La PAH denuncia «una allau» de desnonaments sense data a Girona

Aquest tipus de desnonaments s'han «disparat» des de fa uns mesos a la província, segons va denunciar ahir la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) Girona-Salt en una concentració davant els Jutjats de Girona. I segons va assegurar la portaveu de l'entitat, Marta Afuera, es tracta d'un enduriment de les fórmules d'executar desnonaments que s'ha acordat recentment als jutjats gironins per «pujar la pressió» a les famílies més vulnerables. Una d'aquestes fórmules seria la de programar desnonaments sense data, una pràctica «cada vegada més habitual» als jutjats de Primera Instància gironins i catalans, i que Afuera va titllar «d'immorals i il·legals».

«Aquesta pràctica impedeix que els desnonaments es puguin aturar amb pressió social, i farà que a partir d'ara sigui habitual veure famílies que es quedin al carrer amb menors a càrrec», va denunciar la portaveu.

A més, asseguren que s'està incrementant la pressió policial i que les comitives judicials han deixat de negociar amb els afectats. Tot plegat ha posat en guàrdia la PAH Girona-Salt, que assegura que la situació de famílies vulnerables amenaçades per un desnonament és «insostenible i impossible d'assumir».

De fet, la protesta pretenia assenyalar com a màxim responsable dels desnonaments en obert dels últims mesos l'expresident de l'Audiència, Fernando Lacaba. El magistrat, però, va dimitir fa mig any i actualment la plaça resta vacant.

La concentració va aplegar una trentena de persones, que no van aconseguir situar-se davant dels jutjats tal com pretenien perquè van ser acordonats i vigilats per un operatiu de Mossos d'Esquadra. «Els desnonaments són crims d'estat» o «L'habitatge és un dret» són algunes de les consignes escrites que els concentrats exhibien per protestar. I així ho faran cada setmana a partir d'ara, segons va anunciar la portaveu, amb l'objectiu d'aturar tots els desnonaments.

«

He viscut un infern»

La pandèmia ha suposat una llosa més per a famílies vulnerables que ja arrossegaven múltiples dificultats des de la crisi econòmica de 2008. Lot Celemín viu en un bloc ocupat de Sant Narcís amb la dona, la germana i una neboda de set anys. L'edifici és propietat del banc, i estan pendents que els assenyalin una data de desnonament, ja que han aconseguit aturat temporalment després de viure «un infern».

«No podíem tramitar la petició per aturar el desnonament per una qüestió burocràtica», va explicar l'afectat, que ha acreditat una situació de vulnerabilitat, ja que té una minusvalidesa del 65%. «No vaig aconseguir un advocat d'ofici i al final vaig haver de pagar-ne un de privat amb diners que necessito per viure». Això ha permès aturar temporalment l'execució, però això no atura el procés, i una de les possibilitats que es pot trobar és que li assenyalin un desnonament sense data.

La situació de Celemín és «idèntica» a la de «moltes persones» vulnerables que no tenen accés a una tutela judicial efectiva, segons denuncia la plataforma.

Demandes per prevaricació

La plataforma va anunciar que està preparant una demanda per prevaricació contra jutges, lletrats de l'administració de Justícia i la resta de personal dels jutjats que executin o donin el vistiplau a desnonaments sense data. Segons va explicar la portaveu, «és immoral, ?il·legal i humà que s'executin aquest tipus de desnonaments», i per això els va demanar «responsabilitat i humanitat»: I no només va dirigir el retret als jutges, sinó que Afuera també va apuntar als col·legis d'advocats i als lletrats per «deixar de banda» els més vulnerables.

A més, no tots els desnonaments apareixien a les estadístiques, sinó que hi ha els anomenats «silenciosos», que apleguen famílies vulnerables «oblidades» pel sistema judicial, i que acaben vivint a garatges o malvivint a pisos amb altres famílies. Es tracta d'un perfil «cada vegada més elevat» que reclama «solucions». Afuera conclou que: «és una vergonya que un país tingui gent sense casa i cases sense gent».