Nissan

Busca i troba la bellesa en tot

わびさび

Els 10 camins

Què es considera bellesa al Japó?

Wabi-sabi i Iki són dos valors fonamentals de l'estètica japonesa, en què es valora allò senzill, subtil i elegant com a part de la bellesa.

El japonès Junichiro Tanizaki desgrana a “L'elogi de l'ombra” la diferència entre les maneres de mirar i d'entendre la bellesa a Occident i a l'Orient.

Apreciar la bellesa de les coses petites ens impulsa en el camí cap a la felicitat.

“A Occident, el més poderós aliat de la bellesa va ser sempre la llum; en l'estètica tradicional japonesa l'essencial és copsar l'enigma de l'ombra”.Així comença l'assaig “L'elogi de l'ombra” (1933), de l'escriptor japonès Junichiro Tanizaki, en què afirma que al Japó tot la bellesa brolla de la foscor. Sota aquest prisma i a través de nombrosos exemples, l'autor, figura imprescindible de la literatura nipona, ens parla de llums i ombres i de com en aquest joc de clarobscurs neix la veritable bellesa. Què ens ensenya aquesta obra sobre els japonesos i la manera diferent d'entendre la bellesa?

Busca i troba la bellesa en tot

Busca i troba la bellesa en tot

“Així com una pedra fosforescent, col·locada en la foscor, emet una radiació i exposada a plena llum perd tota la seva fascinació de joia preciosa, de la mateixa manera la bellesa perd la seva existència si se li suprimeixen els efectes de l'ombra”

Junichiro Tanizaki

Encara que “L'elogi de l'ombra” data de fa gairebé un segle, molts dels exemples de Tanizaki segueixen vigents i il·lustren amb claredat com els ciutadans del país del sol naixent tenen la capacitat o virtut de “buscar i trobar la bellesa en tot”. Així ho afirma també Masaki Ishiguro al seu llibre “25 hábitos japoneses para vivir mejor”, on repassa els costums i maneres de ser i actuar que millor representen la població japonesa.

A Occident no s'entén la bellesa sense la presència de la llum, una identificació que ve de l'antiguitat. Ja a l'Edat Mitjana “l'estètica de la llum” relacionava la llum, la lluminositat, l'esplendor, amb allò diví, un concepte que va tenir una importància transcendental en l'art gòtic, va arrelar a la societat i s'ha perpetuat fins als nostres dies. Avui, la llum juga un paper fonamental en l'arquitectura, però també en l'estat d'ànim i la salut.

Busca i troba la bellesa en tot

Però Tanizaki i Ishiguro expliquen que a Orient passa el contrari. Mentre a Occident ens hem oblidat del poder de l'ombra, al Japó tot cobra sentit a través seu. Posar en valor la penombra, el matís, la subtilesa, és la és la clau per entendre el color de les laques, de la tinta o dels vestits del teatre nô; per aprendre a apreciar l'aspecte antic del paper o de la pàtina que el pas del temps deixa en els objectes; per captar la bellesa en la flama vacil·lant d'un llum i descobrir l'ànima en els seus espais i elements arquitectònics.Fins i tot elcinema japonès, amb el seu treball amb el contrast de llum i foscor i el seu gust pels murmuris, les el·lipsis i les pauses, es pot relacionar amb aquest elogi a l'ombra i, també, amb l'estètica del buit, molt present en les arts i el disseny japonès.

Iki i la bellesa senzilla i subtil

Com es veu en les ceràmiques raku o als jardins tradicionals japonesos, en aquesta cultura les formes belles són les que s'inspiren en la natura, són les formes no rebuscades o elaborades, són les coses petites per sobre de les grans construccions. La tradicional bellesa japonesa expressa un delicat sentit de l'equilibri, ho elimina tot, excepte els elements essencialment veritables per crear preciosos espais oberts al voltant de formes simples. En tot moment es fuig de l'obvietat i la sobreexposició occidental, com assenyala Tanizaki, i es potencia el concepte que “menys és més”.

Búsqueda constant de la qualitat

En abordar aquestes qüestions, Ishiguro remet al concepte Wabi-sabi, que juntament amb l'Iki són dos dels valors fonamentals de l'estètica japonesa. El Wabi-sabi representa allò imperfecte, allò impermanent, allò incomplet, i també posa l'accent en la simplicitat i en la sobrietat. L'Iki es tradueix comunament com la bellesa de l'elegància, la cortesia i el refinament subtil. Sota aquest precepte es busca l'elegància, la sensualitat i el que és ‘chic’, sense caure en l'exuberància, la rudesa i la vulgaritat.

Una persona o una cosa seria Iki i, també, wabi-sabi si és original, sassossegada, refinada, sofisticada, però sense ser ostentosa o complicada. Les geishes, amb la seva bellesa, misteri i sensualitat, ho són. També un vehicle d'ADN 100% japonès com el nou Nissan ARIYA.

Recolzats en la seva rica herència i llarga trajectòria en el disseny automotriu, els dissenyadors de la marca aposten per vehicles on es ressalta la bellesa més pura i essencial. En concret, en la concepció i el disseny d'aquest SUV elèctric destaquen els ideals d'equilibri, simplicitat, sobrietat i refinament en què es basa l'estètica japonesa. S'aprecien en les formes, amb una silueta equilibrada, elegant, definida i poderosa, que evoca la natura. I també, en el seu interior ampli, espaiós, simple i minimalista on es fan servir controls molt simples, poc recarregats en el seu aspecte estètic, però sobretot fàcils d'usar i interpretar. Així, l'obvietat dels controls tradicionals se substitueix per la subtilesa de controls gairebé invisibles que queden “ocults” a la superfície llisa del panell quan no estan en ús. Moltes vegades, en tractar-se de tecnologia és fàcil caure en allò cridaner i aparatós, però Nissan posa a disposició de les persones els avenços més sofisticats de manera senzilla. Al nou Nissan ARIYA, l'avantguarda s'integra de forma natural i subtil i propicia una experiència prèmium per a tots els ocupants i una conducció intuïtiva, còmoda i serena. Bellesa en moviment. Iki en estat pur.

Búsqueda constant de la qualitat

Búsqueda constant de la qualitat

A més a més, la modernitat i la tradició s'abracen en aquest vehicle amb la presència d'elements basats en patrons kumiko, una tècnica tradicional japonesa de fusteria. Gràcies a l'ús d'aquests motius en diversos llocs dins de la cabina s'aconsegueix, per exemple, matisar la brillantor de la il·luminació aconseguint una atmosfera subtil i tènue que fins i tot Tanizaki hauria elogiat.

Búsqueda constant de la qualitat

Els japonesos, amb la seva visió de la bellesa, ens inspiren a l'hora de buscar i trobar la bellesa en tot i apreciar la riquesa en les coses més senzilles. Aquests ideals es poden aplicar a tot allò que ens envolta i, fins i tot, en el desenvolupament personal. Així com hom pot admirar la subtilesa, trobar la bellesa darrere les ombres o admirar una esquerda en un bol, també pot aprendre a apreciar les imperfeccions que ens caracteritzen i ens fan únics i diferents. Així, la bellesa de les coses petites ens impulsa en el camí cap a la felicitat.

REFLEXIÓ