Quan desbloqueges el telèfon, no només s'encén una pantalla. S'activa una xarxa gairebé invisible de servidors, antenes, cables submarins i centres de dades que consumeixen més energia que algunes ciutats petites. Aquest missatge de WhatsApp que envies pot creuar milers de quilòmetres sota el mar. I fins i tot gestos tan quotidians com fer una pregunta a una intel·ligència artificial poden implicar un consum d'aigua equivalent a una ampolla gran d'aigua mineral. La sensació que “allò digital no pesa” contrasta cada cop més amb una realitat incòmoda: la nostra vida connectada té un cost ambiental enorme. Però, ¿en som realment conscients?
El 2024, al món hi havia més de 15.000 milions de dispositius connectats a Internet: mòbils, ordinadors, routers, servidors, torres 5G, sensors… Tots formen part d'una infraestructura global que, en conjunt, consumeix més energia que tota la indústria de l'aviació. Les torres 5G que alimenten bona part de les nostres vides digitals en són un exemple clar: consumeixen entre dues i tres vegades més energia que les seves predecessores 3G i 4G. El resultat és que l'ecosistema digital ja representa al voltant del 4% de les emissions globals de CO₂.
Una cosa tan innocent com una hora de streaming en HD al dia pot sumar, al llarg d'un any, fins a una tona de CO₂, segons les dades esmentades en la conversa. I això sense comptar altres factors, com ara la fabricació dels dispositius o l'ús del núvol per emmagatzemar fotos, vídeos, còpies de seguretat i documents que probablement no tornarem a obrir. La pregunta és inevitable: ¿és sostenible un model basat a estar constantment connectats?
Per respondre a aquest repte, la indústria està accelerant la cerca de solucions que redueixin el consum energètic sense sacrificar connectivitat. Una arriba des de Dinamarca. EnergyCool ha desenvolupat un sistema per refrigerar equips de comunicació –com els que s'allotgen en refugis de telecomunicacions o petits centres de dades– utilitzant molta menys energia de l'habitual. En lloc de dependre d'aparells d'aire condicionat convencionals, que consumeixen grans quantitats d'electricitat, les seves solucions es recolzen en l'ús d'aire exterior i sistemes intel·ligents de gestió tèrmica.
"Hem desenvolupat una solució que refreda els equips de comunicació utilitzant una quantitat molt petita d’energia, tan petita que fins i tot pot funcionar amb bateries", explica Henrik, responsable del projecte. Això no només redueix el consum energètic dels sistemes de refrigeració fins a un 80%, sinó que arriba a retallar fins a un 40% del consum total d'energia en un emplaçament tècnic.
La clau no és només gastar menys, sinó fer-ho de manera més resilient. En cas de talls de subministrament, la refrigeració convencional sol deixar de funcionar. Les solucions de baix consum d'EnergyCool, en canvi, permeten mantenir freds els servidors tirant només bateries, cosa que ajuda que les xarxes mòbils segueixin operatives en situacions d'emergència.
Si a això s’hi sumen plaques solars instal·lades directament als emplaçaments tècnics, les possibilitats s'amplien: aquestes bateries poden actuar com a suport, però també oferir flexibilitat a la xarxa elèctrica, ajudant a equilibrar-la i facilitant la integració de més energies renovables.
L'altra pota de la transformació és com s'alimenta tota aquesta infraestructura. Empreses com Cellnex, un dels principals operadors d’infraestructures de telecomunicacions a Europa, s’han fixat metes ambicioses.
“Tenim un consum total d'1,5 terawatts-hora a les nostres torres a Europa, i el 100% d'aquesta electricitat ja prové de fonts renovables”, explica Mila, responsable de la compra d'energia per a aquestes infraestructures. Es tracta del que es coneix com a emissions d'abast 2, lligades a l'electricitat consumida.
El pas següent és reduir les emissions d'abast 1 —vinculades, per exemple, a solucions híbrides o als vehicles de la companyia— i, sobretot, les d'abast 3: les que procedeixen de la cadena de subministrament, clients i propietaris dels terrenys on s'ubiquen les torres.
“Treballem perquè l'electricitat que prové dels nostres propietaris sigui també ecològica”, subratlla Mila. Projectes com EnergyCool encaixen en aquesta estratègia: permeten integrar el món de l'energia i el de les telecomunicacions.
La resiliència torna a ser clau: les bateries instal·lades a les infraestructures de telecomunicacions no només serveixen com a suport en cas d'apagada, sinó que, agregades i gestionades de manera intel·ligent, poden oferir la capacitat addicional a la xarxa elèctrica. D'aquesta manera, el sector de les telecomunicacions pot ajudar el sector energètic a integrar cada cop més renovables, en benefici del conjunt del sistema.
“Estem compromesos amb l'objectiu de zero emissions netes, i això implica reduir dràsticament les emissions de carboni”, explica Alicia, una altra de les responsables d'energia al grup. Aconseguir-ho passa per garantir l'ús d'energia 100% renovable, electrificar la flota de vehicles amb aquesta energia neta i aconseguir que els proveïdors facin el mateix.
No es tracta només de transformar les operacions mateixes, sinó d'arrossegar tota la cadena de valor. I això, reconeix Alicia, és un repte que cap empresa no pot aconseguir per si sola: exigeix col·laboració entre companyies, administracions i ciutadania. Mentrestant, el sector continua sent, en paraules de la narradora, “un hipopòtam afamat pel que fa al consum energètic”. Però també un terreny fèrtil per a la innovació: noves solucions tecnològiques permeten reduir la petjada de carboni de les xarxes, sense renunciar a la connectivitat que s'ha tornat essencial en la vida diària.
Tot i que bona part de l'impacte depèn de decisions empresarials i polítiques, els ciutadans també poden contribuir a reduir la petjada de carboni digital amb petits gestos quotidians.
Alicia resumeix algunes d'aquestes accions:
Allargar la vida útil dels dispositius. Evitar comprar un mòbil o un portàtil nou cada any i optar per utilitzar-los durant més temps redueix la petjada associada a la fabricació i el transport.
Ser més eficients a casa. Desendollar el router quan no l'estem fent servir és un gest simple que estalvia energia al llarg de l'any.
Usar les comunicacions digitals amb cap. Sempre que sigui possible, descarregar els continguts —com un vídeo— en lloc de veure'ls en streaming continu, i prioritzar la connexió Wi-Fi davant de les dades mòbils, que requereixen més energia de la xarxa.
Cuidar què guardem al núvol. “Pensem que el núvol és esponjós i no consumeix energia, però és exactament el contrari”, adverteix Alicia. Tot aquest contingut “per si de cas” que mai no tornem a obrir ocupa espai en centres de dades que consumeixen grans quantitats d'electricitat i aigua. Alliberar el núvol d'arxius innecessaris també és una manera de reduir el consum energètic.
L'objectiu d'una “sostenibilitat absoluta” pot sonar tan llunyà com l'Estrella Polar, fa broma la narradora, Adela Úcar. Sabem que potser no hi arribem demà, però això no vol dir que no la puguem utilitzar per marcar el rumb.
La connectivitat continuarà sent un pilar de l’economia i de la vida quotidiana. La qüestió ja no és si continuarem connectats, sinó com ho farem. Darrere de cada missatge, de cada transmissió en streaming, de cada trucada, hi ha una decisió: mantenir hàbits que engrandeixen la nostra petjada digital… o apostar per pràctiques més responsables.
El sector de les telecomunicacions està començant a demostrar que és possible reduir-ne significativament l'impacte, integrant energies renovables, millorant l'eficiència i col·laborant amb el sistema elèctric. Alhora, els usuaris podem contribuir amb canvis petits, però acumulatius, en la manera com fem servir dispositius, xarxes i emmagatzematge.
Perquè, al final, el futur de la connectivitat no és només una qüestió de velocitat. També —i cada cop més— és una qüestió de responsabilitat.