Quan un compra un bitllet de tren i viatja sol espera que ningú s’assegui al seu costat per tenir més espai i privadesa. De fet, l'última cosa que no s'imagina és que la persona que s'asseurà al seu costat durant el trajecte pugui canviar el rumb no del tren sinó de la seva vida.
En Jorge i la Paloma no es coneixien de res, però tots dos van agafar el tren aquell dia amb un destí final comú: un casament a Toledo.
La Paloma va arribar al seu seient amb temps, li havia tocat finestra. S’hi va instal·lar amb calma i va decidir obrir el llibre que llegia en aquell moment, “Normal People” de Sally Rooney. A pocs minuts que el tren tanqués les portes, un nerviós Jorge va arribar hiperventilant al seu vagó, havia estat a punt de perdre l'AVE. Ell tenia passadís, i era la Paloma qui li havia tocat d'acompanyant. Quan en Jorge es va asseure, després d'un tímid “bon dia”, va obrir la taula del seient, va agafar la tauleta i la va recolzar per reprendre la sèrie que no el deixava dormir a les nits, “Normal People”.
La Paloma no va trigar a adonar-se que la persona que tenia asseguda al costat estava veient l'adaptació en sèrie del llibre que ella s'estava llegint. El que semblava una mera coincidència, era un problema per a la Paloma: en Jorge anava més avançat en el relat, i per tant, la Paloma veia de reüll a la tauleta escenes a les quals encara no havia arribat en la lectura.
Va ser llavors quan la Paloma, a qui no li faltava caràcter, va demanar amablement a en Jorge que girés una mica la seva tauleta, ja que ella encara no havia arribat a aquella part de la història al seu llibre. En Jorge, que era tot espontaneïtat, va riure i li va respondre que ho sentia molt però que no estaria dues hores assegut en una posició incòmoda. El que va començar sent una conversa una mica tensa, va acabar en una xerrada interessant, desenfadada, plena de rialles i complicitat. Per sorpresa seva, en Jorge i la Paloma es van adonar que tots dos viatjaven per anar al casament dels seus millors amics. A en Jorge el delatava el portavestits, i a la Paloma una característica barretera.
Com tots els trajectes, va arribar al final i Toledo els va donar la benvinguda a tots dos. Per timidesa, no es van atrevir a donar-se els números de telèfon encara que la Paloma no va trigar a trobar en Jorge a Instagram, encara que decidís no fer-li “follow”.
El que cap dels dos podia imaginar era que en tan sols quatre hores es retrobarien.
La Paloma es va arreglar amb temps i tranquil·litat, era el casament de la seva amiga de la infància i s'havia comprat un vestit nou per a l'ocasió. Va arribar 30 minuts abans a la finca on se celebrava la missa i el banquet. Abans d'entrar a la sala de cerimònies es va creuar amb un grup de nois amb vestits jaqueta, semblava que tenien pressa. Va ser en aquell instant quan es va adonar que un d'aquells nois era en Jorge, que en veure-la es va quedar de pedra. Un cop més, arribava tard. Tot i així, en Jorge no va dubtar a aturar-se i saludar de nou la Paloma. No anaven al mateix casament, però tots dos tenien lloc a la mateixa finca.
En Jorge es va animar i li va proposar a la Paloma quedar dues hores més tard a la terrassa davant del riu, i la Paloma no va dubtar a acceptar-ho. Junts van estar en tots dos casaments, van ballar, van riure, van gaudir i van parlar durant tota la nit.
Es van acomiadar de matinada amb la intenció de retrobar-se a l'AVE de tornada.
D'aquesta història ja en fa un any i mig, i la Paloma i en Jorge tornen a ser a la finca El Cigarral, a Toledo. Tot i això, l'escenari és ara dràsticament diferent, ja que ells són el nuvi i la núvia.
Va ser aquest trajecte amb AVE amb direcció a Toledo el que els va fer coincidir i conèixer-se. I tot i que en Jorge gairebé perd “el tren de la seva vida”, hi va arribar a temps. Per això, i en honor a la seva fortuïta trobada, han especificat a les seves invitacions de casament que la millor manera per arribar fins a Toledo des de Madrid o altres llocs d'Espanya, és l'AVE. I tal com han escrit a les invitacions, a més de ser el mitjà de transport més sostenible, potser a algun dels seus convidats el tren li porta la mateixa sort que els va portar a ells.