Una esquerda de 17 metres a Castellfollit de la Roca torna a posar el focus en els despreniments: "No hi ha risc imminent, però cal estar vigilants"

Situada a 50 metres d'altura, dalt d'un bonic penya-segat i entre els rius Fluvià i Turonell, la localitat de Castellfollit de la Roca figura com un dels municipis més simbòlics de Catalunya. Però, des de fa gairebé una dècada, els seus habitants conviuen amb la por dels despreniments, un fenomen que s'ha intensificat en els últims anys.

La roca sobre la qual s'assenta el poble és una immensa base de lava creada fa gairebé 400.000 anys pels volcans de la Garrotxa. Té gairebé un quilòmetre de longitud i 54 metres d'altura en el punt més alt. La seva edat geològica i l'erosió provoquen que els despreniments es produeixin de manera periòdica.

El despreniment del 2017

El febrer del 2017, 70 tones de pedres van caure al buit i van deixar el vessant que dona al riu Turonell "molt fracturat i amb blocs individualitzats de roca en situació delicada", segons va afirmar l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Malgrat que sempre han conviscut amb els despreniments, des de fa nou anys els residents demanen recursos al Govern perquè cada vegada són més intensos. Una resident del nucli històric va detallar que va sentir "un soroll tan fort" que va pensar que havia estat "un accident de circulació".

Cada despreniment accelera la fragilitat del conjunt, en augmentar la debilitat d'altres roques pròximes. Quan cauen noves roques, aquestes deterioren les veïnes i el cicle és cada vegada més intens. La cinglera va perdent volum amb el pas del temps i això afecta l'estabilitat de les cases. A més, el municipi compta amb una altra circumstància que agreuja el problema: és el segon més petit de Catalunya, ja que no arriba a un quilòmetre quadrat.

Una esquerda de 17 metres

Unes 150 cases estan construïdes just al límit del penya-segat. En les últimes setmanes, a sota del carrer de la Plaça ha aparegut "una esquerda de 50 centímetres i verticalment baixa 17 metres", expliquen a El Radar, de 3Cat. "No hi ha un risc imminent, però sí que cal estar vigilants perquè, com dèiem, es produeix aquesta erosió constant, tot i que lenta", afegeixen.

El vessant del Fluvià "és el que preocupa" i té "nou fissurímetres i cinc clinòmetres" que permeten saber com s'obren i es tanquen esquerdes o "com funciona aquest moviment i erosió" al penya-segat. Aquesta esquerda està controlada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que "la vigila constantment i la té monitoritzada en cas que es faci més gran, per poder detectar-ho molt ràpidament".

El problema és que, per fer-ho, calen tasques de neteja i manteniment del penya-segat i de la seva vegetació, i això pot costar fins a 50.000 euros, un pressupost que Castellfollit no pot pagar. També escanegen el penya-segat dues vegades a l'any per comparar les imatges i veure si s'està produint algun canvi, però per obtenir-ne bé la imatge cal aquesta neteja prèvia.

L'Ajuntament de Castellfollit ha reclamat "una assignació fixa" a la Generalitat per a la "seguretat" del veïnat, sense haver de buscar constantment subvencions a la Diputació, la Generalitat o fins i tot la Unió Europea. Els veïns, en els darrers anys, han vist "com anava canviant el paisatge i casa seva, perquè cada despreniment se n'ha emportat un tros". Algunes de les cases ubicades al penya-segat, on viuen unes 350 persones, han perdut metres quadrats o fins i tot el balcó sencer.