El president de l'Audiència de Girona afirma que les set unitats judicials noves no acabaran amb el "col·lapse"

El president de l'Audiència de Girona, el magistrat Adolfo García Morales, ha afirmat que la creació de set unitats judicials noves −una de les quals a Figueres− en tres anys no acabarà amb el "col·lapse" actual de la justícia a les comarques gironines.

Figueres sumarà més unitats judicials per alleugerir la sobrecàrrega de feina

Durant la presentació de la memòria del 2024, García Morales ha subratllat que "pinten bastos" perquè la sobrecàrrega de feina no para d'augmentar i la mitjana del conjunt dels òrgans judicials se situen per sobre de mòdul (la xifra adient per garantir-ne un bon funcionament). En aquest sentit, el president de l'Audiència alerta que hi ha alguns jutjats, com el penal 6 de Girona, que estan assenyalant a dos anys vista i que els òrgans que s'han anat creant per alleujar la situació aviat acaben també sobrecarregats.

"Estem bastant col·lapsats, i això ja no és notícia", ha afirmat només començar la roda de premsa de presentació de la memòria del 2024 el president de l'Audiència de Girona, que assenyala que el sistema judicial, tant a la demarcació com al conjunt de Catalunya, arrossega una sobrecàrrega de feina inassolible.

Per això, tot i l'anunci de la creació de set unitats judicials noves a les comarques gironines en un termini de tres anys, remarca que "pinten bastos" perquè no són suficients per erradicar la situació.

La memòria, que desgrana la situació jutjat a jutjat i tribunal a tribunal i avalua si la càrrega de feina se situa per sobre de mòdul, fixa com a "urgents" la creació de quatre jutjats nous: el social 4 de Girona, el penal 7 de Girona, el de primera instància i instrucció 5 de Santa Coloma de Farners i el de primera instància i instrucció 3 d'Olot.

Els jutjats passaran a ser unitats judicials

A partir d'ara, amb la implantació de la nova organització judicial, els jutjats passaran a ser unitats judicials. Les set anunciades a les comarques gironines inclouen aquestes peticions, però García Morales assenyala que no acabaran amb el col·lapse.

"En situàvem quatre com a urgents per a aquest any, aquí parlem de set en tres anys: dos a finals del 2025, tres el 2026 i dos més el 2027", ha subratllat. El president de l'Audiència també exposa que la situació té difícil solució perquè no s'augura una "pluja de milions" que contribueixi a reduir la inversió deficitària en la justícia.

L'increment de la litigiositat, sobretot en l'àmbit civil per les demandes contra clàusules abusives d'entitats bancàries, ha portat els organismes judicials al límit. García Morales posa xifres sobre la taula per evidenciar-ho. A la totalitat de la demarcació, la mitjana en l'àmbit civil se situa un 130% per sobre de mòdul i la situació és especialment greu a Girona ciutat, amb els jutjats de primera instància amb una càrrega de feina superior en un 200%. A les seccions civils de l'Audiència s'enfila fins al 230%.

Al partit judicial de Figueres, al desbordament en civil també s'hi suma el penal, amb una xifra d'assumptes ingressats que sobrepassa l'òptim en fins a un 161,7%.

El president de l'Audiència ha exposat que els jutjats que s'han anat creant per pal·liar la situació, aviat no donen l'abast: "És començar i ja assumeixen un nivell d'assumptes que està al nivell dels seus germans i se situen per sobre en tots els índexs". Ha passat, per exemple, amb el jutjat de primera instància 8 de Girona o amb el mixt 9 de Figueres. "Serveix, perquè comptar amb un jutge més sempre és benvingut, però se n'haurien de crear quatre o cinc perquè es notés", ha dit.

Els jutges marxen

L'alta mobilitat de jutges i jutgesses titulars, que fa que arribin a les comarques gironines com a primer destí i marxin amb el següent concurs, tampoc ajuda a estabilitzar la plantilla. En aquest sentit, García Morales recorda que fa anys que demanen que es tingui en compte el destí i s'incrementi la categoria dels professionals que treballen a la demarcació.

Mentrestant, però, la memòria situa com a imprescindible comptar amb els jutges substituts i mantenir els reforços dels quatre jutges d'adscripció territorial (JAT) que actualment estan donant suport transversal a jutjats de primera instància, als socials, al penal 6 de Girona i al contenciós administratiu 1.

Les conseqüències de la sobrecàrrega de feina són, ha subratllat García Morales, que els jutjats queden encallats: "No es poden treure sentències i no es poden assenyalar vistes". De fet, ha exposat que el penal 6 de Girona, que és el de violència domèstica i compta amb dos jutges (un de reforç) està assenyalant a dos anys vista. "Anem molt de pressa en la instrucció, però no hi ha forats a l'agenda per fer el judici fins a finals del 2026 o del 2027", exposa.

"Això implica retards, acumulació de càrrega de treball i, quan un jutge té molta feina a fer, la fa pitjor perquè li pot dedicar menys temps del que voldria", ha reflexionat. El president de l'Audiència considera que en alguns àmbits més delicats a escala social, com la violència contra la dona o els delictes sexuals, s'hauria de reduir encara més la càrrega de feina perquè els jutges i les jutgesses poguessin donar resposta a les víctimes de manera òptima.