Era un assolellat dia d'estiu quan Lucas, de 8 anys, i la seva germana major, Martina, de 12, es trobaven emocionats en l'estació de Madrid. Tots dos havien sentit incomptables històries sobre les aventures d'estiu a València, on vivien els avis. Tot i això, aquest seria el seu primer viatge sols, sense la companyia dels pares.
Els pares de la Martina i en Lucas, amb una barreja de nerviosisme i orgull, van decidir confiar en el servei de menors sense acompanyant de Renfe per assegurar que els seus fills viatgessin amb seguretat. Mentre esperaven a l'estació, la Martina va mirar en Lucas i li va preguntar amb la veu entretallada: "Lucas, estàs segur que tot anirà bé?" I en Lucas, intentant mantenir-se com el germà gran, va somriure i li va dir: "No et preocupis, Martina. Saps que la nostra primera aventura sols comença quan arrenqui el tren? I aviat estarem amb els avis menjant aquelles paelles tan bones que tant ens agraden".
Abans de pujar al tren amb les maletes, se'ls va acostar un home jove anomenat Joan. "Hola, Martina, hola Lucas! Seré jo qui us acompanyi durant el viatge. A punt per viure una aventura amb tren?" Els ulls d’en Lucas van brillar mentre assentia amb entusiasme, i la Martina, encara que intentava semblar madura, no va poder evitar un somriure. Estaven tan il·lusionats...
Des de les finestres dels seus seients, els germans podien veure camps verds, muntanyes majestuoses i pobles pintorescos a la llunyania. En Joan, amb la seva amabilitat i entusiasme, els va explicar històries sobre cada paisatge que passava i els va mostrar alguns trucs de màgia que tenia guardats a la butxaca.
A mig viatge, la Martina i en Lucas van conèixer en Marcos, un altre nen que viatjava sol gràcies al servei de menors sense acompanyant de Renfe. En Joan els va portar algunes cosetes del vagó cafeteria, per berenar. Junts, van compartir rialles i jocs fins al final del trajecte.
En arribar a València, els avis els esperaven a l'andana, amb una gran pancarta que deia: "Benvinguts Lucas i Martina!" La Martina, corrent cap a la seva àvia, va exclamar: "Àvia, el viatge ha sigut màgic!". Els nens sabien que la seva primera gran aventura havia començat amb un viatge que no oblidaran mai.
Aquella nit, mentre gaudien d'una paella feta amb molt d'amor, en Lucas i la Martina van explicar als seus avis emocionats cada detall del viatge. Anys després, recordarien aquest viatge no només com la seva primera aventura sols, sinó com l'inici de moltes altres aventures màgiques en el món de Renfe.