El càncer de mama és el més freqüent a nivell mundial. Detectat a temps, té fins a un 90% de probabilitat de cura. ¿Com ha estat l'evolució en el diagnòstic i els tractaments? ¿Quins són els més punters? ¿Què ens espera en el futur? Analitzem aquestes qüestions xerrant amb diversos especialistes de Quirónsalud.

Pot ser que sigui un familiar, una amiga, una veïna, una companya de feina... o tu mateixa. Avui dia pràcticament tots coneixem algú que ha patit càncer de mama o hi està passant. I és que cada 15 segons es diagnostica una dona de càncer de mama al món. Parlem de prop de dos milions de casos a l'any, 33.000 només a Espanya (dades del 2019).

"L'evolució els últims 10 anys ha mostrat una corba ascendent, amb un augment en la incidència d'aproximadament un 20%, però afortunadament la mortalitat ha anat descendint a un ritme important, de gairebé un 1,5% anual", afirma la Dra. Esther Suárez Agustí, Responsable de diagnòstic i tractament del Càncer de Mama a la Unitat de la dona de l'Hospital Ruber Internacional.

“Cada 15 segons es diagnostica una dona amb càncer de mama al món”

Els doctors de Quirónsalud consultats xifren en un 90% la supervivència global a Espanya als 5 anys (50% si es tracta de càncer de mama avançat o metastàtic) i atribueixen aquestes altes taxes de curació als tractaments i noves teràpies individualitzades i, tot, a les tècniques de diagnòstic precoç. Com explica el Dr. Jesús García Foncillas, cap de Servei d'Oncologia i director de l'Institut Oncohealth de l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, "la Societat Americana d'Oncologia Mèdica ha constatat que el diagnòstic en estadis precoços, fonamentalment la possibilitat de detectar un càncer de mama en estadis T1 o T2, sense ganglis afectes, és capaç de millorar el pronòstic i supervivència en el context global d'aquestes pacients fins a un 36%". "Això vol dir que podem salvar com a mínim una de cada tres dones diagnosticades de càncer de mama. Per això els programes de cribratge poblacionals i l'assistència precoç davant de qualsevol signe d'alarma és fonamental per aconseguir aquesta fita", afegeix l'especialista, el centre hospitalari del qual compta amb el Segell de Qualitat en Informació al pacient amb càncer de mama que atorguen la Fundació ECO i Fundamed.

Tècniques diagnòstiques

La mamografia és avui dia el mètode principal de diagnòstic en càncer de mama. "Vuit assaigs clínics aleatoris han demostrat que aquesta prova d'imatge redueix la mortalitat per càncer de mama a almenys un 20%", destaca el Dr. José Claudio Maañón, cap de la Unitat Integral de Mama de l'Hospital Quirónsalud Màlaga. Però, a més, "comptem amb l'ecografia, que si bé no ha demostrat la mateixa utilitat pel que fa a cribratge poblacional, es considera un mètode complementari infaltable. També, la ressonància magnètica o el PET TAC, per a certes indicacions", afegeix.

En aquest camp, la tecnologia juga un paper fonamental "per detectar precoçment, diferenciar i caracteritzar nòduls que de vegades poden passar desapercebuts amb tecnologia no tan avançada, i guiar la presa de biòpsia al lloc correcte amb la mínima invasivitat i el rendiment diagnòstic més gran que es pot aconseguir", constata el Dr. García Foncillas.

Perquè no hem de passar per alt que el diagnòstic d'aquest tipus de tumors requereix sempre una biòpsia que segueix les proves d'imatge. En aquesta àrea "l'intervencionisme amb la realització de tècniques de biòpsia evita biòpsies quirúrgiques innecessàries. Inicialment es realitzaven PAAF (punció-aspiració amb agulla fina) i actualment les tècniques més utilitzades són la BAG (biòpsia amb agulla gruixuda) o BAV (biòpsia assistida per buit)", assenyala la Dra. Suárez Agustí.

Abordatge terapèutic

Tecnologia i progrés són també crucials si parlem de tractaments. Consultat per la qüestió, el Dr. Salvador Blanch, oncòleg metge especialista en patologia de càncer de mama i diagnòstic precoç de l'Hospital Quirónsalud València, ens explica que els tres pilars més importants són la cirurgia, la radioteràpia i l'oncologia mèdica.

Analitzant el primer pilar, el Dr. Aleix Prat, cap de la Unitat de Càncer de Mama a l'IOB Institut d'Oncologia de l'Hospital Quirónsalud Barcelona, ens explica que "totes les pacients amb càncer de mama aparentment localitzat han d’operar-se. No obstant això, de vegades el primer tractament no és la intervenció quirúrgica sinó un tractament farmacològic de 3 a 6 mesos de durada abans d'operar".

Però "en certs casos de dones amb malalties avançades poden portar tractament oncològic sense estar indicada la cirurgia o pacients d'edat avançada amb alt risc quirúrgic, pot rebre tractament oncològic i controlar la malaltia sense cirurgia", matisa més Dr. Francisco Ripoll, especialista en cirurgia oncològica de mama de l'Hospital Quirónsalud València.

Per poder abordar el tractament complet del càncer de mama, cal avaluar els ganglis de l'aixella on hi ha el pit afectat, és a dir, saber si existeix afectació i en quin grau, coincideixen el Dr. Aleix Prat i la Dra. Suárez Agustí. "El gangli sentinella és el primer gangli que el sistema limfàtic, des de la mama, drena en el seu camí cap a l'aixella. Si coneixem el seu estat, lliure d'infiltració tumoral o envaït per cèl·lules tumorals, ens pot orientar sobre l'estat de la resta de la cadena limfàtica axil·lar", completa el Dr. Ripoll.

Però en aquest procediment general, i tal com comenta el Dr. Claudio Maañón, les coses han progressat i canviat molt els últims anys: "La possibilitat de calcular el risc de recaiguda i la necessitat d'un tractament complementari (quimio o radioteràpia) en base a altres factors (com el perfil tumoral) ha fet que la informació obtinguda de l'aixella sigui cada vegada menys necessària per iniciar un tractament. Des de fa més de dues dècades, la idea de disminuir els tractaments quirúrgics a l'aixella ha progressat notablement. Des d’evitar un buidament axil·lar en pacients amb un gangli sentinella negatiu, fins a poder evitar una limfadenectomia en pacients seleccionats amb ganglis sentinelles compromesos per la malaltia. Fins i tot en aquesta línia, tindrem més novetats en els propers anys, tendents a disminuir cada vegada més la necessitat de recórrer a un buidament axil·lar complet".

“Hem passat de tècniques agressives com la mastectomia i el buidament axil·lar amb tractaments radioteràpics de setmanes de durada a la cirurgia conservadora i la tècnica del gangli sentinella amb tractaments de dies amb una eficàcia similar i amb molta menys toxicitat”

En la mateixa línia apunta el Dr. Salvador Blanch a l'afirmar que "en el camp de la cirurgia i radioteràpia hem passat de tècniques agressives com la mastectomia i el buidament axil·lar amb tractaments radioteràpics de setmanes de durada a la cirurgia conservadora i la tècnica del gangli sentinella amb tractaments de dies amb una eficàcia similar i amb molta menys toxicitat. Des del punt de vista de l'oncologia mèdica, d'una banda la classificació en tres grans grups de càncer de mama hormonal, triple negatiu i HER2 ha permès l'ús de teràpies dirigides específiques per a cada subgrup mentre que d'altra banda, la selecció de tractament basant-se en test genòmics pot evitar la quimioteràpia fins a un 40% dels casos", puntualitza.

Sobre la reconstrucció mamària, l'especialista de l'hospital Quirónslaud València diu que "si bé cada dia som més partidaris de la reconstrucció mamària (que pot realitzar-se amb tècniques heteròlogues, mitjançant pròtesis, o autòlogues, amb empelts tissulars), en l'actualitat aquest procediment després la mastectomia no supera el 40-50% dels casos". "La reconstrucció pot ser immediata o diferida. Personalment soc partidari de la reconstrucció immediata, sempre que sigui possible, ja que l'impacte emocional per a la dona és menor", considera. "No hem d'oblidar que la restitució de la imatge corporal també forma part, sota un enfocament global, de la curació de les nostres pacients", coincideix a valorar el Dr. Claudio Maañón.

“Les teràpies dirigides, la immunoteràpia i els tests genòmiques milloren el tractament del càncer de mama”

Avenços i nous desafiaments

Entrant més en detall i analitzant els últims avenços terapèutics, el Dr. García Foncillas subratlla com en alguns subtipus de càncer de mama s'estan aconseguint resultats molt positius. "Per exemple, i sobretot, en els càncers de mama HER2 + (que suposen un 15-18% del total de casos de càncer de mama), fins i tot en pacients que estaven rebent tractaments dirigits -que fins ara eren la referència fonamental d'aquests tumors, però on, quan es generaven resistències, ens quedàvem sense alternativa-, ara comptem amb opcions terapèutiques en aquest sentit que permeten que, fins i tot en situació de progressió de la malaltia, puguem revertir aquestes resistències i impactar en la supervivència global. També en càncer de mama triple negatiu, la incorporació de la immunoteràpia està permetent registrar canvis importantíssims que obren noves perspectives en l'abordatge d'aquest tipus de tumor. En un altre subtipus important i crític, el càncer de mama hormonosensible, tenim possibilitat clara de millorar en tots els subgrups d'edat, i en relació amb dones pre i post menopàusiques, la supervivència global amb l'ús d'inhibidors de ciclines dependents de kinasa. Al tractar-se d'un tractament oral, on podem modular els efectes tòxics, podem impactar, no només en supervivència, sinó també en la qualitat de vida d'aquestes pacients. Igualment, també hi ha notícies esperançadores per a les pacients de càncer de mama amb algun defecte en la reparació de l'ADN a través dels mecanismes de recombinació homòloga gràcies al tractament amb inhibidors de PARP", detalla. I subratlla: "En aquesta línia el que és clarament important és la caracterització molecular i biològica del càncer de mama per poder obrir línies de tractament personalitzat dirigides a aquest tipus de tumor concret".

És vital, a més, "estudiar cada cas de forma individualitzada i donar-li un tractament a la carta. Aquestes decisions es prenen sempre dins dels comitès multidisciplinaris, formats pels especialistes que participen en cadascun dels aspectes relacionats amb el càncer, des de cirurgians, radioterapeutes, ginecòlegs, oncòlegs, patòlegs i radiòlegs, a nutricionistes, infermers, psicòlegs i fisioterapeutes. En les reunions que es realitzen setmanalment cada cas és avaluat per aquest conjunt d'especialistes i després d'una valoració integrada i conjunta s'emet la millor opció terapèutica. És una forma més de tractar de la manera més individualitzada possible la pacient", recalca el Dr. Blanch. I, al mateix temps, com destaca el Dr. Jesús García Foncillas, "és crític que, en el context dels centres d'excel·lència, tota aquesta activitat estigui en connexió directa amb els laboratoris d'investigació per extreure més informació i utilitzar els elements de valoració molecular i genòmica per definir alternatives que, des de les fases més precoces de la recerca aplicada, permetin aconseguir millors resultats des del diagnòstic al tractament. Qualsevol altra concepció diferent pot suposar no oferir a la pacient les opcions més avançades i, en alguns casos, perdre oportunitats que poden arribar a impactar en la supervivència".

Un futur esperançador

"Què ha de venir?" Tots els professionals consultats coincideixen que "el futur és molt prometedor". "En prevenció del càncer de mama estem veient que hi ha gens implicats en el risc de disseminació a distància i desenvolupament de metàstasis. Possiblement puguem tenir en breu teràpies dirigides que permetin reduir la probabilitat d'aquesta disseminació. D'altra banda, en situacions de càncer de mama metastàtic, els assaigs clínics amb algunes noves molècules ens estan permetent obrir noves vies d'esperança. No obstant això, cal seguir insistint que la clau fonamental de l'èxit de l'abordatge del càncer de mama és el diagnòstic precoç", vaticina i insisteix Dr. Jesús García-Foncillas.

La clau fonamental de l'èxit de l'abordatge del càncer de mama és el diagnòstic precoç

"Estic convençut que en un futur no molt llunyà el càncer de mama avançat es convertirà en una malaltia crònica, com pot ser la hipertensió arterial i la diabetis", diu el Dr. Blanch. "A les persones diagnosticades amb aquesta malaltia els dic 'ànims'. Hi ha moltes persones i entitats involucrades treballant perquè es pugui superar aquesta malaltia", ressalta la Dra. Suárez Agustí. "Totes les meves pacients m'han deixat exemples de vida. Cal preguntar-los i sol·licitar cada vegada la seva participació activa en la presa de decisions. La curació és avui possible en la majoria dels casos", conclou el Dr. Claudio Maañon.

Autoexploració, la detecció precoç a les teves mans