El nou Reglament d'Estrangeria obre la porta a la regularització de milers de migrants a Girona

El nou Reglament d'Estrangeria, que entra en vigor aquest dimarts 20 de maig, facilitarà la regularització de milers de migrants a les comarques gironines, ja que l'arrelament esdevindrà la via més rellevant d'accés a la residència legal. El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, va comptabilitzar fa uns dies que durant els propers dos anys el mercat laboral català podrà sumar, al conjunt del país, fins a 200.000 persones més per aquesta via. Tot i que el Govern no va facilitar els càlculs per demarcacions, el despatx d'advocats Lleal Tulsà calcula que, a les comarques de Girona, hi pot haver un mínim de 8.000 persones que sol·licitin la regularització per arrelament.

Catalunya, com la resta de l’Estat, s’enfronta el repte d’implementar la reforma del reglament d’estrangeria aprovat per l’executiu de Pedro Sánchez amb l’objectiu d’incorporar un bon nombre de migrants al mercat laboral. I és que la nova reforma amplia les possibilitats perquè les persones d’origen migrant aconsegueixin un permís de treball; ja sigui perquè han vingut a estudiar o perquè tenen familiars molt pròxims que ja estan vivint a Espanya. Els canvis afecten tant les persones que ja estiguin vivint a Espanya, però no tinguin permís de treball, com les contractacions en origen que puguin fer les empreses. També s’habilita una autorització específica per a aquelles persones que al seu dia van tenir permís de treball però que, per determinats motius, el van perdre.

Des del despatx gironí Lleal Tulsà assenyalen que, a les comarques gironines, a 31 de desembre de 2024 hi havia 8.093 persones amb autorització de residència per arrelament, el que va suposar un increment del 101,4% respecte l'any anterior. Segons indiquen des del despatx, aquest creixement tan elevat es va produir perquè molts dels migrants que fins llavors s'havien regularitzat per règim comunitari van haver de passar a fer-ho per arrelament familiar. A partir d'ara, tenint en compte que s'ha creat una figura específica per als familiars de ciutadans espanyols, des de Lleal Tulsà calculen que, si d'aquestes 8.093 persones, cadascuna porta un cònjugue o un fill, com a mínim podrien arribar 8.000 persones més per aquesta via. Per tant, preveuen un volum elevat de sol·licituds per part de familiars de ciutadans espanyols: "Tenint en compte el gran nombre de nacionalitzacions actuals, molts d'aquests familiars podran acollir-se a la nova figura prevista pel Reglament i regularitzar així la seva situació al territori espanyol".

El nou reglament pretén, doncs, simplificar processos. D'aquesta manera, segons recorden des del bufet, amb la reforma es redefineixen i amplien les figures d'arrelament, s'agilitzen els tràmits i s'introdueixen nous supòsits que permetran que moltes més persones puguin accedir a una autorització de residència i treball. El nou marc normatiu regula fins a cinc figures d'arrelament: el familiar, el sociolaboral, el socioformatiu, l'arrelament social (amb requisits específics) i l'arrelament de segona oportunitat. Entre les principals novetats d'aquest canvi, subratllen des de Lleal Tulsà, hi ha la reducció del període de residència exigida de 3 a 2 anys per a l'arrelament sociolaboral, la disminució del nombre d'hores exigides per a l'oferta de treball (de 30 a 20 hores setmanals), la reducció del sou a percebre en proporció a les hores treballades i l'eliminació de l'informe previ d'arrelament. A més, tots els permisos d'arrelament inclouran autorització per treballar, tot i que en el cas de l'arrelament socioformatiu estarà limitat a 30 hores setmanals.

CCOO critica la manca de recursos

D'altra banda, la secretària general de CCOO, Belén López, ha exigit solucions “a la falta de recursos endèmica” de les oficines d’estrangeria de Catalunya davant la reforma del reglament, segons recull ACN. La modificació agilitarà i simplificarà la tramitació dels expedients i López considera que “la bondat de la llei no es podrà veure, perquè no solucionarà les peticions amb la celeritat i la fluïdesa que caldria”. La sindicalista també ha advertit que “molta gent” marxa dels centres catalans per “aquestes càrregues de treball” i per l’elevat cost de la vida.

La responsable del sector de l’administració de l’Estat a Catalunya de CCOO, Montserrat Argemí, ha criticat la diferència salarial entre treballadors de l’estat espanyol. Argemí ha detallat que entre el personal d’atenció al públic d’oficines d’estrangeria i el SEPE pot haver-hi divergències d’entre 300 i 400 euros mensuals. Argemí ha reivindicat una “equiparació salarial” entre serveis de la mateixa administració de l’estat espanyol. Ha explicat que un auxiliar administratiu, recent incorporat, pot percebre 1.100 euros mensuals nets.  

Per una altra part, Argemí ha recordat que des de fa temps han suggerit el cobrament de “complements” per treballar en ciutats com ara Barcelona, Madrid i València, entre d’altres, per compensar el cost de la vida en aquestes localitats. La responsable del sindicat ha precisat que per aquesta raó els treballadors acaben marxant, principalment, de la capital catalana i Girona (en el cas de Catalunya).

Contenciós presentat per organitzacions de defensa de migrants

Malgrat les flexibilització del sistema que suposa la nova normativa, les organitzacions de defensa de migrants (Andalusia Acull, Càritas, CEAR, Xarxa Acull i Servei Jesuïta a Migrants) van presentar al gener un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra la norma. En ell, adverteixen que la reforma del reglament impedeix que el temps que els sol·licitants d'asil passen a Espanya de manera legal, esperant una resposta a la seva sol·licitud, pugui #usar per a sol·licitar el permís de residència en cas que la resolució de protecció internacional sigui negativa.

Encara que reconeixen que "la normativa estableix una sèrie de millores importants i fonamentals", avisen que hi ha "aspectes rellevants" demandats per aquestes entitats al llarg de tot el procés que suposen un "impacte negatiu en els drets de les persones sol·licitants de protecció internacional i que s'han deixat enrere".

Per part seva, el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, va presentar divendres passat al Parlament un informe en el qual alerta que l'entrada en vigor, al maig de 2025, dels nous requisits d'accés a l'arrelament per als sol·licitants de protecció internacional "podria abocar a la irregularitat sobrevinguda a milers de menors".

Segons el Ministeri, el reglament ha suposat una millora de la regulació de la figura de l'arrelament amb un doble objectiu que consisteix a facilitar la integració de les persones estrangeres en situació irregular que tenen vincles acreditats amb Espanya, permetent l'accés a una autorització de residència, i facilitant la seva incorporació al mercat laboral, ja que totes les autoritzacions de residència per arrelament habiliten als seus titulars a residir i treballar.