Una veïna de Santa Coloma de Farners ha denunciat la seva exparella perquè fa un mes que no li deixa veure el seu gos. Fa vuit anys que tenien aparaulada una custòdia compartida, i es partien les despeses de la seva cura. De fet, tot va començar quan es va morir una segona gossa, Kitty, que també cuidaven a mitges. «Em va dir que s’havia acabat això de compartir el gos i que a partir d’ara, si volia un gos que n’adoptés un, que a les gosseres n’està ple», explica l’afectada, Raquel Martín, que assegura que li han dit que només li deixaran tornar a veure el mascle «amb una ordre judicial».

La mort de Kitty ha obert una ferida que s’ha fet més profunda davant aquesta nova pèrdua, en aquest cas forçada. «No sé com està en Willy, no em volen donar cap mena d’informació i això em provoca molta angoixa», manifesta Martín.

Primer va intentar arreglar la situació parlant amb l’exparella per arribar a un nou acord, però va ser «impossible». «He acudit a totes les instàncies possibles fora de l’àmbit de la justícia perquè algú em pogués ajudar», subratlla la jove en declaracions a aquest diari. També va fer vídeos a través del seu Instagram exposant el seu cas i demanant ajuda. El següent pas va ser demanar una sessió de mediació a l’Ajuntament de Taradell, on viu l’exparella. No s’hi va presentar. Després d’acudir a associacions animalistes i d’assessorament a la dona maltractada, s’ha reafirmat que només li queda la via judicial.

Fins ara, el pacte que tenien era verbal: el gos està a nom d’ell, mentre que la gossa estava a nom de Martín. Durant vuit anys han mantingut el tracte i han compartit les despeses d’ambdues mascotes. I així li ho han certificat els veterinaris a l’afectada, ja que aquesta informació és útil davant un jutge.

La primera denúncia va ser arxivada perquè el jutjat no ha considerat que es tracti d’un cas de maltractament psicològic, tal com defensa ella. Amb tot, ahir mateix va anar al jutjat de guàrdia a presentar una segona denúncia on torna a exposar el seu cas. El primer objectiu és aconseguir que decretin mesures cautelars perquè li deixin veure el gos abans que hi hagi una sentència ferma, si es dona el cas.

Però això no és tot. Quan es va morir la gossa, la veterinària va donar les cendres a l’exparella sense el seu consentiment per escrit. Ella hi era present, però «estava en xoc per la situació i no vaig poder reaccionar», al·lega. «Encara no he paït la seva mort». Martín ha interposat una queixa al Col·legi de Veterinaris de Catalunya, que està investigant si la clínica ha comès una negligència.

Martín assegura que aquesta situació de desconcert, el no saber com està la seva mascota, li ha provocat una pressió i una angoixa que l’han dut a haver-se de medicar.

«Els Mossos i les associacions on he acudit m’han dit que no només és un maltractament cap a mi, sinó que també estan maltractant en Willy. Estan jugant amb els seus sentiments», sosté Martín. «Ha perdut a la seva companya de tota la vida i ara també m’ha perdut a mi. Jo només vull veure’l, lluitaré pel meu gos, és el que he de fer», conclou.