La diòcesi de Girona perd cinc capellans el 2022

La xifra de capellans a la diòcesi de Girona continua en declivi. Segons les dades exposades en el Butlletí de l’Església de Girona, que recull dades a 31 de desembre de 2022, el Bisbat compta actualment amb 115 preveres incardinats, dels quals cinc resideixen en altres diòcesis. Es tracta de cinc preveres menys dels que el Bisbat tenia en la mateixa data de l’any 2021, quan ascendien a 120. Tot i això, la caiguda és molt més significativa si s’observen les dades d’un parell de dècades enrere: a finals de l’any 2000, per exemple, n’hi havia 246. Per tant, en poc més de dues dècades la xifra de preveres s’ha reduït a menys de la meitat. D’altra banda, Girona també compta amb quatre preveres extradiocesans residents, set preveres de la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei residents i sis religiosos amb càrrec pastoral diocesà. L’últim capellà que s’ha ordenat a la diòcesi és Carles Sánchez, que fins llavors portava anys exercint com a diaca. 

L’envelliment dels capellans, sumat a la falta de vocacions, és un dels problemes que arrossega des de fa temps el Bisbat de Girona. A això s’hi suma un elevat nombre de parròquies: 380, a les quals s’hi han d’afegir dotze annexos. El difunt bisbe Francesc Pardo va tenir com a prioritat mantenir el màxim nombre de parròquies obertes, perquè sempre va defensar la necessitat de mantenir la proximitat de l’església amb els seus fidels. De tota manera, el seu successor -encara pendent de designar- es trobarà com un dels princpials reptes la reorganització d’aquestes parròquies, ja que en alguns casos els capellans han d’atendre grans quantitats de parròquies. Per tal d’intentar fer front a aquesta situació , el Bisbat ha anat ordenant, al llarg dels últims anys, una xarxa de diaques i laics amb responsabilitats pastorals per tal de poder atendre totes les parròquies. Així, segons aquest últim recompte, el bisbat compta amb 12 diaques i 42 laics i religiosos amb responsabilitats pastorals, que sovint oficien celebracions de la paraula a les seves respectives parròquies. 

Un altre àmbit en el qual s’ha notat una reducció dins de les comarques gironines -igual que succeeix més enllà dels límits de la diòcesi- són les comunitats de vida religiosa, ja que en els últims anys s’han tancat diversos convents a la demarcació, alguns dels quals s’han acabat desafectant per tal de poder-los destinar a altres usos. En aquests moments, segons consta en el Butlletí, dins de la diòcesi de Girona hi ha nou comunitats de vuit instituts de vida religiosa masculins i 40 comunitats de 22 instituts de vida religiosa femenins. 

Pendents del nou bisbe

El cert és, però, que per poder enfrontar reformes en profunditat per a la gestió del Bisbat, caldrà que primer es nomeni un nou bisbe. Pardo, que exercia el càrrec des de 2008, va renunciar quan va complir els 75 anys, el juny de 2021. Tanmateix, no se li va buscar substitut de forma immediata i, després d’unes complicacions de salut, va acabar morint en el càrrec el 31 de març de 2022. Des d’aleshores, malgrat que han sortit diversos noms a les ternes, de moment encara no s’ha confirmat qui serà el nou bisbe. Durant tot aquest període, qui s’ha encarregat de posar-se al capdavant del Bisbat ha estat qui va ser durant molts anys el vicari general, Lluís Suñer, que des de la mort de Pardo exerceix com a administrador diocesà. 

Cal tenir en compte que els límits del Bisbat no es corresponen amb els de la província ni la vegueria, de manera que engloben les comarques del Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany, la Selva i la part nord del Maresme, el que suma un total de 893.909 habitants.