La Lola és una noia a qui, des del moment que va arribar en aquest món, la vida va desafiar amb la foscor de la ceguesa. No obstant, mai no ha permès que la seva manca de visió definís el seu camí. Des de molt petita, ha demostrat ser una noia valenta i decidida, disposada a afrontar qualsevol obstacle amb un somriure a la cara.
Tot i no poder veure amb els ulls el món que l'envolta, la Lola té un carisma i una simpatia que il·luminen el seu camí. La Lola hi veu amb el cor, per això sent més enllà de les imatges que li tornen els ulls. La seva personalitat radiant i la seva voluntat indestructible han fet que la gent se senti atreta cap a ella i que vulgui formar part de la seva història. Cada dia, mentre es dirigeix a la feina, la Lola experimenta una dosi d'afecte i calidesa que l'envolta completament. Des del porter de l'edifici on viu fins als operaris de Renfe, tots pel camí cap a l'estació de tren, es converteixen en guardians de la seva seguretat. El porter la saluda amb una veu amable i l'ajudava a trobar el camí correcte. Els operaris del tren li donen la mà per guiar-la cap al seient i s'asseguren que estigui còmoda durant el trajecte. Però el suport i l'afecte no s'aturen aquí. Una amable hostessa verifica que la Lola se sent com a casa durant el trajecte. De vegades li descriu el paisatge que llisca més enllà de les finestres i comparteix històries emocionants que passen pel camí.
Encara que la Lola marxi del seu barri, sempre se sent a casa gràcies a la calidesa de les persones que l'envolten. El tren és la seva forma de viatjar i totes aquelles persones que comparteixen breus moments de la seva vida al tren són part de la seva família estesa, que il·lumina el seu camí a través de l'afecte i la comprensió. Perquè la felicitat de Lola no es basa en la capacitat de veure el món, sinó en la llum que irradia des del seu interior i en l'amor incondicional que rep dels qui l'envolten. Tot i la seva incapacitat visual, té la capacitat de tocar els cors dels qui la coneixen. La Lola ha ensenyat a tothom una valuosa lliçó: que la veritable visió no es troba als ulls, sinó en la manera com obrim els nostres cors als altres. La història de la Lola és una prova vivent que l'afecte i l’amor poden il·luminar fins i tot els camins més foscos. Es poden travessar túnels de nit eterna i absoluta, però la llum al final és una gran recompensa.
I així, la Lola continua el viatge, navegant per una tenebra pacífica amb un somriure a la cara i envoltada de l'amor de la gent. La seva història és un far d'inspiració per a aquells que la coneixen, ja que els recorda que l'afecte i la connexió humana poden transcendir qualsevol barrera.