Successions
Prop d’un miler de gironins renuncien cada any a rebre una herència
L'any 2024 va tancar amb 932 renúncies, un 14% de les que sí que es van acceptar
Es van crear més societats però també se’n van dissoldre més

Raquel Iglesias, vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya. / Pol Solà / ACN
Prop d’un miler de gironins renuncia cada any a una herència, segons demostren dades notarials dels últims quatre anys. L’any passat van fer-ho 932 persones, una xifra que suposa un 14,5% de les que si que es van acceptar a les comarques gironines (6.407). Les dades que proporciona el Col·legi Notarial de Catalunya fan balanç des de l’any 2020, amb dades des del primer any de la pandèmia del Coronavirus.
En el cas de les renúncies d’herències, durant aquests últims quatre anys han anat xifrant dades pròximes al miler (o superant-lo l’any 2020, amb 1.043 renúncies, i el 2022, amb 1.083). El motiu més habitual que explica el desistiment a l’hora d’acceptar una herència és, segons el Col·legi, el fet que aquesta contragui deutes. Per darrere, hi ha el cost dels impostos als quals s’ha de fer front quan s’accepta.
Les dades que el notariat va presentar en el IV Observatori Notarial de Catalunya permeten segmentar-les per mesos. En el cas de les renúncies, van ser el juliol i el maig de 2024 els períodes que més se’n van firmar. També són els mesos en què més herències es van acceptar.
Si es fa una comparació amb l’any anterior, menys persones van renunciar a herències (amb una caiguda del 14%). A Catalunya aquest fenomen també ha baixat, tot i que en menys mesura (concretament un 7% menys). Relacionat amb les herències, es van dur a terme 2.100 donacions, un 3% més que al conjunt del 2023.
Pugen les compravendes
Els documents que més es van firmar a les notaries van ser documents de compravendes (16.973), que van augmentar un 5% respecte de l’any 2023; en segon lloc, venen els testaments (14.803), que també van pujar, en aquest cas un 3%. Si ho comparem amb la resta del territori català, el percentatge de renúncies és dos punts més baix. En tot cas, segons el Col·legi, Catalunya és un dels territoris europeus que concentra el percentatge més gran de persones que fan testament. De fet, quasi un 19% dels testaments a l’Estat es van fer a Catalunya.
Pel darrere dels testaments hi ha, en volum, la firma de préstecs hipotecaris. A la demarcació gironina, se’n van fer 6.491, un 21% més que l’any anterior. L’any 2023 van patir una caiguda a tot Catalunya, que a Girona va ser d’un 26%. Per edats, el percentatge més alt de préstecs els van firmar persones d’entre 26 i 40 anys.
Pel que fa a la constitució de societats, a la província de Girona se’n van crear 1.785, un 13% més. I en l’altre extrem de la balança, les dissolucions, també van pujar, però de forma més moderada, amb un 2% (557). Des de l’any 2020, la tendència ha anat a l’alça, essent el 2024 l’any rècord. El 2020 se n’havien dissolt 291.
Des de l’any 2015, els notaris també tenen potestat per constituir matrimonis i també declarar divorcis, tot i que s’hi va menys perquè hi ha altres vies més econòmiques, com el registre civil. El 2024 es van constituir 288 matrimonis via notari a Girona, i es van declarar 209 divorcis.
Subscriu-te per seguir llegint
- Mercadona obre la seva primera 'botiga 9' de Catalunya, amb un obrador central i més espai per als frescos
- Detenen una dona per vendre desenes de terrenys públics com si fossin seus i estafar una trentena de famílies
- Jubilat amb 42 anys cotitzats: 'Em vaig jubilar amb més diners dels que mai hauria imaginat tenir, tot i que la seguretat financera no et dona un propòsit a la vida
- Meteocat anuncia un canvi de temps a Catalunya amb pujada de temperatures, però només en aquestes zones
- VÍDEO | La tramuntanada genera un fenomen poc habitual en un dels espais més sensibles de l'Empordà
- Els Mossos 'cacen' un motorista dos dies consecutius duplicant la velocitat permesa a la C-62
- L'Escala, un municipi transformat: així ha triplicat la demografia en mig segle
- Vuit joves marroquins, detinguts per insultar i agredir persones que feien el Ramadà en una mesquita de Manresa