Turisme polític: de Figueres a Ripoll per conèixer Sílvia Orriols (Aliança Catalana)

Eren dos quarts de deu del vespre de dimarts, i de forma inusual el ple de Ripoll arribava a la seva fi. L’aferrissada discussió política entre l’alcaldessa Sílvia Orriols i els cinc partits de l’oposició, va estroncar-se quan aquests últims es van aixecar perquè no estaven d’acord amb l’exigència de votar a favor de la nova valoració dels llocs de treball del personal municipal. El ple va prosseguir pràcticament en família. Entre el públic s’esperaven tres persones que no eren del poble, i que haurien aguantat fins a la mitjanit -que de fet és l’horari en què sovint s’acaben- perquè el seu objectiu, més enllà de veure una sessió que ha multiplicat exponencialment l’interès tan presencial com a través de xarxes socials, era conèixer en persona a Orriols.

Júlia March havia vingut de Figueres, i va portar diferents objectes per fer-li signar a la batllessa, entre els quals el llibre Fenomen Orriols, i un caganer que replica a la líder d’Aliança Catalana. Ella afirma que el seu primer contacte amb el partit va ser en una de les moltes parades informatives que munten els caps de setmana, i tot i que encara no ha decidit si afiliar-s’hi, “m’agrada com pensa la Sílvia, la seva ideologia”. Mentre es feien unes fotos juntes, un parell d’amics del Vallès Oriental enfilaven cap al cotxe per tornar a casa després de saludar-la. Un era l’Àlex Guirado, de Sant Feliu de Codines, que de fet ja és vicepresident d’Aliança a la seva comarca. L’hora i quart de viatge l’havia fet “perquè sempre s’aprèn alguna cosa de l’oratòria de la Sílvia”, a qui considera líder d’un partit que “ha vingut per establir-se en la política catalana”. Les eleccions municipals creu que “seran importants per implantar-nos i seguir creixent”. L’acompanyava una dona d’un poble veí, que preferia no fer públic el nom perquè ara mateix pertany a un altre partit. En el seu cas explica que li agrada d’Orriols que “és una dona amb un caràcter fort en un món d’homes” i perquè representa un feminisme “que atrau a les dones d’aquest país, molt diferent del convencional”.

Públic vingut d’altres indrets de Catalunya

El cas de la Júlia, l’Àlex i la seva amiga, no és inèdit en els plenaris de Ripoll. A cada sessió hi ha públic vingut d’altres indrets de Catalunya, que aprofiten quan s’acaba per saludar a l’alcaldessa. Sovint és gent jove que gràcies a l’hora tardana del ple, els permet arribar a Ripoll després de la feina o els estudis. En canvi, la tècnica de turisme municipal, Virtu Cuadros, reconeix que existeix aquest nou model de turísme polític, però en el seu cas l’identifica també a una altra tipologia de persones més grans, sovint jubilades, que arriben per passar el dia al poble i, de pas, saludar si poden -alguns demanant prèviament cita- a Sílvia Orriols.

El fenomen es va iniciar fa més d’un any, coincidint en la irrupció de la política ripollesa en el panorama català, després d’aconseguir representació al Parlament. “Inicialment, em va sobtar” reconeix Cuadros “perquè en els gairebé vint-i-sis anys que estic en aquesta feina no havia passat mai”. Molta de la gent que passa per l’Oficina de Turisme i demanen com poden veure l’alcaldessa, arriben des de les comarques de Tarragona o Lleida, perquè creuen que actualment és més accessible que no pas si algun dia aconsegueix un càrrec superior. Tot i que no està calculat quanta gent ve expressament a Ripoll per aquest motiu, la tècnica municipal reconeix que “s’ha convertit en un reclam més” tal com també ho és visitar el Museu Etnogràfic o el Monestir de Ripoll.

La mateixa Sílvia Orriols és conscient que la seva figura ha crescut “potser fins i tot més del compte”. Sovint es troba a gent que l’aturen pel carrer i li demanen de fer-se fotos, com si fos un jugador de futbol o un cantant conegut. En una ocasió la va parar “el parent de Sabadell d’un exalcalde de Ripoll amb qui sembla que no té gaire bona relació, mentre jo anava a tirar les escombraries, amb la intenció de saludar-me”. En tot cas es mostra satisfeta que aquesta presència doni feina a restauradors del centre de la vila on també pregunten on poden veure-la i saber “què es cou per Ripoll”.

Un d’aquests restaurants és la Piazzetta, de la plaça Nova, on també tenen Hostal amb habitacions per passar la nit. El seu propietari, Ramon Turrats, comenta que “no és continu, però periòdicament ve algú que ens pregunta per ella, o bé on poden veure-la, gairebé com si fos una atracció”. Això passa sobretot els dissabtes que és quan hi ha més gent de fora, coincidint amb fires i altres celebracions. En canvi, quan el mateix Turrats va a Palafrugell a fer classes del cicle de Serveis de Restauració, els comentaris sobre Orriols són fins i tot més freqüents “quan s'adonen que soc del Ripollès”.

Subscriu-te per seguir llegint