"Mantenim la fe malgrat la manca de voluntat política: obrir la fossa de Girona és una qüestió de dignitat"

L'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera han emprès accions per exhumar la fossa comuna del Cementiri de Girona. Teresa Mur, presidenta de l'Associació explica com juntament amb l'arqueòleg forense gironí René Pacheco han creat un grup centralitzar tota la informació sobre la fossa de Girona, on hi ha 510 persones registrades. Les víctimes provenien de més de 140 pobles de la província de Girona. Ara es fa una crida als familiats de les víctimes represaliades amb l'objectiu d'obrir la fossa i donar pau a les víctimes.

Com sorgeix la iniciativa i quin és l’origen de l’associació?

L’associació es va constituir el 30 d’octubre de 2008 arran de la inquietud d’Eugènia Riera, que volia esclarir què havia passat amb el seu avi, afusellat durant la repressió franquista. El 1977, la família havia pogut recuperar el cos d’una fossa comuna, però anys més tard Riera va reprendre la recerca per trobar respostes. En aquest procés, va recopilar documentació i va començar a contactar amb altres famílies que es trobaven en la mateixa situació -com la meva sogra, que també havia perdut el pare afusellat. D’aquestes trobades i d’una necessitat compartida en va néixer l’associació, amb l’objectiu de recuperar la memòria, retre homenatge a les víctimes i donar suport a les famílies..

Quina feina heu fet des de llavors?

Des de l’inici hem treballat en la recuperació dels sumaris i la documentació de les persones afusellades. També hem impulsat homenatges des del 2008 cada 14 d’abril a Llagostera, als vuit llagosterencs afusellats i el primer dissabte de mes de maig al cementiri de Girona. Amb el temps, també hem assumit el compromís de donar veu a les famílies i mantenir viva la memòria d’aquestes persones. El 2024 vaig assumir el relleu ja que jo feia anys que treballava a l'associació. Vam treballar molt amb el cas de la meva sogra. A ella sempre li havien dit que el seu avi es va morir a la presó. Era el que deien els seus germans, que havia mort a la presó, i al final van poder demostrar que no era veritat, que va ser afusellat com els altres  ue possiblement podia estar molt malalt, però que el van afusellar. 

Per què considereu important obrir la fossa de Girona?

Fa molts anys que defenso la necessitat d’obrir la fossa de Girona, perquè crec fermament que aquestes persones han de poder tornar a casa seva. El temps ha passat i, malgrat tot, continuem al mateix punt. Mentrestant, el pas dels anys juga en contra: cada cop queden menys familiars directes -fills i filles- que puguin reclamar-ho. En el meu cas, per exemple, la meva sogra, filla d’una de les víctimes, ja fa temps que va morir. Després de nosaltres, ja no quedarà ningú. Per això, és una qüestió de dignitat i de justícia. No es tracta només de recordar, sinó de recuperar els cossos i retornar-los a les seves famílies. Encara avui hi ha persones que no saben on portar una flor ni on fer el dol. Obrir la fossa permetria, finalment, començar a tancar una ferida que continua oberta.

Quina és la situació actual del procés?

Sabíem que obrir la fossa és un procés complex. Hem intentat obrir vies legals emparant-nos en la llei de memòria històrica, però la realitat és que no hi ha cap pas endavant en el cas de Girona. Ens hem trobat amb nombroses dificultats administratives i judicials. Mentrestant, veiem com a altres punts de l’Estat s’obren fosses, fins i tot en espais tan simbòlics com el Valle de los Caídos. Davant d’això, vam optar per impulsar accions judicials i continuar treballant amb famílies que volen sumar-se al procés. L’Associació ha presentat una demanda pionera als jutjats per reclamar l’exhumació de la fossa comuna del cementiri de Girona de vuit veïns de la població executats pel franquisme el 1939. Treballem amb l’advocada Montserrat Vinyets per declarar la nul·litat del Consell de Guerra derivat del judici sumaríssim als represaliats, que es reconegui “el dret a la veritat i a la reparació” i que s’ordeni la localització i exhumació de les despulles per entregar-les a les famílies. A partir d’aquí neix també un compromís personal ferm. Obrir la fossa de Girona. En aquesta causa, docents i entitats memorialistes estem treballant per difondre la iniciativa, connectar famílies que encara avui no saben on adreçar-se i crear un espai comú des d’on reclamar l’obertura de la fossa.

Quines dificultats heu trobat?

Hi ha molta burocràcia i una clara manca d’acció. A més, és un procés lent i emocionalment molt dur per a les famílies. També costa trobar un suport institucional real: sovint se’ns diu que sí, però aquest compromís no es tradueix en accions concretes. Tot plegat ho fa especialment difícil. Tenim clar que la Generalitat no obrirà la fossa i que, si volem que s’obri la del cementiri de Girona, caldrà impulsar-ho des de la base: buscar familiars que vulguin sumar-se al procés, fer pressió i acompanyar-ho d’una via judicial.Hi ha sensibilitat en les paraules, però no sempre en els fets.

Quina importància tenen les famílies en aquest procés?

Són essencials. Sense les famílies no hi ha possibilitat de tirar endavant. A més, són elles les que tenen el dret de recuperar els seus familiars. També és important entendre que cada família té la seva realitat i el seu ritme.

Quin missatge voleu transmetre amb aquesta iniciativa?

Que no podem esperar més. És una qüestió de dignitat, de justícia i de reparació. Si no actuem ara, aquestes persones corren el risc de quedar definitivament en l’oblit. Obrir la fossa és també una manera de fer justícia històrica i de donar pau a les famílies. Han passat 86 anys de la Guerra Civil i 50 de la fi de la dictadura, i cada cop queden menys familiars directes. Som, probablement, l’última generació que pot fer possible l’exhumació dels nostres familiars, afusellats injustament, i retornar-los a casa perquè puguin reposar al costat dels seus i posar fi al dol. Ells no van marxar voluntàriament: se’ls van endur. I, per tant, qui se’ls va endur -sigui l’Estat que sigui- té l’obligació de retornar-los.

Quina és la vostra esperança de cara al futur i gràcies a la creació d'aquest grup?

Tot i les dificultats, mantenim l’esperança, la fe i les ganes de continuar. Sabem que és un camí complex, però també que és necessari. L’objectiu és clar: aconseguir que aquestes persones tornin a casa seva, d’una manera o altr L’arqueòleg forense René Pacheco va impulsar aquesta iniciativa amb una idea que considerem clau. Ens coneixem des de fa molts anys, i va ser ell qui va crear aquest grup, des d’on hem començat a centralitzar tota la informació sobre la fossa de Girona. Les persones que tinguin algun familiar represaliat, desaparegut o afusellat poden posar-se en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic: memoriahistoricallagostera@gmail.com.

.

Subscriu-te per seguir llegint