La província de Girona té deures pendents cinc anys després del temporal Gloria

Excepcional i devastador. Així és com molts gironins recorden el Gloria, una llevantada de força inusual que va causar destrosses arreu del territori. Aquest dilluns, 20 de gener, fa cinc anys que va començar el temporal, que s’allargaria durant quatre dies tot causant inundacions, ventades generals i un fort temporal marítim.

La desembocadura del Ter i la Tordera, la Costa Brava, el Maresme i la Selva són alguns dels punts de Catalunya que van quedar més malmesos, a més del delta de l’Ebre. I és que aquest fenomen meteorològic va destrossar ponts, carreteres, va desbordar rius, va portar neu i un gran onatge a la Costa Brava que va malmetre passejos marítims. En total, els desperfectes van suposar pèrdues de fins a vint milions d’euros i un any després hi havia destrosses importants que encara cuejaven.

El Baix Ter és un dels llocs que va patir més les conseqüències de la crescuda del riu, sobretot una de les zones més emblemàtiques: la desembocadura. En els forts episodis de pluja des de les capçaleres del Ter i els afluents, l’aigua va baixar arrasant tot el que trobava pel camí, amb cabals de més de 500 litres per metre quadrat. El Ter a Colomers va arribar als 2.137 metres cúbics per segon i a l’Estartit van desaparèixer platges. A més, es van acumular residus de tota mena a la Gola. Per altra banda, Torroella de Montgrí va quedar completament aïllat per carretera i la potabilitzadora va quedar molt malmesa. 

Noves illes al Ter, a l’Estartit

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, recorda que es van viure dies amb molta preocupació. "Només vèiem aigua i no sabíem què havia passat realment, però a mesura que va anar desapareixent vam veure que hi havia camins que havien baixat 20 o 30 centímetres, ponts embossats, molts regs i rieres plens de brutícia, platges amb tones de socs i residus de tot el cabal del Ter, i la potabilitzadora va deixar de funcionar, així que vam estar dies sense aigua potable", recorda l’alcalde. Pel que fa a la neteja de platges, lamenta que va anar a càrrec de l’Ajuntament i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i no van rebre ajudes d’altres administracions. "Una cosa és la neteja habitual, tots els ajuntaments costaners hi estem acostumats, però aquella situació era molt diferent teníem una gran quantitat de material que s'havia de recollir i reciclar".

Per altra banda, sí que valora positivament els ajuts de l’Agència Catalana de l’Aigua a l’hora d’arreglar la potabilitzadora -la reparació total es va allargar un any- i les reparacions de les motes, que van quedar danyades en set punts diferents. "Aquesta estructura va molt bé per aguantar el cabal del riu en els marges i per sort ara estan assegurades", especifica.

En canvi, lamenta que encara hi ha actuacions pendents, sobretot per arreglar una problemàtica que s’ha agreujat en els darrers anys. Es tracta de la proliferació d’illes al mig del cabal del riu, sobretot a prop de la desembocadura, que s’han anat creant de forma artificial des que es van fer els pantans i que s’han accentuat des del pas del temporal. "A excepció d’algunes illes històriques, a la resta cal actuar-hi urgentment i fa temps que ho reclamem, s’ha format un munt de vegetació al mig del riu i això fa que s’obstaculitzi el pas del cabal; l’aigua ha de pujar de nivell i tensa les motes dels marges; si hi ha una nova riuada pot haver-hi conseqüències", lamenta. Afegeix que "el riu necessita més amplada quan s’apropa a la desembocadura per assumir tota la quantitat d’aigua que va baixant i que rep d’altres rieres i recs".

Sobre aquest aspecte, considera que si hi hagués el sanejament corresponent "estaríem més ben preparats que fa cinc anys si hi hagués una altra riuada; l’ACA ha d’actuar ja". 

Inversió en la mota de Verges

Seguint en la mateixa zona del Baix Ter, a Verges també van patir el temporal de forma molt destacada, ja que el pont del Ter va quedar totalment inundat. A més, hi va haver afectacions en la mota. Inicialment, un veí del poble va solucionar els desperfectes amb la seva maquinària i l’ACA va actuar-hi a la zona de Canet de la Tallada però a Verges no. La mota és l’estructura que frena les inundacions provocades per l’augment de cabal del Ter i evita que l’aigua arribi a zones poblades. Durant els dies del temporal, la mota va cedir en alguns punts i la van haver de reforçar per contenir el desbordament. 

L’actual alcaldessa, Diana Canals, lamenta que les ajudes del Govern i la Diputació van ser "molt escasses, amb subvencions destinades a arreglar desperfectes al cementiri i reparacions d’alguns murs o camins; però en canvi no s’ha destinat res al manteniment de la mota". Afegeix que, com a conseqüència, en els últims anys ha cedit alguns centímetres pel desgast i que si es tornés a repetir un temporal com el de fa cinc anys, no resistiria de la mateixa manera. És per això que demana inversió per a l’estructura per tal que s’hi faci un manteniment constant.

Seguidament, en la mateixa línia que Colomí, exposa la problemàtica sorgida arrel de les illes interiors del riu Ter. "Si ve una nova riuada, el nivell de l’aigua pujarà; calen més ajudes per als municipis del Baix Ter perquè estem situats al final del curs del riu i som els que rebem més".

Recuperació lenta a Hostalric

Un altre dels punts que va quedar més afectat va ser la Selva i el Maresme. El cabal de l’aigua del riu Tordera va passar de gairebé zero a 500 metres cúbics per segon. Es va desbordar en diferents punts del recorregut i va causar destrosses a molts municipis al seu pas. Hi va haver danys importants en les infraestructures, a carreteres i passeigs marítims, i la caiguda dels ponts del tren i la carretera que uneix Blanes i Malgrat.

Des d’Hostalric, l’alcalde Nil Papiol recorda que el municipi va quedar confinat perquè va quedar incomunicat arran del desbordament del riu. "Sembla que hagi passat molt de temps; en aquell moment ho vam viure com a una crisi important, estàvem gestionant una emergència i ningú ens n’havia ensenyat, la magnitud era molt gran amb els pocs mitjans que teníem per gestionar-la". En total, els desperfectes van generar pèrdues de fins a un milió d’euros.

Entre els recursos de diverses administracions i del mateix Ajuntament es van anar gestionant i reparant, tot i que la recuperació total va tardar cert temps. "Encara fa pocs mesos l’ACA va arreglar unes obres pendents d’una canonada", matisa l’alcalde. Des de l’Ajuntament, també van actualitzar el pla d’emergències per estar més preparats en cas d’inundacions i el creixement de la Tordera.

Malgrat tot, Papiol recorda que pot haver-hi un nou temporal d’aquesta magnitud "més aviat que tard" i lamenta que no hi ha prou preparació a nivell de territori. "Hi ha molts polígons i equipaments en zones inundables, calen més mesures de prevenció per part del Govern, ja que des dels ajuntaments no tenim suficients recursos per intervenir-hi".

Afectacions a altres punts

A part de Torroella, Verges i Hostalric hi va haver altres municipis de les comarques gironines que van patir destrosses pel Gloria. Entre aquests hi ha Girona, on les pèrdues van superar els tres milions d’euros. Les dues grans afectacions van ser al pavelló de Fontajau i a la canonada de captació d’aigua del Pasteral, a més d’altres equipaments esportius, culturals, educatius i de l’àrea de sostenibilitat. Entre les afectacions no municipals més destacades hi va haver les inundacions del GEiEG de Sant Ponç i l’hospital Josep Trueta. A part del desbordament del Ter, la ciutat va viure unes hores amb l’ai al cor per al possible desbordament de l’Onyar, tot i que al final no va acabar succeint.

Les seqüeles del Gloria a Girona encara han cuejat fins fa ben poc. Sense anar més lluny, el juny passat l’Ajuntament reparava el passeig fluvial de Sant Ponç que va quedar destrossat pel temporal. 

Seguidament, a Platja d’Aro les pèrdues van superar els dos milions d’euros. Gairebé tota aquesta inversió va haver d’anar destinada a refer el front marítim: reparar la llosa del passeig i la reparació de l’enllumenat, sense oblidar la neteja de les platges. En la mateixa línia, a Palafrugell els efectes del Gloria van ser especialment devastadors a Llafranc, amb un esvoranc de grans dimensions al passeig marítim. A Tossa hi va haver danys importants als negocis a primera línia de mar. L’espuma va entrar dins el nucli urbà, causant importants desperfectes a establiments.

Finalment, la reparació més tardana com a conseqüència del Gloria ha sigut a Santa Cristina d’Aro. Tot just el novembre passat es van reparar els ponts de Canyet, a Rosamar, estructura catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.