Josep Tarrés, poeta i activista cultural, va morir ahir a la ciutat de Girona. Tarrés (Girona, 1929) va dedicar gran part de la seva vida a la recuperació i promoció de la cultura i el patrimoni artístic.
Tarrés va ser un dels impulsors de l'Exposició de Flors de Girona juntament amb Maria Cobarsí, Miquel Oliva i altres persones aficionades a les flors. També es conegut per promoure la recuperació del Call jueu de Girona, reobrint el pati dels rabins i el bar Isaac el Cec, organitzant-hi concerts de música sefardita i conscienciant la ciutadania del valor d'aquest espai.
El juliol de l'any 2000, amb motiu de la inauguració de les noves sales del Museu d'Història dels Jueus, l'aleshores alcalde, Quim Nadal, explicava que "Josep Tarrés va recrear a Girona la memòria històrica del poble jueu a la nostra ciutat i que va donar a la recuperació del Call un impuls poètic i visionari, com en molt bona mesura continua fent. Tarrés va posar les bases de la realitat actual que sense ell no hauria probablement existit o no hauria adquirit la dimensió i la projecció que ara té".
Al llarg de la seva vida va arribar a treballar com a actor de teatre, guionista i director de cinema. Com a escriptor va quedar finalista del premi Nadal 1952-53 amb la novel.la "Gorch". El 1963 va editar el llibre "Cinc poetes de Girona", intent de recuperació de la poesia catalana popular. El 1994 la Diputació de Girona li edita "El llibre del Corpus" i el 2003, "El poema de Pàsqua". El 2013 l'Ajuntament de Girona li va publicar "El pessebre gòtic de Girona".
El 4 de maig de 2004 li va ser concedida la distinció de Ciutadania que atorga l'Ajuntament de Girona en reconeixement al seu compromís cívic expressat en la seva constant dedicació a la recuperació i projecció del passat de la ciutat de Girona i al seu continuat activisme cultural.
L'any 2019, Tarrés va rebre un homenatge a la Sala La Planeta durant una lectura dramatitzada de "Les balades del Pessebre Gòtic de Girona, obra del mateix Tarrés".
