Criar un fill a les comarques de Girona costa el 30% de la renda de les llars
L’última dada de la renda mitjana de les llars a la província de Girona és de 3.120 euros al mes i, segons Save The Children, tenir un nen a Catalunya suposa 938 euros mensuals

Dos nens gronxant-se en un parc infantil de Girona. / Ariadna Reche
Tony Di Marino Núria Marrón
Criar un fill a Girona costa el 30% de la renda mitjana per llar que hi ha a la província. Un estudi de Save the Children explica que el cost de criar un nen a Catalunya és de 938 euros al mes, una xifra que ha augmentat gairebé el 45% des del 2018 i que ja s’acosta al salari mínim interprofessional (1.134 euros). Tanmateix, la renda mitjana anual per llar a la província de Girona, segons les darreres dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), que daten de l’any 2022, és de 37.444 euros anuals, dit d’una altra manera: 3.120 euros mensuals.
La renda mitjana anual per llar és un indicador econòmic que mesura els ingressos mitjans que una llar rep al llarg d’un any en un territori concret. Inclou salaris, prestacions socials, ingressos per negocis o autònoms, rendiments del capital i altres fonts d’ingressos. Es calcula dividint el total dels ingressos declarats per totes les llars d’una zona entre el nombre total de llars.
D’altra banda, el percentatge que costa tenir un fill a Girona encara s’agreuja més si es fa la comparativa amb la renda neta per persona a Girona (14.176 euros anuals), ja que el suposa pràcticament el 80% del total.
Catalunya destaca per ser la comunitat autònoma on resulta més car tenir un fill, molt per sobre de la mitjana estatal de 758 euros. Segons el document de Save the Children “El cost de la criança a Catalunya 2024”, la despesa ha augmentat a lloms de la inflació acumulada (25% en dos anys) i, sobretot, de l’augment del preu de l’habitatge (145% més respecte a prepandèmia), el factor diferencial d’aquesta bretxa territorial a l’escalada de la qual l’acompanyen Madrid i el País Basc.
La factura que explica l’estudi no surt d’enquestes oficials sobre despeses familiars, sinó que l’informe elabora una aproximació a partir de les necessitats bàsiques segons l’edat, els consums mínims els recomanats pels organismes pertinents i les dades obtingudes a «l’Enquesta de Pressupostos Familiars». Val a dir que també es computa a cada membre de la família una part proporcional del lloguer o la hipoteca i dels subministraments de la llar.
L’habitatge
D’aquesta manera, el gran percentatge de la despesa se l’emporten l’habitatge (184 euros), l’educació (177 euros: l’import no inclou les quotes eventuals de l’educació concertada, però sí el menjador escolar, llibres de text, material i transport) i l’alimentació (146 euros). De fet, 4 de cada 10 euros, segons explica l’informe, van destinats a la casa, el súper i els subministraments.
Altres partides com les atribuïdes a la conciliació (133 euros), la roba i el calçat (59 euros) o les despeses extraordinàries (104 euros) conformen el gruix d’una factura que, subratlla l’entitat, asfixia les oportunitats d’un gruix de nens. Alhora, també aporta context material a la caiguda de la fecunditat a Catalunya: 1,1 nens per dona, el soterrani d’Europa.
«La criança representa una càrrega econòmica considerable per a les famílies, especialment a l’adolescència, i s’ha convertit en un factor de risc significatiu de pobresa», assegura Ona Lorda Roure, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children a Catalunya. “La meitat de les famílies amb filles i fills han de destinar més de la meitat de la seva renda a aquestes despeses i la probabilitat d’estar sota el llindar de la pobresa augmenta un 70% per les que tenen menors d’edat a càrrec seu”, afegeix.
Les dades hi són: tot i la recuperació del context econòmic, l’elevat cost de la criança engega nou combustible a l’elevada i cronificada pobresa infantil a Catalunya (32,5%, vuit punts per sobre de la mitjana europea) i té un impacte directe sobre les dificultats de les famílies -especialment les monoparentals- per fer front a les necessitats bàsiques.
De fet, el 44% de les llars admeten patir seriosos problemes per afrontar despeses imprevistes (xifra que ha augmentat quatre punts des del 2022). «La pobresa infantil s’agreuja i es consolida com una anomalia estructural a Catalunya, amb costos inassumibles per a la societat», asseguren des de l’oenagé.
Amb els números actualitzats de l’informe a la mà, Save the Children reclama un cop de timó a les polítiques públiques destinades a la infància i prémer l’accelerador de «L’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya», presentada a l’abril i pendent de desplegament.
L’entitat considera urgent «la creació d’una prestació de caràcter universal per criança amb l’objectiu de reduir la desigualtat entre les famílies, ajudar les llars amb una part dels costos, eliminar barreres burocràtiques i proporcionar un suport continu, especialment per a aquelles amb menys recursos».
Subscriu-te per seguir llegint
- Va deixar l’escola per cuidar la seva família: la història de Lola, la dona de 92 anys que ha tornat a classe
- D'on surt aquest home?': el rosinc Pere López guanya l'or en el Campionat d'Espanya de duatló
- S'enfonsa una part del mas de Sant Martí del Forn del Vidre de la família de Joan Laporta a l'Empordà
- L'empordanès Juan García Carrés enllaçava els colpistes amb Tejero
- Francesc Galí: 'Hi havia un Bulli (Buli) abans de Ferran Adrià
- Avís als joves menors de 30 anys: així pots estalviar fins a 400 euros en la declaració de la Renda
- L'ermita 'espectacular' que es troba al cor d'un parc natural, té simbologia esotèrica i s'arriba per una ruta de somni
- Qui són els 'esquenapelats', els protagonistes de la futura escultura del giratori de la Platja de l'Escala?
