El gironí acusat de la criptoestafa més gran d'Espanya acusa el fiscal de lucrar-se amb denuncies falses

El principal acusat de la presumpta estafa amb criptomonedes d'Arbistar, el gironí Santi Fuentes, ha acusat el fiscal d'haver-se lucrat admetent denúncies falses i ha amenaçat de prendre mesures legals contra el ministeri públic.

Fuentes ha declarat aquest dimarts en el judici que se segueix en l'Audiència Nacional, que ha entrat en la seva recta final amb les declaracions dels acusats.

En to desafiant, Santi Fuentes ha acceptat inicialment respondre a les preguntes de la Fiscalia, però després de mitja dotzena de qüestions s'ha negat a continuar contestant al ministeri públic, al qual ha acusat d'haver-se lucrat amb les denúncies falses.

Així mateix, ha amenaçat d'emprendre accions judicials per a demostrar que la Fiscalia basa les seves acusacions en denúncies falses "i haurà de respondre per això".

Les denúncies falses han estat un tema recurrent en els al·legats de les defenses i dos perits informàtics d'aquestes van assegurar en seu judicial que, després d'analitzar tota la documentació, només reconeixien 29 inversors acreditats, dels milers que han reclamat la pèrdua de la seva inversió.

La Fiscalia demana per a Fuentes Jover més de 29 anys de presó per estafa a més de 32 inversors i quantifica l'import defraudat en 1.902 milions d'euros, el que suposaria la criptoestafa més gran de la història d'Espanya.

No obstant això, el bufet Aranguez Advocats, que representa a prop de 4.000 afectats, l'eleva a 3.500 milions d'euros.

Abans de deixar de contestar al fiscal, Fuentes Jover s'ha referit a les elevades despeses en roba, restaurants, cotxes d'alta gamma i altres béns de luxe que figuren com a despeses de l'empresa, que ha justificat com a part de l'estratègia comercial per a captar clients d'alt nivell.

"Algunes despeses poden ser meves, però no és tan greu anar a menjar de tant en tant a un restaurant car i pagar amb la targeta de l'empresa", ha dit.

Arbistar oferia una sèrie de sistemes automatitzats per a invertir en criptomonedes, a través de diversos bots d'arbitratge, que eren presentats com a eines infal·libles capaces de detectar el moment exacte en el qual cal comprar en una plataforma i vendre en una altra.

Tot això sota una estratègia de màrqueting acuradament dissenyada, en la qual combinava l'oferiment d'una alta rendibilitat, d'un 1% diari o entre un 8% i un 15% al mes; amb campanyes de comunicació a través de diversos canals en internet; esdeveniments en hotels; i utilització instrumental dels primers inversors per al procés de captació.

No obstant això, el sistema d'algorismes sobre el qual suposadament pivotava el negoci ofert mai va estar operatiu, tal com conclou un dels informes pericials, elaborat pel Departament de Ciberdelicte de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.