els noms i foradaran les butlletes amb fil i agulla. Si no hi ha dos terços dels vots favorables a algun candidat, s'haurà de repetir l'operació. En cas de desacord, les butlletes es cremaran i sortirà la famosa 'fumata nera'.
Si algun candidat obté els vots mínims necessaris, haurà d'acceptar verbalment l'encàrrec de ser el successor de Pere. Si ho fa, les butlletes es cremaran amb una substància perquè la 'fumata' sigui blanca, cosa que anunciarà al món sencer, a través de les nombroses televisions, que l'Església ja té nou Papa.
Què passa després?
Acte seguit es posa en marxa tota la maquinària vaticana perquè el nou Papa elegeixi el seu nom i es posi la casulla papal, de la qual ja s'han preparat tres talles diferents per adaptar-se a l'alçada del nou pontífex. Al cap d'uns 40 minuts d'acceptar el càrrec, es calcula que sortirà al balcó de la plaça Sant Pere després que el cardenal camarlenc proclami la famosa frase: "Habemus papam".
Dies més tard es farà una missa d'inici de Papat o de presa de possessió, que depenent dels terminis es podria fer després de Setmana Santa. Tot i així, el Papa té plens poders des del mateix moment que accepta l'encàrrec i tots els actes tradicionals de Setmana Santa serien presidits pel nou sant pare.
