Més enllà del terreny de joc.
Més enllà del terreny de joc

L'estratègia de la RFEF per tenir 
el futbol més eficient i professionalitzat del món

Scroll down.
  • Text: Alberto Gómez
  • 12 octubre 2022

El Pla Estratègic 2020-2024 no és qüestió d’un únic actor, sinó d’haver-hi involucrat les federacions territorials, autèntics protagonistes d’aquest canvi cap a una gestió eficient

Ordre i progrés. No és l'escut del Brasil, és la filosofia que s'ha instal·lat des de fa anys a la RFEF. Aquest organisme privat ha multiplicat la velocitat de producció i realització de projectes gràcies al Pla Estratègic 2020-2024 i ha ampliat, entre altres coses, els camps de professionalització dins del futbol espanyol. Model i referent per a la UEFA, l'èxit de la Federació ha estat involucrar totes les federacions territorials en la seva creació i implantació i se n’acaba beneficiant des de la Selecció espanyola fins a l'equip del teu barri.

“Un punt important és que abans no existia. El Pla Estratègic 2020-2024 va començar a elaborar-se el juliol del 2019 i va finalitzar el gener del 2020 i hi ha unes 130 persones involucrades directament perquè es compleixi i prop de 200 en total”, comenta Jorge Mowinckel, director de Relacions i Estratègia de la RFEF i un dels protagonistes que aquesta missió estigui complint els terminis previstos.

Per posar en context per què cal aquesta organització, Mowinckel subratlla que “les federacions esportives tenen rangs d'activitat il·limitats, que van des de l’esport a projectes solidaris o socials. No obstant això, el que sí que són limitats són els recursos de personal, temps i diners. Per tant, l’elaboració d’aquest pla serveix per estructurar, optimitzar i prioritzar objectius. Sense un pla estratègic és complicat organitzar i gestionar-ho tot a la velocitat que s'està duent a terme ara”. Sense això, el desordre és una amenaça.

Exemples d'èxit en cada objectiu del Pla Estratègic

  • 1. Bona governança

  • Hem revisat tota la normativa de bon govern i el codi ètic. S'ha complert el 100% de Transparència.

  • 2. Excel·lència esportiva

  • S'han establert perfils ideals de futbolistes, àrbitres i entrenadors.

  • 3. Incrementar la participació

  • Posada en marxa del projecte Som Més, incorporant el futbol no federat (s'estima que uns 4 milions de futbolistes) sota el paraigua federatiu amb la seguretat que això comporta.
    Èmfasi en el desenvolupament del futbol femení amb projectes com Playmakers, destinat a nenes d'entre 5 i 8 anys no federades (consisteix a fer exercicis als seus respectius centres d'ensenyament amb la pilota basats en pel·lícules de Disney).

  • 4. Transformació digital

  • Implementació d'una eina única de gestió federativa a la RFEF i a les territorials per optimitzar recursos gràcies al projecte Novanet.
    Aparició de l'e-futbol amb la selecció i la Copa d'Espanya.
    Creació de l'aplicació MÁS – La Roja Fan App

  • 5. Imatge i projecció internacional

  • S'ha reforçat la imatge de la RFEF (nova identitat visual) i la seva projecció internacional amb la candidatura per ser seu del Mundial del 2030.

  • 6. Optimitzar recursos interns

  • Renovació i formació interna dels treballadors.

  • 7. Millorar l'autofinançament

  • Increment dels ingressos propis a través de millores en els contractes audiovisuals, patrocini i ‘ticketing’.

  • 8. Desenvolupament social a través del futbol i sostenibilitat

  • S'ha potenciat la integració dels col·lectius més desafavorits i del futbol inclusiu.
    Desenvolupament de la RSC amb projectes ecològics com el de la passada final de Copa del Rei, la primera final sostenible en el món del futbol professional.

La naturalitat amb què es va traçar aquest pla estratègic és una de les claus per entendre'n l'èxit. La RFEF va involucrar des del començament els seus actors més rellevants: les federacions territorials, amb les quals comparteixen quatre dels vuit punts del Pla Estratègic. La Federació espanyola va aprofitar el ganxo de la UEFA -el 2019 va dissenyar el seu pla i va demanar la col·laboració de les federacions nacionals- per convidar directament dos responsables de cada territorial a fer un curs de formació de l'organisme europeu per elaborar els seus propis plans.

D'aquesta manera, les pràctiques dels representants de cada territorial van ser les bases del Pla Estratègic de la RFEF. “Amb aquesta metodologia i exercicis de la UEFA es va plasmar tant el pla nacional com el de cada territorial. S'hi van acordar els quatre objectius comuns (dels vuit) i la RSC. Ens comprometem a finançar-los per al seu compliment i ells a treballar en aquesta línia mestra”, resumeix Mowinckel, que destaca que des de la seva posició ja s'aprecia l'impuls a la professionalització de cada territorial.

Adeu a la zona de confort

José Ángel Peláez és el president de la Federació Cantàbrica de futbol i l'escollit per presidir el Comitè d'Estratègia de la RFEF. En menys de dos anys ja apunta a un canvi d'era en el model de gestió: “En el món del futbol estàvem acostumats al 'dit i fet' o al conformisme de la butaca de confort. Però des de l'arribada de Luis Rubiales –que és molt inconformista– s'ha instal·lat el canvi. El president de la RFEF tenia les idees molt clares per renovar-ho tot”.

“A les federacions territorials, abans d'aquest pla, teníem idees disperses i cadascú feia el que li semblava. Hi havia aïllament i cert obscurantisme entre nosaltres”, explica Peláez, “ara anem unides i amb objectius clars. Estic encantat amb les millores perquè hi ha una transparència total. Tots sabem què decideix cadascuna de les 19 federacions territorials. Tothom vota i està al corrent d'ajuts públics, subvencions i accions que executem qualsevol perquè tot passa a través del control de cadascuna de les territorials”.

Abans, però, “era gairebé l'anarquia i si eres una federació forta tenies més bon tracte que una de petita. Ara, tots som iguals gràcies a l'exercici de bona governança que es practica. Se'ns escolta a totes. El secret de l'èxit és que és una feina de totes i hi estem implicades al 100%”, puntualitza el president de la Cantàbrica.

Exercici d'honestedat per assenyalar les febleses

La realització d'anàlisis DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses oportunitats) entre d'altres va començar a sonar als passadissos de cada territorial amb l'objectiu de confeccionar un pla que donés ordre, sentit i prioritats. Una cosa de la qual es fa seguiment cada primer dilluns de mes en l'anomenat Dia d'Estratègia, en què els responsables de cada objectiu i dels diferents projectes posen al dia la Federació espanyola i els expliquen problemes o èxits. En aquest sentit, “tractem d'ajudar a desencallar qualsevol assumpte”, explica el Director de Relacions i Estratègia.

"Luis Rubiales sabia que per créixer havia d'existir una bona governança a les federacions territorials i que érem nosaltres els que havíem de fer l'anàlisi DAFO a partir d'un exercici d'honestedat", reconeix José Ángel. Va ser el primer pas per, entre altres coses, passar d'un pressupost de 145 milions a un altre de 400 milions de la RFEF. I això repercuteix a nivell territorial “en els ajuts econòmics, remodelació d'infraestructures, augment de beques a les famílies més necessitades, millora de les eines informàtiques de clubs amb la transformació digital –estalvien costos i generen més ingressos–...”, indica el president de la Comissió d´Estratègia de la RFEF.

A més de l'èxit intern per la realització i compliment a temps del pla, la “UEFA ha posat la RFEF com a model a Europa: ens fa un seguiment i ens assenyala com a referència”, comenta Mowinckel, encara que la seva satisfacció més gran és que “s’està demostrant que estem complint objectius i avançant per fer créixer i potenciar el futbol nacional a Espanya i al món”, l'objectiu final darrere de cadascun dels projectes.

El torn per als clubs

La capil·larització d'aquesta evolució als despatxos del nostre futbol apunta al següent pas que es farà aquest mes: la realització d'un curs perquè els clubs de Primera Federació, tercer esglaó del futbol espanyol, tinguin el seu propi pla estratègic. Una idea que “està tenint bona acceptació”, puntualitza Peláez.

José Ángel admet que ja s'està començant a pensar en el pla a partir del 2025, a quina velocitat anirà el futbol a Espanya aleshores? Aquest és un procés viu i amb una part d’aprenentatge que uneix eficiència i passió. El futur del futbol ja és aquí i, a més de ser exemple a la gespa, el futbol nacional també ha aconseguit el reconeixement internacional per ser un model de gestió als despatxos.