Imagina-t'ho: un dia et fiques al llit sent pilot amb milers d'hores de vol a l’esquena i l’endemà et despertes al volant d'un taxi. No hi ha torres de control, no hi ha pistes d'enlairament… De fet, ja no hi ha aeroports.
Això és el que passa als protagonistes d'aquesta insòlita conversa: dos expilots que s'han hagut de “reciclar” i canviar la cabina d'un avió pel seient davanter d'un cotxe urbà.
El pilot es lamenta: “no m'hi acostumo, no és el mateix... demanar pista que posar l'intermitent”. La copilot, amb una actitud més positiva, confirma la nova realitat: els senyaladors aparquen cotxes i els pilots condueixen taxis.
L’adaptació no és fàcil. Passar de parlar amb controladors a escoltar un client que demana “giri a la propera” té gràcia. Però, com tota tripulació sap, la clau és mantenir el rumb. Per això, enmig de la reassignació sorgeix l'optimisme: “a nosaltres el que ens agrada és pilotar, ¿no? Un avió, un taxi. Si ho penses bé és gairebé el mateix”.
Perquè, siguem sincers, imaginar un món sense aeroports és tan absurd com pensar que un taxi es pot enlairar. ¿O no?
Perquè fins que el pilot no sigui Bruce Willis, la prota Mila Jovovich i la pel·lícula estigui dirigida per Luc Besson…, l'element més important d'un aeroport no són les torres de control ni els avions, sinó les persones.
Per a més informació ves a: http://www.otrodiasinaeropuertos.com