Gasolineres, restaurants, supermercats i locals d’oci nocturn d’arreu del territori gironí fan palès que, des de fa algunes setmanes, tenen problemes per fer front a l’alta demanda de glaçons en un dels quatre estius més calorosos des del 1950. Amb un sol que irradia calor i unes pluges que es fan veure més aviat poc, sembla que aquest estiu no té compassió per res ni ningú. Les altes temperatures que, des del maig, han ocupat tots els racons de la província, han obligat a totes les begudes a venir acompanyades d’un grapat de glaçons. Ara, però, les distribuïdores de gel han esgotat les existències i els establiments gastronòmics i de venda al públic pateixen per poder-los oferir.
Empreses de repartiment catalanes afirmen que no els arriben glaçons per proveir les companyies amb qui tenen un contracte. Juan Antonio Cano Racero s’encarrega de la distribució i venda de daus de gel per a les comarques del Bages, Solsonès i Berguedà tant per al sector de l’hostaleria com per a particulars i lamenta que només començar l’estiu, al mes de juny se’ls va acabar l’estoc. «Des d’aleshores vivim al dia a dia. L’empresa subministradora fa el que pot, però no arribem a tota la demanda», exposa. La producció no és suficient i des de fa gairebé tres setmanes es percep en els diferents locals d’oci, gasolineres i supermercats que compren els glaçons a grups externs. De fet, Pedro Ruvertoni, de la distribuïdora Gel-Gel de la província de Girona, assenyala que el gel que els hauria d’arribar de Barcelona es queda a la mateixa província, de tanta demanda i falta d’estoc que hi ha. Si en volen, han d’acostar-se fins a la fàbrica per endur-se’l ells mateixos cap a territori gironí, i això implica hores que no es distribueix i més diners en transport.
Preus estratosfèrics
L’arrel del problema rau en l’encariment en el preu del quilowatt que va limitar la producció de gel durant l’hivern. Si es produïa menys gel, no s’havien d’utilitzar tantes càmeres frigorífiques per conservar-lo i, per tant, no s’havia de pagar una quantitat desorbitada per mantenir-lo, a causa de la crisi energètica que es viu actualment. Ricard Ferrer, de la distribuïdora figuerenca Ferrer i Fills, sosté que les proveïdores van esperar fins a l’últim moment a produir-lo per intentar evitar els elevats preus de l’energia i de les matèries primeres per elaborar el gel. «Els preus s’han duplicat», sosté. Fins als mesos de març i abril, doncs, no es va iniciar la producció en abundància. És per això que la quantitat emmagatzemada enguany és inferior a altres temporades i, sumant-ho a les constants onades de calor, tot plegat ha provocat una falta de gel a escala gironina, catalana i europea.
A les comarques gironines, alguns locals com La Brisa de Platja d’Aro, El Pati de l’Estrella a Palafrugell o espais com La Santa Market a Santa Cristina d’Aro han patit ja les conseqüències d’aquest desabastiment. D’altra banda, moltes gasolineres, com la Repsol de Quart o la de Celrà tampoc han pogut oferir glaçons a la clientela que en venia a buscar. Des de Quart assenyalen que els sol arribar la mercaderia dues vegades per setmana, però que el passat cap de setmana se’n van quedar sense. «La gent va desesperada buscant glaçons, l’altre dia van venir-ne uns des de Celrà que no en trobaven a enlloc», expliquen. Des de la de Celrà, manifesten que tenen dos proveïdors que no donen l’abast i fa quinze dies que no tenen gel. «Ara només queda esperar, no hi podem fer més», diuen.
Solucions a curt termini
Per intentar fer front a aquesta situació, la distribuïdora de Cano ha optat, com moltes altres, per repartir l’estoc que disposen entre tots els clients que tenen: «si abans entregàvem 100 quilograms de gel a un restaurant, ara potser només n’hi entreguem 50 i així podem satisfer en petita mesura a tots els clients». De la mateixa manera intenta resoldre la situació la distribuïdora figuerenca, exposa Ricard Ferrer: «si deixem de repartir, encara en sortim més perjudicats». La solució a curt termini, doncs, és intentar proveir a tots els clients, encara que les quantitats de gel no siguin les pactades inicialment. «Les circumstàncies actuals no permeten que puguem entregar tot el gel que es demana i en alguns casos estem servint al 80%, però tenim la sort que el client ho entén», diu Ferrer. Per aconseguir glaçons, el de la distribuïdora ha mogut una nova fitxa: moure’s pel territori europeu. Ara resta a l’espera que li arribi el producte des d’una empresa de Dublín: «em costa més car el transport que el gel, però és necessari», es reafirma. Tot plegat, sumat als preus estratosfèrics en què es troba el carburant des de fa uns mesos i que suposa una despesa còsmica per als distribuïdors, que a més treballen amb els preus de l’any passat i ara la llum i la gasolina s’han disparat, diu Cano.
Feia 19 anys que no se sentia a parlar d’una crisi de glaçons, quan el seu preu va duplicar-se i molts magatzems van situar-se al caire de l’abisme. De fet, Cano recalca que, en els quaranta anys que porta a la feina, mai s’havia trobat en una situació d’aquesta magnitud.
Si bé el recorregut de la producció, distribució i venda de gels acaba quan són comprats pels clients, la situació d’aquest estiu ha dificultat que aquesta cadena s’executi correctament. És així, doncs, que supermercats i establiments han decidit establir unes mesures per tal de reduir l’impacte d’aquest desabastiment. La cadena de supermercats Bonpreu s’ha trobat en aquestes últimes setmanes amb els congeladors de glaçons buits, per això ha optat limitar el nombre de paquets de daus de gel a dues unitats per persona i comanda. D’altra banda, en alguns bars i restaurants han optat per reduir el nombre de glaçons per got o, fins i tot, a no posar-ne.
Cubates amb gel o sense?
Pel que fa als locals d’oci nocturn, on les begudes amb gel són un recurrent, de moment han aconseguit esquivar la problemàtica. Pere Esteve, empresari amb locals a Platja d’Aro, manifesta que fa molts anys que tracta amb el mateix proveïdor i que això li ha permès rebre sempre les quantitats desitjades, encara que assenyala que és conscient de la situació i que el que es fa ara és «jugar a repartir i dosificar les quantitats per tal que tothom pugui continuar el seu negoci amb les majors facilitats possibles».
L’empresari Sergi Reixach, amb locals tant a Girona com a Platja d’Aro, ha pogut defugir del desabastiment per producció pròpia. «A cada local hi tinc una màquina de fer glaçons que ens permet ser autosuficients i emplenar els gots», explica. Les màquines deixen de produir quan estan plenes, però per evitar quedar-se’n sense, Reixach comenta que mou els glaçons a congeladors per tal que no s’taurin i pugui continuar l’elaboració de gel.
Tot i això, des de la patronal del sector (Fecasarm) són conscients del problema que suposa la manca de gels en els bars i discoteques de la zona, i el seu portaveu, Joaquim Boadas, assenyala que la situació és un cúmul de factors que posen els empresaris al límit.
