Els apicultors gironins estan instal·lant des de principis de mes trampes per capturar vespes asiàtiques. Amb l'arribada del bon temps els productors de mel han detectat els primers exemplars d'aquesta espècie invasora que ja volen a prop dels ruscs d'abella i per això posen trampes amb l'objectiu de capturar unes 15.000 mares, tal com han fet en els últims anys. Aquestes trampes es fan amb llevat, aigua i sucre i eviten que aquestes mares creïn nius amb prop d'un miler de vespes en cada un d'ells. El president dels apicultors de Girona, Àngel Noguer, assegura que porten dos anys en què noten que "no hi ha tanta densitat" d'aquest insecte gràcies a les trampes que instal·len els apicultors i també altres persones com ara agricultors.
Els productors de mel de les comarques gironines comencen a capturar vespes asiàtiques. Des de principis de maig estan instal·lant diverses trampes fetes amb ingredients naturals que permeten detectar moltes vespes abans que aquestes creïn una colònia i proliferin sense control. El president d'Apicultors Gironins Associats (AGA), Àngel Noguer, ha explicat que les trampes que utilitzen es fan a base d'un ferment com és el llevat, barrejat amb aigua i sucre.
Aquesta barreja es penja en una trampa propera als ruscs d'abella i això fa que els insectes invasors quedin atrapats abans de capturar les abelles. Noguer ha detallat que alguns anys s'han arribat a capturar 15.000 mares de vespes. El moment en què es capturen més exemplars és precisament amb l'arribada de la calor, que és quan les mares surten dels nius.
Un mes i mig per capturar mares
Per això els apicultors calculen que des de principis de maig i fins a mitjans de juny és quan podran capturar més mares. Àngel Noguer ha assegurat que cada mare pot arribar a crear colònies amb un miler d'exemplars de vespes i gràcies a les trampes que instal·len apicultors s'evita la proliferació de "milions de vespes". El president de l'AGA assegura que les trampes que instal·len els apicultors "es noten molt" perquè disminueix el volum de vespes. El líquid que hi ha dins de les trampes s'ha de canviar cada dues setmanes aproximadament perquè no perdi efecte i se segueixin capturant més vespes.
Malgrat que durant un mes i mig és quan es capturen més vespes i s'elimina el risc que aquestes acabin amb els bucs d'abelles, alguns productors opten per mantenir les trampes durant tot l'estiu. A més, hi ha un altre tipus de trampes amb un filament elèctric que s'instal·len més endavant per capturar encara més exemplars. Es tracta d'una trampa que té un filament molt prim i que permet el pas de les abelles, però no el de les vespes.
Quan aquestes toquen el filament s'enrampen i cauen a terra. Sota la trampa, els productors hi posen un dipòsit amb aigua perquè les vespes morin afogades. Per fer funcionar aquestes trampes, els apicultors tenen plaques solars que els dona l'electricitat suficient com per fer funcionar cinc trampes.
Menys densitat de vespes
Els productors apunten que si hi ha trampes de vespes s'evita que hi hagi nius en un radi d'uns 2 km, aproximadament. Les trampes que instal·len els apicultors se sumen a les que posen altres persones, com ara agricultors i pagesos. Noguer ha assegurat que cada vegada n'hi ha més que n'instal·len i això ha permès que en els últims dos anys "hi ha menys densitat de vespes".
El president de l'AGA recorda que "fa anys aquests insectes van fer molt de mal" perquè van devorar bucs d'abelles sencers. El motiu és que les vespes asiàtiques maten tots els adults d'abelles de la mel per alimentar-se dels polls que aquestes generen. Les vespes entren en els ruscs i devoren els polls d'abelles.
De tota manera, Àngel Noguer lamenta que aquesta davallada de presència de la vespa asiàtica hagi estat per la iniciativa de privats i no per la col·laboració amb les administracions. En aquest sentit, el president dels apicultors gironins ha lamentat que els productors "s'han d'espavilar" perquè no tenen cap ajuda.
Actualment a les comarques gironines hi ha 154 apicultors i aquest any produiran mel amb 13.000 caixes, unes 2.000 menys que l'any passat.
