DMAEn i EMD, les petjades de l'envelliment en la salut ocular

Contingut ofert per:

Cada cop vivim més. Al llarg del segle XX, l'esperança de vida als països d'alts ingressos ha augmentat en aproximadament 30 anys. Això vol dir que avui dia vivim prou per envellir i, per tant, per veure com el nostre cos -la nostra màquina- es va deteriorant amb l'ús. Sens dubte, una de les parts més delicades i vulnerables al pas del temps són els ulls.

"Hem d'assumir que aquest augment de l'expectativa de vida va associat, en molts casos, a problemes físics i oculars ja que el nostre cos no està preparat per viure tants anys", reflexiona sobre això el Dr. Óscar Ruiz Moreno, cap de Secció Retina Mèdica a l'Hospital Universitari Miguel Servet i a ARAVIS Clínica Oftalmològica. De la mateixa manera, el Dr. Francisco Javier Ascaso, Professor Titular d'Oftalmologia en la Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa, destaca com "les principals patologies oftalmològiques (DMAE, glaucoma, cataracta i retinopatia diabètica) van lligades al procés d'envelliment", cosa que fa que avui dia “l'oftalmologia s'ha convertit en una de les especialitats amb més demanda del sistema sanitari”. Tant és així que, segons dades facilitades pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, qui requereixi ser vist per un oftalmòleg s'enfronta a la llista d'espera més llarga a consultes externes, amb una mitjana d'espera de 74 dies.

Aquesta alta demanda i els llargs períodes d'espera poden portar el retard en el diagnòstic i tractament de les ja esmentades degeneració macular associada a l'edat -DMAE- i retinopatia diabètica (origen de l'edema macular diabètic -EMD-), dues malalties que es produeixen quan es fa malbé la part central de la retina, la màcula. Ambdues condicions afecten profundament la qualitat de vida dels que hi conviuen i són les principals causes de pèrdua de visió a nivell mundial.

DMAEn i ceguesa

La DMAE “es produeix com a conseqüència del deteriorament de la retina i de la coroide (capa que envolta la retina que és com una esponja plena de vasos sanguinis i aporta nutrients i oxigen a la part més externa de la retina). En faltar oxigen es produeix una tendència a l'atròfia (forma seca o atròfica) o una proliferació de nous vasos sanguinis (forma humida, exsudativa o neovascular)”, descriu el doctor O. Ruiz Moreno. La primera és més freqüent i la progressió més lenta. La segona representa el 20% dels casos, però és la més agressiva i, si no s’hi és a temps, pot conduir a la pèrdua de visió central en molt poc temps.

“En la forma neovascular –DMAEn– el deteriorament sol ser més ràpid i irreversible. Els símptomes més freqüents són deteriorament de la visió, imatges borroses, zones de no-visió i distorsió de les línies rectes (marcs de porta, finestres, etc.)”, afegeix l'especialista. En poques setmanes, els pacients poden passar d'aquests símptomes a la ceguesa legal. Diem “legal” perquè la persona no està cega totalment, conserva la visió perifèrica, però en haver perdut la visió central no pot reconèixer cares o fer accions tan quotidianes com llegir o conduir.

Tot i que les causes exactes de la DMAE encara es desconeixen, hi ha múltiples factors de risc. Alguns, com l'edat o la predisposició genètica, no es poden controlar, però sí que hi ha altres variables modificables que acceleren el deteriorament de la retina com “el tabaquisme, l'alcohol, una dieta pobra en fruites i verdures, l'excés de radiació solar…”, enumera el doctor O. Ruiz Moreno.

Diabetis i EMD

En el cas de l'edema macular diabètic ens trobem “un entollament de la màcula a causa de l'alteració dels vasos retinians que es produeix en la retinopatia diabètica”, explica el doctor Ascaso. L'acumulació de líquid provoca un engrossiment de la retina que pot ocasionar visió borrosa, taques flotants, pèrdua de visió i, en alguns casos, ceguesa. De fet, actualment l'EMD és la causa principal de discapacitat visual severa a Espanya.

La causa de l'EMD té un nom propi, diabetis. Un mal control de la glucosa en sang és el que produeix el dany als capil·lars de la retina, però igualment, el doctor Ascaso incideix en com resulta d'arriscat “el consum de tabac i alcohol” per a aquests pacients.

La importància del diagnòstic primerenc

Un dels reptes principals en l'abordatge d'ambdues patologies és la seva detecció precoç. Quan apareixen els símptomes moltes persones no els reconeixen immediatament o els confonen amb signes normals de l'envelliment, per la qual cosa quan arriben a la consulta de l'especialista la malaltia ja es troba en fases molt avançades.

Per intentar detectar i tractar aquestes malalties de la retina com més aviat millor, és molt important “acudir a revisions mèdiques periòdiques i consultar el nostre metge d'atenció primària o especialista davant de qualsevol símptoma dels esmentats”, recalca el doctor O. Ruiz Moreno.

“Com més aviat es diagnostiquen aquests processos, més precoçment es pot instaurar el tractament i millor pronòstic visual s'aconsegueix. Si les patologies es cronifiquen sense el tractament adequat, el deteriorament dels fotoreceptors provocarà una pèrdua visual irreversible”, indica el doctor Ascaso.

Tractaments eficaços, segurs i duradors

“En l'actualitat ambdues patologies, DMAE humida i edema macular diabètic, es tracten fonamentalment mitjançant teràpia intravítria, tant amb antiangiogènics com amb corticoides", explica el doctor Ascaso. Aquesta teràpia consisteix a administrar aquests tipus de fàrmacs mitjançant injeccions dins els ulls. Aquests tractaments, que poden impedir la progressió de la malaltia i conservar l'agudesa visual, es van començar a utilitzar a Espanya a partir de l'any 2007. La seva eficàcia està provada i dibuixen un horitzó esperançador per als pacients, però tenen com a inconvenient la freqüència del tractament. “El seu ús repetit obliga aquests malalts, moltes vegades més grans i amb altres comorbiditats, a anar nombroses vegades a l'hospital. També comporten una sobrecàrrega per als familiars que els han d'acompanyar i pels sistemes sanitaris”, subratlla l'especialista.

Efectivament, ambdues patologies són un desafiament per a la salut pública a causa de la seva alta prevalença i el seu impacte en la qualitat de vida dels pacients. “Cal coordinar un gran nombre de visites i tractaments, convèncer el pacient i familiars de com és d'important acudir a totes les consultes i no demorar o canviar els tractaments. Aquesta sobrecàrrega d'activitat que implica secretàries, optometristes, infermers i oftalmòlegs està desbordant els serveis d'oftalmologia. Afortunadament, en alguns hospitals ja s'han establert unitats de tractament intravitreal per tal de respondre adequadament a la demanda”, explica el doctor O. Ruiz Moreno.

A més, els investigadors segueixen buscant una millor manera de tractar les persones amb DMAEn i EMD. “S'han desenvolupat nous fàrmacs més potents i duradors que permeten una resposta més ràpida al tractament i augmentar l'interval de temps entre injeccions”, celebra el edoctor O. Ruiz Moreno, mentre Ascaso apunta la possibilitat d'aconseguir “vies d'administració més senzilles que la injecció intraocular, com l'oral o subcutània”. En prevenir el deteriorament de la visió amb menys injeccions o noves vies d'administració milloraria l'adherència al tractament, disminuiria la càrrega i l'estrès del pacient i, per tant, contribuiria a garantir una millor qualitat de vida en la vellesa.