Sharing (compartir) és una paraula que és tendència, compartim records, experiències, i idees, compartim la nostra vida a les xarxes socials i tenim una vida digital. Tot i això, hi ha lloc on l'accés a internet continua sent tot un repte.
A nivell mundial, avui dia, el 44% de la població viu en zones rurals i és una dada que segueix decreixent. Tot i això, gràcies a la tecnologia, estan sorgint noves iniciatives que són alternatives reals a la vida a la ciutat. A més, a zones remotes amb escassa població els operadors uneixen forces per garantir el servei. Vegem-ne alguns casos:
La tecnologia pot ajudar a facilitar la feina en granges: Rumi monitoritza el comportament de l'animal (en aquest cas, vaques) mitjançant un sistema que compta amb una placa solars i té tota la informació sobre com està en temps real. Les dades s'envien al “núvol i s'analitzen amb IA per enviar alertes al granger”. La connexió estable en aquestes zones és un desafiament perquè amb prou feines hi ha persones, però és possible en aquest cas per la tecnologia LoRa (Low Range).
Al costat de Cellnex al sud de Portugal hem portat un projecte pilot de 6.0000 hectàrees, una ubicació sense cobertura mòbil. Aquí, Cellnex hi ha instal·lat antenes que permeten portar la cobertura als camps i ara només queda, col·locar els collarets als animals i ja hi ha tot el funcionament operatiu preparat.
Innogando ha arribat a implementar-se no només a Espanya i Portugal sinó que ja ha arribat a altres països com a Nova Zelanda. Gràcies a la connectivitat i les aplicacions d'aquest tipus, el món agrícola està més connectat que mai; és una manera de continuar creixent de manera sostenible, combinant la tradició amb la innovació.
Perquè qualsevol dada arribi a l'ordinador és essencial accedir a internet. Tot i això, quan hi ha una densitat baixa de població en una àrea concreta en zones rurals fa molt difícil que els operadors de telecomunicacions puguin justificar la inversió en una cobertura completa. I, aleshores ¿què passa?, ¿com és el procés?
La Unió Europea proporciona finançament i estableix el marc regulador.
Els governs nacionals i regionals creen plans estratègics i llancen licitacions.
Els ajuntaments i les cooperatives ajuden proporcionant llocs d’instal·lació.
Els operadors privats despleguen o comparteixen la infraestructura en col·laboració amb altres empreses d'infraestructures. En aquest darrer pas és on entra en joc l’ús compartit.
És Competència i col·laboració: construir una torre de comunicació única en una zona remota és tant costós com complex. El cost és de milions. Per això abans se n'avalua la ubicació per garantir la cobertura i la viabilitat tècnica.
Que els operadors de telecomunicacions comparteixin infraestructura té dos beneficis clars:
Inversions sostenibles en l'ampliació de la cobertura i la qualitat del servei per als operadors mòbils.
Reducció de la petjada de carboni de les xarxes mòbils. I, per tant, l'impacte es mutualitza.
Però quin és el repte més gran: portar la connectivitat a àrees rurals on hi ha una combinació de limitacions logístiques, mediambientals i tecnològiques. I, a les ciutats moltes de les nostres instal·lacions estan al terrat i, per això, és interessant tenir acords d'emplaçament que permetin instal·lar-hi quatre operadors i pagar només un lloguer, ja que és un entorn restringit.
Compartir en el sector, ¿determina el futur? Sí, compartir és el futur de Cellnex i telecomunicacions. Un model neutral és el futur.
Rooral fa que les zones rurals tornin a ser atractives ara que hi ha internet d'alta velocitat, assegurant que la gent tingui allò que necessita per treballar a distància des de zones que corren risc de desaparèixer. L'empresa treballa amb petits poblets de menys de 500 habitants perquè estiguin preparats per oferir allotjament, espai de treball i puguin participar en moltes activitats vivint amb autenticitat i immersió cultural.