SOS Costa Brava recapta fons per tres jornades de vigilància a les cales, documentar infraccions i presentar denúncies

SOS Costa Brava posa en marxa la campanya Protegim el verd que ens fa viure per alertar de la degradació de les praderies de posidònia al litoral gironí i impulsar accions de vigilància i denúncia davant l’incompliment sistemàtic de la normativa. La federació treballa per a la recaptació d’obtenir 8.450 euros per finançar tres jornades de vigilància en cales concretes de la Costa Brava durant l’estiu de 2026, així com la producció d’un petit documental que expliqui els impactes sobre els boscos marins.

El president de SOS Costa Brava, Jordi Palaudelmàs, explica que la idea és anar a tres punts concrets, fer un reportatge fotogràfic de totes les infracciosn que veiem i ho documentarem per les denuncies que després transmetrem".

Alhora se sensibilitza la ciutadania es pressiona els ajuntaments i la Generalitat perquè instal·lin boies, reforcin els controls i sancionin les males pràctiques sobre la posidònia i les zones de bany.

Les jornades seran obertes a la participació de voluntaris que vulguin implicar-se activament en la documentació d’infraccions i en la defensa del territori.

Per coordinar els voluntaris i realitzar l'acció necessiten més de vuit mil euros que esperen recollir a través de donacions des de les campanyes que faran a xarxes o des del web, explica Palaudelmàs.

Amb aquesta iniciativa, SOS Costa Brava constata que estan fent "una crida a la ciutadania a implicar-se en la protecció del litoral i a contribuir a preservar un ecosistema essencial per a la biodiversitat, la captura de carboni i l’estabilitat de la costa".

Des de SOS Costa Brava posen de manifest que la posidònia oceànica és un hàbitat únic del Mediterrani, ocupa més de 9.000 hectàrees a Catalunya, però cada estiu en perd una part a causa de la pressió creixent de les embarcacions, que continuen fondejant-hi malgrat la prohibició existent.

Diversos estudis científics han demostrat que les àncores i les cadenes destrossen aquests ecosistemes, que poden trigar dècades o fins i tot segles a recuperar-se. La desaparició de la posidònia és un indicador clar d’impacte ambiental: quan desapareix, vol dir que s’han superat els límits ecològics i que el dany ja és molt difícilment reversible.

De Palafrugell a Tossa de Mar

La Comissió de Medi Marí de SOS Costa Brava ha documentat diversos punts crítics al llarg del litoral.

A la badia del Golfet, a Palafrugell, embarcacions fondegen sobre zones sensibles; darrere el port de Llafranc, praderies de gran valor ecològic pateixen l’impacte del fondeig; a la badia de Palamós, boscos de Cymodocea i posidònia conviuen amb embarcacions ancorades; a cala Garbet, a l’Alt Empordà, i a cala Futadera, a Tossa de Mar, es repeteix el mateix patró en espais de gran valor natural.

"No es tracta de casos aïllats, sinó d’una problemàtica generalitzada a tota la Costa Brava que es repeteix any rere any". Durant l'estiu passat l'entitat va anar denunciant diverses situacions conflictives com l'ancoratge en punts crítics, el robatori de boies en cales i la massiva presència de barques.

Seguretat a les persones

També alerten d'un problema de seguretat. La normativa estableix que la zona de bany en els espais no abalisats s’estén fins a 200 metres des de la costa i fins a 50 metres del litoral rocós, espais concebuts per al bany i activitats com el snorkel, la natació o el paddle surf. No obstant això, en moltes cales aquests espais es troben ocupats per embarcacions fondejades o en moviment constant, convertint les zones de bany en camps de fondeig i posant en risc les activitats més vulnerables.

SOS Costa Brava denuncia que la normativa existent no es fa complir. Tot i que el fondeig sobre posidònia és il·legal i que existeixen eines com l’aplicació FanCat per identificar les praderies marines, la manca de vigilància efectiva i de sancions converteix la normativa en paper mullat. La informació existeix i la llei també, però no hi ha prou control per garantir-ne el compliment.

La federació assenyala una responsabilitat compartida. D’una banda, les embarcacions que incompleixen la normativa; de l’altra, les administracions públiques que tenen l’obligació legal d’actuar i no ho fan. Segons SOS Costa Brava, els ajuntaments no instal·len les boies de delimitació necessàries ni despleguen sistemes de fondeig ecològic, no senyalitzen adequadament les zones protegides i no sancionen les infraccions. Alhora, la Generalitat no incrementa els recursos de vigilància ni exigeix el compliment de les obligacions municipals. "Sense boies, sense vigilància i sense sancions, la normativa és paper mullat", alerta l’entitat.

Una campanya per documentar i actuar

Davant d’aquesta situació, SOS Costa Brava posa en marxa la campanya de recaptació per a les tres jornades de vigilància en cales concretes de la Costa Brava durant l’estiu de 2026, així com la producció d’un petit documental que expliqui els impactes sobre els boscos marins.

Un cop finalitzada la campanya de captació, s’organitzaran tres jornades de vigilància durant l’estiu de 2026 en diferents cales del litoral. Aquestes jornades seran obertes a la participació de voluntàries i voluntaris que vulguin implicar-se activament en la documentació d’infraccions i en la defensa del territori.

Amb aquesta iniciativa, SOS Costa Brava fa una crida a la ciutadania a implicar-se en la protecció del litoral i a contribuir a preservar un ecosistema essencial per a la biodiversitat, la captura de carboni i l’estabilitat de la costa.

Subscriu-te per seguir llegint