El Col·legi de l’Advocacia de Girona va incoar l’any passat 41 expedients disciplinaris a advocats col·legiats, bé com a resposta a una queixa ciutadana o per una actuació d’ofici davant la detecció d’una infracció. Durant el mateix any el col·legi va recollir 114 queixes, que són les que en un 36% dels casos van derivar en una actuació de part del col·legi en detectar possibles infraccions.

El nombre de queixes ha baixat respecte de l’última dècada i de fet és la xifra més baixa dels últims 13 anys. En canvi, es dona la circumstància que l’any 2021 es va incoar el nombre d’expedients disciplinaris contra col·legiats més elevat des de 2011. L’any 2020 se’n van obrir 24, i el 2019, 34.

Segons explicava recentment en aquest diari l’exdegà del col·legi, Carles McCragh, la majoria de les queixes es desestimen perquè no tenen viabilitat, com ara perdre un judici i culpar-ne l’advocat o queixar-se que no s’ha plantejat bé l’assumpte, entre altres. Sobre això, McCragh va indicar que a vegades «el justiciable és molt exigent, i està bé que ho sigui, però de vegades desconeix els límits fins on arribem».

En tot cas, quan el Col·legi rep una queixa, investiga el cas, i si veu una possible actuació deontològicament reprovable, llavors obre un expedient disciplinari. També es pot incoar d’ofici. Aquí comença un procés posterior de tramitació i instrucció abans de la resolució final, i durant aquest termini la Junta de Govern pot adoptar un seguit de mesures cautelars segons la gravetat dels fets. En cas d’infraccions molt greus es pot arribar a suspendre l’exercici professional durant sis mesos com a màxim si els fets tenen una transcendència «especial» o si se’n pot derivar un perjudici pels interessos col·legials, els del client, els del que ha fet la queixa o si pot resultar perjudicada la investigació dels fets.

Les infraccions disciplinàries molt greus poden comportar multes de fins a 50.000 euros i l’expulsió -reservada a la reiteració en una infracció molt greu-, com ara cometre un delicte aprofitant-se de l’exercici de la professió o vulnerar el deure de secret professional. El Col·legi també sanciona conductes d’infracció lleu, com ara entrar en contacte amb la part contrària sense autorització del seu advocat i aconsellar-lo, i també prometre resultats que no depenguin exclusivament de l’actuació professional.

Durant l’any es van fer set canvis d’advocat al torn d’ofici a petició del client.

Més de mil advocats exercents

Segons dades del Consell de l’Advocacia Espanyola, el col·legi de l’Advocacia de Girona va tancar l’any amb 1.274 advocats exercents, dels quals mig miler estaven inscrits a la justícia gratuïta. Si comptem els no exercents (636), el total d’advocats col·legiats s’eleva a 1.910. Durant el 2021 el torn d’ofici va fer 16.515 actuacions, un 20% més que l’any anterior. En total, 19.823 ciutadans van ser assistits per la justícia gratuïta, un 86% més que el 2020, amb una caiguda atribuïble a la pandèmia de coronavirus.