L'èxit de la Copa Federació
o com el renascut trofeu de futbol conquereix el cor d'Espanya
- Text: Manuel Nieto
- 29 setembre 2022
Aquesta setmana han arrencat els setzens de la Copa Federació, un trofeu que dona segones oportunitats i la possibilitat única de triomfar sent un equip no professional.
“La Copa Federació ha estat més que un títol. Va fer que la nostra afició recuperés la il·lusió en el club, que havia caigut sota terra, i després de guanyar aquesta copa al novembre la plantilla va agafar confiança per acabar guanyant la Lliga i ascendir a Primera Federació”. A Javier González, president del Córdoba CF, li va canviar la vida (esportiva) fa un any quan va començar a participar amb el seu club en la Copa Federació, el títol oficial més desconegut del futbol espanyol i, no obstant, el que més possibilita somiar a aquesta majoria silenciosa del nostre futbol, el que no és professional. Aquesta setmana han tingut lloc els setzens de final i el 2 de novembre serà la final.
És la copa del futbol no professional i es mima molt perquè creixi. “És l'única competició nacional a Europa que et dona la possibilitat d'accedir a una altra competició superior la mateixa temporada, en aquest cas la Copa del Rei, i a la qual es té molt d'afecte a casa, a la RFEF”, comenta entusiasmat Alfredo Olivares, director de Competicions i del futbol no professional, que viu amb passió aquest trofeu que, des de l'arribada de Luis Rubiales, s’ha capgirat per deixar de ser una mena de llast que molts no volien jugar a convertir-se en objecte de desig. El Córdoba, darrer vencedor, n'és el millor exemple.
Ningú a Còrdova podia imaginar què els va suposar participar en la Copa Federació. “A casa l'anomenem la Copita”, assevera Javier amb orgull, “la vam jugar per fer malament les coses en baixar a Segona Federació i la mentalitat va ser la de jugar aquesta competició perquè pogués competir tota la plantilla regularment i tots se sentissin titulars”. Des de l'estiu, el Córdoba va agafar la dinàmica de jugar dimecres (Copa) i diumenge (Lliga) i el resultat dins del vestidor va ser convertir-se en un grup unit amb cola i una dinàmica positiva des que a la primera eliminatòria es va guanyar 1–3 un equip d'una categoria superior (el Linares, de Primera Federació).
La famosa clau per als semifinalistes
El format de competició són 32 equips, dels quals 12 hi accedeixen directament: 5 de Segona RFEF i els 7 millors de Tercera RFEF. Aquests s'uneixen als 20 equips que donen les territorials a partir d'unes fases prèvies en ple estiu. Amb això, capil·larment s'abasta fins a la sisena categoria del futbol espanyol i se'ls dona la possibilitat, si arriben a semifinals del torneig, de classificar-se pels setzens de final de Copa del Rei d'aquell mateix any lliurant-los com a trofeu simbòlic una clau.
El pioner sistema de la Copa Federació
Hi ha dos trams i un únic sorteig en tot el torneig:
El primer tram són quatre eliminatòries configurades en el sorteig (es crea un quadre a l'estil del tennis) que ofereix un partit únic. Comença a l'agost i dura dos mesos i mig. Als quatre quadres creats es té en compte la proximitat i facilitat de vols. Aquest tram donarà com a resultat els quatre guanyadors de la clau que dona accés a la Copa del Rei.
El segon tram respon a una altra eliminatòria entre els quatre campions dels quarts de final i donarà com a resultat unes semifinals a partit únic i una final que es jugarà al camp que hagi dit el sorteig esmentat.
“Quan vam arribar a la RFEF, el 2018, hi va haver renúncies de clubs i problemes per reunir equips participants. Ho veien més com un destorb perquè es jugava a anada i tornada”, explica des de la Ciudad del Futbol Alfredo Olivares. Amb el nou equip directiu es va començar a treballar per girar la truita i Luis Rubiales va ser el que personalment va liderar el projecte i va aportar idees perquè els clubs contemplessin la Copa Federació com a “miniaparadors. Un torneig amb màgia, a més a més d'una competició nacional amb un trofeu nacional i del pertinent premi econòmic que suposa”.
Els premis econòmics
El premi per al vencedor són uns 90.000 euros, 30.000 per al finalista i 12.000 per als semifinalistes. A part d’això, el que s'embutxacarà cadascun dels semifinalistes per jugar la Copa del Rei (més enllà de la feina a taquilla, patrocinis, etc.).
A nivell de participació, la nova directiva de la RFEF -amb el president al capdavant- li va donar més dinamisme a partir de la 2018/19 eliminant la participació dels filials i es va posar més fàcil als clubs escurçant-ne la durada: de jugar des del setembre fins a l’abril s'ha passat a començar a l'agost i acabar al novembre (uns dos mesos i mig). El resultat ha estat que “de renúncies hem passat a reclamacions per voler participar-hi. Ja és un al·licient poder guanyar un títol i, a més, t'obre la porta a la Copa del Rei”, comenta Olivares, que quan parla de la Copa Federació ho fa amb un afecte com qui ha vist créixer i evolucionar una filla.
Calendari Copa Federació de 2022
“De tenir la nostra afició maltractada, repeteixo, havent caigut per sota terra, a rebre 1.000 nous abonats per Nadal després de guanyar la Copa Federació quan, normalment, en aquesta època solem tenir entre 70 o 80 nous abonats...”, indica el president del Córdoba, que posa èmfasi no només en l'èpica esportiva, sinó com la seva “Copita” va servir per fer tornar l'afició al Nuevo Arcángel. “És la gent la que t'ajuda a aconseguir-ho tot i els que t’injecten el verí quan acudeixen 16.000 espectadors a veure't a la final de la Copa Federació, una tarda de dimecres, amb fred i plovent, a les 18.30 h”, reconeix González.
El Córdoba, un dels equips més en forma d'Espanya
El Córdoba, posteriorment va posar contra les cordes en Copa del Rei un dels millors Sevilla dels últims anys (els de Julen Lopetegui van vèncer a la pròrroga amb, novament, el Nuevo Arcàngel ple), va conquistar la lliga i va ascendir i, actualment, va primer al seu grup de Primera Federació amb ple de cinc victòries, sent els més golejadors i els menys golejats. "Tenim la base de l´any passat i els nous fitxatges, que amb aquesta dinàmica ha estat fàcil convèncer-los perquè formessin part d´aquest projecte, han entrat molt ràpid al grup".
És la copa del futbol modest, la de les segones oportunitats, la que és capaç d'unir un vestidor o que es retrobi amb els veïns i els aficionats. També, la Copa Federació, és la que pot suposar un alleujament econòmic i, sobretot, és la que envia un missatge a la societat que si avui ets a baix demà pots ser a dalt. És la copa de la meritocràcia. La dels somnis.
Il·lusió, solidaritat, esforç, compromís, humilitat són alguns valors que desprèn aquest torneig, que és tot allò que comporta el futbol no professional, el dels equips de barri i de pobles d'Espanya.
Es juga amb una pilota única al món
“A nosaltres no ens hauria importat defensar el títol aquest any”, comenta Javier González, que deixa anar que tant de bo hi pogués haver “una Supercopa amb el campió de Copa del Rei. Serveix de motivació per als clubs i les aficions”. El creixement d'aquesta competició nascuda el 1993 -cap als anys 40 n'hi va haver una altra que va durar cinc edicions- és tan gran que, entre altres coses, s'ha passat de no saber amb quina pilota es jugaria a disputar la final amb una de pròpia de la Federació, l'Amberes (la RFEF és l'única federació del món amb una pilota creada per i per a ella).
“Volem crear una identitat perquè una companyia se senti reconeguda amb la Copa Federació i aposti comercialment per ella i els seus valors”, conclou el director de Competició i futbol no professional de la RFEF. Propera i apassionada, així és una Copa Federació que ha renascut per explicar grans històries d'equips modestos.
Pots consultar aquí el Palmarès de la Copa Federació.
