La revolta feminista dels últims anys, expressada sobretot en els actes massius del 8M prepandèmia, ha provocat una sacsejada a la societat l’abast de la qual encara és difícil de calibrar. Com en moltes coses, el confinament i la crisi de la Covid ha trastocat moltes coses, també en la lluita per la igualtat.
Les sociòlogues de la UdG Cristina Sánchez Miret i Núria Villena Tudela, adverteixen en l’estudi «Conciliació i corresponsabilitat» que, «malgrat el gran guany que suposa haver aconseguit la igualtat formal entre dones i homes, no hem de subestimar el perill que suposa l’opacitat de gènere, és a dir, pensar que la reivindicació i la lluita per aconseguir la igualtat real ja no són necessàries i que aquest món ja no pot ser més transformador i igualitari, com si hi hagués un topall natural o diferències insalvables entre dones i homes que ningú pot canviar».
I quines són les reivindicacions i lluites que marcaran els propers anys? Diverses professores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona el proper 8-M, han assenyalat diversos reptes del feminisme per a la propera dècada.
Economia feminista
«Estem dissenyant l’economia d’aquest segle i no s’aplica perspectiva de gènere o no es troba la dona per enlloc», afirma, per la seva banda, la directora de la càtedra Barcelona-UOC en economia digital, Mayor Fuster. Per a aquesta experta, les polítiques europees «impulsen la igualtat, però des d’una perspectiva pal·liativa i com a polítiques socials, però no com a polítiques econòmiques», la qual cosa també ocorre amb les polítiques locals.
Per això, demana «reforçar el concepte d’economia feminista, visibilitzant la bretxa salarial, a més de superar la falta de connexió entre polítiques socials i d’igualtat i polítiques econòmiques».
Educar en perspectiva de gènere
Insistir en una educació no sexista «és l’únic camí per construir una societat realment igualitària», assegura la professora de psicologia i ciències de l’educació Sylvie Pérez, que insisteix en la necessitat de verbalitzar davant els nens les situacions quotidianes en les quals una dona és considerada inferior, bandejar la visió de feblesa que en molts espais s’ofereix de la dona i empoderar les professores.
«La immensa majoria de docents són dones, la qual cosa contribueix al fet que l’educació sembli exclusivament femenina i a perpetuar rols de gènere», assegura.
Bretxa salarial i digital
La bretxa salarial de gènere continua sent «un assumpte pendent en l’agenda feminista», denuncia María Olivella. Entre els factors que l’accentuen, cita un accés desigual a les tecnologies de la comunicació i informació. «Les xarxes socials generen dinàmiques de polarització, cosa que fa que siguin menys amables per a la dona que per a l’home, perquè les dones viuen més en la cooperació que en la individualitat».
Cures en les polítiques socials
Un altre dels reptes a solucionar per aconseguir la igualtat és incorporar les cures a les polítiques socials i econòmiques, sobretot en el camp de les treballadores domèstiques i en les cures lligades a l’àmbit familiar, ja que «cuidar dels altres és un treball i no té a veure solament amb les relacions privades», segons Mayor Fuster. En aquest sentit, denuncia que l’economia «avui no té en compte la condició humana de la vulnerabilitat», alhora que proposa «que els homes també siguin cuidadors».
Dones trans i migrants
Si en els primers compassos del feminisme la imatge col·lectiva era la de la dona blanca i del primer món, actualment aquesta visió «ha canviat i el feminisme s’embarca en el repte de la plena integració de totes aquestes dones des d’una perspectiva interseccional, incorporant i empoderant dones trans, migrants i racialitzades», afegeix Mayor Fuster.
Científiques i intel·lectuals
«Et diuen que no trobaràs parella, que patiràs molt... És un discurs implantat no només en les famílies, amics i coneguts, sinó també en els relats televisius. És present i ho repetim constantment. Sortir dels rols de gènere o de les àrees de coneixement històricament ocupades per la dona segueix estant molt castigat», adverteix María Olivella, que demana «més visibilitat per a les dones científiques».
La unitat dels feminismes
Reunir els feminismes i apropar postures és un altre dels reptes urgents per als propers anys, apunta la directora del grau d’Antropologia i Evolució Humana de la UOC, Begonya Enguix, per qui «en l’actual context d’auge populista antigènere ha de mantenir-se ferma la defensa de la diversitat, la pluralitat i els drets adquirits» i evitar que «la qüestió trans trenqui el feminisme».
Violència física i sexual
María Olivella adverteix sobre les ideologies que «volen naturalitzar la desigualtat de classes, races o gènere» i que «han tornat a tenir legitimitat», per la qual cosa alerta que «torna a qüestionar-se un debat que semblava començar a superar-se». Afegeix que «enfront de moviments com el #MeToo se situen postures antifeministes que neguen l’existència de les violències de gènere», per la qual cosa urgeix a «fer arribar de nou a tots els estrats de la societat la idea que la violència física i sexual la determina el gènere».
Finalment, en la defensa i l’acompanyament de les víctimes de violència masclista demana involucrar «empreses, escoles i institucions», ja que «no és una problemàtica privada en la qual les dones hagin d’estar soles», sinó que es tracta «d’un problema públic que involucra les institucions de tots els àmbits».
